Cada nominació és una alegria, però aquesta una mica més, perquè és compartida amb Mireia Calafell, Emily Dickinson, Nicolau Dols, Vicent Andrés Estellés, Joan Maragall, Sònia Moll, M. Antònia Salvà, Joan Salvat-Papasseit, Sèneca, Adam Zagajewski...
L'IBBYcat, el Consell Català de literatura infantil i juvenil (LIJ), ha triat Joia és el meu nom. Poemes d'alegria com un dels millors llibres per a joves de 2025.
MÉS
Les altres antologies de la sèrie (aquesta és la quarta).
M'agrada molt el poema de Nadal de Blanca Llum Vidal escollit per la revista de crítica La Lectora per felicitar les Festes:
La roda gira, la gira no s'atura. Diumenge 7 de maig al migdia serem a la 58 Fira del Llibre de València parlant sobre triar els teus poemes amb M. Josep Escrivà, que acaba de publicar La casa sota la lluna a Pagès.
Qui no ha somiat alguna vegada fer una gira mundial? Jo sí. I aquí la tinc. Aquest és el llibre de què us havia parlat, Una hora curta: una tria dels meus versos anys i panys després, que Edicions Vitel·la ha imprès de primera. Es distribueix aquesta setmana i el presentem dimecres vinent a la tarda a Laie Pau Claris, a Barcelona (amb Jordi Cornudella i Francesc Parcerisas), i dijous dia 16 a la llibreria 22 de Girona amb Josep M. Fonalleras. A més dels versos porta al final un paper curt sobre poesia; a veure si m'animo i el penjo també aquí.
Quines ganes d'ensenyar-vos la coberta d'un llibret que surt molt aviat, tot ple de versos antics que tornen a ser del dia per mor d'una editora que hi ha cregut... Així que ella m'hi autoritzi, el tindreu aquí.
"Els qui venen llibres s’han de preocupar que la gent compri llibres. Els qui ens dediquem a escriure, ens interessa que la literatura formi part de la vida de la gent (...)"
Això i alguna altra cosa sobre poesia, versos, poetes, llibres, llibreries i literatura ho trobareu en aquesta extraordinària (en el sentit que no és gaire habitual: que te'n facin, que et deixin esplaiar-t'hi, que transcriguin tan bé el que hi dius: gràcies, Clara Ardévol!) entrevista a can VilaWeb amb l'autor del F l u x i d'un grapat ja de llibres als quals s'acaba d'afegir ara la tria de Compta amb mi. Trenta-dues mostres d'amistat (Columna).
Els he de confessar que sóc un home que s'emociona. No es tracta d'una exageració que es pugui percebre amb facilitat perquè miro de controlar els impulsos, com diu que feia la Rodoreda, en una carta a Joan Sales: "No és que sigui massa sentimental, o potser ho sóc massa i perquè ho sóc molt no em permeto d'ésser-ho". És a dir, que ho sóc, però me n'abstinc. Hi ha moments, però, que la pulsió cap a la llàgrima és massa intensa, incontrolable. Em passa, per exemple, quan veig l'escena final de Dublinesos. També és cert que el dia que deixi de plorar, veient la neu com cau a tot Irlanda, sobre els vius i sobre els morts, aquell dia em començaré a preocupar de debò.
Hi ha un altre moment delicat. És el dia de Nadal, quan els nens pugen dalt de la cadira per dir el seu vers. No hi ha res a fer. Ploro. Miro de no permetre-m'ho, és clar, però la barreja d'innocència, de temor, d'il·lusió, de neguit per ser allà dalt, aquesta barreja que veig en els ulls dels infants, m'aboca de manera irremissible a la llàgrima. Em vénen al cap molts dies de Nadal i molts versos i moltes cadires. I em veig a mi mateix, o a persones que estimo i que ja no hi són, escoltant o dient que els àngels "passen a volades" o mirant de desitjar que "no ens falti l'essencial", com si aquest essencial fos un producte que es pot adquirir en un supermercat.
El poeta Jaume Subirana ha publicat a Ara Llibres un recull de 50 poemes de Nadal per dir justament dalt d'aquella cadira on tots hem pujat. Aquesta joia breu i intensa ens parla de sentiments i d'infantesa. De la pàtria on reposen les emocions, de la pàtria on la paraula és una singular, refulgent epifania.
Josep M. Fonalleras, El Periódico, 5-XII-08
Versión en castellano
Entrades
Comentaris
