dilluns, 14 de maig de 2018

INSOMNES I VIATGERS

Aquesta tarda Sasha Dugdale llegeix els seus poemes per primera vegada a Barcelona, al pati del Museu Marès, dins del programa del Barcelona Poesia.


DAWN CHORUS
                             March 29, 2010

Every morning since the time changed
I have woken to the dawn chorus
And even before it sounded, I dreamed of it
Loud, unbelievably loud, shameless, raucous

And once I rose and twitched the curtains apart
Expecting the birds to be pressing in fright
Against the pane like passengers
But the garden was empty and it was night

Not a slither of light at the horizon
Still the birds were bawling through the mists
Terrible, invisible
A million small evangelists

How they sing: as if each had pecked up a smoldering coal
Their throats singed and swollen with song
In dissonance as befits the dark world
Where only travelers and the sleepless belong


EL COR DE L'ALBADA
                             29 de març de 2010

Des que va canviar el temps, cada matí
m’he llevat per al cor de l’albada
i abans i tot que comencés a sonar, impúdic,
estrident, fort, increïblement fort, ja el somiava,

i un dia em vaig alçar i vaig estrebar la cortina
esperant trobar els ocells espaordits
com passatgers contra el vidre
però el jardí era buit i era de nit,

ni una llenca de llum a l’horitzó,
els ocells bramaven entre la boirina
terribles, invisibles,
un milió de petits evangelistes.

Com canten: goles socarrades i inflades per la cançó,
com si cada un hagués picat un carbó ardent,
en dissonància, com correspon al món fosc
a què només pertanyen els insomnes i els viatgers.

                                                Sasha Dugdale
                                                Versió de JS

2 comentaris:

  1. "com correspon al món fosc/ a què només pertanyen els insomnes i els viatgers", i els poetes.
    Llegida amb atenció m'agrada més que recitada, no tenia temps de pair res. Però té una veu i un to preciós.
    A mi em va agradar molt el teu primer poema, que vas llegir de memòria i ja coneixia (els teus poemes són plens de coses del món, també, en una metonímia). I aquell del pa i l'estrella que vas fer servir per fer fer proselitisme de la poesia, el que se't dona tan bé! Tens un blog que no s'assembla a cap altre, i que mantens al dia amb molta constància, no me'n vaig recordar de dir-t'ho!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Helena. Amb uns quants lectors tan atents i generosos com tu faríem fer el tomb als blogs i al gènere!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió