BACK TO BASICS

No, no estic citant Christina Aguilera. Volia parlar-los d’un altre retorn: volia explicar-los que al gener de 2010, en aquesta columna, hi vaig publicar una peça titulada "Ja el tinc" on contava cofoi que els Reis m’havien portat un eReader, un lector electrònic de llibres. D’aleshores ençà no hem deixat de discutir, esperar, témer, desesperar i matisar sobre la mort o no del llibre en paper com sempre l’havíem conegut (no sempre: l’invent té poc més de cinc-cents anys) a mans del llibre electrònic, i de les llibreries de sempre a mans dels nous espais de descàrrega digital.

Ara resulta que Amazon, la bèstia negra de la compra en línia fundada per Jeff Bezos el 1994, ha obert una llibreria física a Nova York, a Columbus Circle, i trobo que la notícia ha passat bastant desapercebuda. La botiga es considera una "extensió física" del portal d’Internet "que integra els beneficis de la compra offline i online", i incorpora estratègies, productes i recomanacions provinents de l’experiència digital. Tafaner de mena, me n’hi vaig anar. I el que hi vaig trobar va ser un espai relativament reduït, poquets clients, uns llibreters o venedors molt amables (fet comú als Estats Units), una secció de “Llibres-més-posats-a-la-llista” d’Amazon, una altra de "Molt citables" (amb els llibres més subratllats pels usuaris de Kindle), l’ús de textos de ressenyes de clients (per comptes de crítics) i de la valoració mitjana (sobre cinc estrelles) juntament amb el nombre de ressenyes al portal com a criteris qualitatius... Era al món real i al virtual, a la vegada.

Sincerament, no vaig saber gaire què pensar. Qui hi guanya o hi perd, què s’hi guanya o s’hi perd. Com a símbol, que Amazon desfaci el camí fins a l’origen, de tornada a una llibreria "física", ho trobo potent. Potser ments més despertes o més acostumades a mirar endavant com les de Genís Roca o José Antonio Millán sabran destriar quant hi ha en el moviment de simple operació de màrqueting o de retorn a l’essència. Jo imaginava les reunions del gremi de llibreters, amb aquest nou soci, i se m’escapava un somriure.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 30-V-18
Versión en castellano

EL QUE HI HA (I FA POR)

"Fa mesos que ho denunciem: hi ha un avenç perillós de la ultradreta als carrers catalans. Quan prengui possessió, el conseller d'Interior tindrà una feina ingent per retirar del carrer aquests grups parafeixistes als quals el 155 ha donat carta de normalitat i que de vegades actuen a cara descoberta i d'altres amb el rostre tapat, però sempre amb una aparent impunitat. No hi ha, en contra del que massa vegades es diu o s'escriu, disputes entre independentistes i unionistes. El que sí que hi ha és una violència de l'extrema dreta que no es veia a Catalunya des dels anys 70 i que ha trobat, amb la suspensió de l'autonomia catalana i la destitució del Govern, una facilitat per prendre el carrer amb violència i intimidació."

  José Antich, "La llavor que va plantar Ciutadans" (elnacional.cat, 27-V-18)

AVUI AQUÍ NO HI HA MÚSICA

Ha mort Màrius Sampere.

























- "Per a mi un poema és dir el que no es pot dir". Conversa amb Oriol Izquierdo a QVC
- Entrevista a Poetàrium
- Màrius Sampere a lletrA
- Màrius Sampere al F l u x
- "La fredor als llavis"

CAPITALISME I RESISTÈNCIA

Vivim sota el capitalisme i el seu poder sembla irrefutable, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l'art. Tot sovint en el nostre art, l'art de les paraules.

                                                                                Ursula K. Le Guin (via @holdengraber)

VOLÍEM PASSAR PEL PORTAL DEL JARDÍ DEL MONESTIR UN VIDRE QUADRAT DE GRANDOR EXTREMA

Com més anys passen, més m'impressiona i m'intoxica Foix. Aquest 2018 en fa cent vint-i-cinc del seu naixement, i un segle de l'edició del Diari 1918. Amb aquest motiu, a la Fundació J.V. Foix publiquen cada setmana un dels textos del Diari (us hi podeu subscriure) i els difonen a la Xarxa. Avui he rebut i he llegit el que comença "Volíem passar pel portal del jardí..." i encara n'estic estabornit, assegut aquí a la cadira normal, no les de vori, darrere dels saurins i els profetes.

BLA

Les lliçons, millor dels infants o dels animals.

SWEET SILVER SONG

Ahir vaig anar a fer el meu homenatge particular al Liverpool.

PRESA DE

Com sol passar, els poetes ja ho havien descrit abans, tot plegat: desolación de la quimera.

INSOMNES I VIATGERS

Aquesta tarda Sasha Dugdale llegeix els seus poemes per primera vegada a Barcelona, al pati del Museu Marès, dins del programa del Barcelona Poesia.

DAWN CHORUS
                             March 29, 2010

Every morning since the time changed
I have woken to the dawn chorus
And even before it sounded, I dreamed of it
Loud, unbelievably loud, shameless, raucous

And once I rose and twitched the curtains apart
Expecting the birds to be pressing in fright
Against the pane like passengers
But the garden was empty and it was night

Not a slither of light at the horizon
Still the birds were bawling through the mists
Terrible, invisible
A million small evangelists

How they sing: as if each had pecked up a smoldering coal
Their throats singed and swollen with song
In dissonance as befits the dark world
Where only travelers and the sleepless belong


EL COR DE L'ALBADA
                             29 de març de 2010

Des que va canviar el temps, cada matí
m’he llevat per al cor de l’albada
i abans i tot que comencés a sonar, impúdic,
estrident, fort, increïblement fort, ja el somiava,

i un dia em vaig alçar i vaig estrebar la cortina
esperant trobar els ocells espaordits
com passatgers contra el vidre
però el jardí era buit i era de nit,

ni una llenca de llum a l’horitzó,
els ocells bramaven entre la boirina
terribles, invisibles,
un milió de petits evangelistes.

Com canten: goles socarrades i inflades per la cançó,
com si cada un hagués picat un carbó ardent,
en dissonància, com correspon al món fosc
a què només pertanyen els insomnes i els viatgers.

                                                Sasha Dugdale
                                                Versió de JS

MOLTS OHIO

Aquella alegria quan trobes una versió nova i bona d'una cançó que t'agrada molt.

Apa, a comptar corbs, i mentre ho fem bon cap de setmana tot ple de versos.




I n'hi ha més, ep: de The Band of Heathens, dels Blind Pilot o en aquesta jam session post-concert. Aquí en teniu la cançó original de Gillian Welch.

BARCELONA I POESIA

Avui comença el Barcelona Poesia, set dies de versos a la ciutat. Aquí en teniu el programa i el blog, que dóna notícia de les diverses activitats i els seus protagonistes, fins al Festival de dimecres vinent.

3.3.

El Senado de España, cambra de la diversitat autonòmica, obliga Mirella Cortès a jurar la Constitució en castellà.

COMUNICACIÓN (SECRETARIA DE)

Ahir el web belga de referència Politico.eu destacava que l'estil i la retòrica de Trump comencen a arrelar a Espanya tot traduint les paraules de la Secretaria de Comunicación de Rajoy, Carmen Martínez Castro, referides a un grup d'aturats que xiulaven el president.

A Politico.eu no deuen conèixer la diputada Andrea Fabra Fernández, filla del diputat condemnat per frau fiscal Carlos Fabra Carreras (d'una nissaga política que inclou cinc generacions de presidents de la Diputació de Castelló), i el seu elegant "Que se jodan" referit als aturats de 2012, o els insults de la també diputada del PP Celia Villalobos al seu xofer a la sortida del Congreso el 2010.

Com als Estats Units amb Doland Trump, avui a Espanya jubilats i treballadors tenen en el Partit Popular un gran garant.

UN VERSUS VINT

El periodista al novel·lista nicaragüenc Sergio Ramírez (nascut el 1942 a Masatepe, Mazartl-tepetl, terra de cérvols, en nàhuatl), Premio Cervantes 2017, parlant de l'alternança al guardó, un any per a un escriptor americà i un any per a un escriptor espanyol (en llengua espanyola, claro): "No és desproporcionat comparar la literatura d'un país amb la de vint?" I el guardonat respon, prudent: "Eso es una cosa que mejor no quisiera comentar".

VERMUT AL RIU

PAU

Quan creix a dintre meu el desesper pel món
i em desperta a la nit el soroll més petit...

























Gràcies, Paul Holdengraber, i gràcies sempre a Wendell Berry.

AMB QUI PARLES?

Escrivint poesia i traduint poesia parlo i convisc amb gegants. I tots seiem a la mateixa taula.

TORNA PIÑÁN

Berta Piñán torna al català amb la traducció del seu darrer llibre, La mancadura, i serà a més a Barcelona divendres vinent a Laie i dissabte 12 a la Setmana de Poesia.