SOBRE LA PÀTRIA (B. Piñán)
[F l u x d'estiu, #5. Deu anys de versions]
Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"
No em demaneu que parli de la pàtria...
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
[F l u x d'estiu, #5. Deu anys de versions]
Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"
No em demaneu que parli de la pàtria...
Què feu el 6 de març? La gent del projecte ESCORE sobre escriptors, comunitat i reconeixement ens n'anem a Lisboa a escoltar l'Helena Miguélez-Carballeira, i a xerrotejar al seminari "Cânone e periferias".
Escrit per
Jaume
a les
20:25
Etiquetes: Escriptors, Espanya, Literatura, Llengua, Portugal, Recerca, Universitat, UPF
que dius: què se'n deu haver fet?
Bon cap de setmana per a ells, i per a tota la resta.
Escrit per
Jaume
a les
11:00
Quin món tan absurd (o ximple, o idiota) que per ser-hi esclau has d'haver estudiat... Un col·lega i tanmateix amic atent i savi i amb arrels galaicoportugueses em passa l'enllaç a aquesta cançó dels Deolinda en la llengua d'Eugénio de Andrade, "Parva que sou". Podria servir com a himne de bona part dels fills, nebots i estudiants pels volts de la vintena que conec. Més avall en teniu la versió catalana.
XIMPLE QUE SÓC
Sóc de la generació sense remuneració
i no em molesta aquesta condició.
Que ximple que sóc!
Perquè això va malament i continuarà així,
ja és una sort que pugui fer pràctiques.
Que ximple que sóc!
I em poso a pensar,
quin món tan ximple
on per ser esclau has d'haver estudiat.
Sóc de la generació de "a casa dels pares”,
si ja tinc de tot per què voler més?
Que ximple que sóc!
Fills, marit, sempre ho posposo
i encara em falta pagar el cotxe,
que ximple que sóc!
I em poso a pensar,
quin món tan ximple
on per ser esclau has d'haver estudiat.
Sóc de la generació de "per què m’he de queixar?”
A la tele surt algú que està molt pitjor.
Que ximple que sóc!
Sóc de la generació de "jo ja no puc més",
que aquesta situació fa massa que dura
i jo no sóc ximple!
I em poso a pensar:
quin món tan ximple
on per ser esclau has d'haver estudiat.
Versió de Jaume Claret i JS
MÉS
La cançó versionada en català.
Al blog de Pol Bolíbar.
Escrit per
Jaume
a les
11:36

M'encanta aquesta Eurocopa futbolística de nacions en què tots els gols d'Alemanya els fa Kamil Kodolski, un polonès que al primer partit contra el país de Szymborska i Zagajewski* va renunciar a celebrar-los; en què el primer gol de Portugal contra Txèquia el va fer un culer nascut al Brasil a qui al principi feien el buit al vestuari de la selecció eximperial de Tordesillas; en què el gol (l'únic gol) de Suïssa contra Turquia el va fer un turc a passi d’un altre turc (tot queda en blanc i vermell), i, el millor de tot fins ara, en què a l'empat a un entre Polònia i Àustria el gol polonès el va fer Roger Guerreiro, un brasiler "nacionalitzat" via el Legia de Varsòvia, i el de l'empat dels amfitrions Ivo Vastic, un croat a qui segons l'Informe sobre el Racisme a Europa de 2004 els simpàtics seguidors del Rapid de Viena cridaven en el derbi FK Austria-SK Rapid al Horr Stadium: "Ivo Antic Kosovo!"... Això de les fronteres futbolístiques s'està tornat d'un líquid que t'hi pixes. Llàstima només que no traspassi gaire.
* Bé, el país del passaport d'Adam Zagajewski, que de fet va néixer a Lvov, avui Ucraïna.
[Aquí, una proposta d'Eurocopa literària.]
Escrit per
Jaume
a les
17:59
Etiquetes: Alemanya, Europa, Futbol, Nacionalisme, Portugal, Turquia
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017