dijous, 31 de desembre del 2015

LLIBRES DE L'ANY

Amb el final de l'any arriba el moment de fer balanç, també dels llibres publicats aquests tres-cents seixanta-cinc dies. Una de les tries (ja ho sabem, totes relatives) més interessants i oberta és la d'El Periódico, perquè hi intervenen una nòmina molt àmplia d'escriptors, crítics, columnistes i bibliotecaris. Vull dir que si s'hi escolen fantasmades o interessos, com a mínim caldrà dir que són fantasmades o interessos tirant a col·lectius. Aquí en podeu consultar els resultats de 2015.

La tria inclou a més llistes específiques de narrativa en català, de poesia (amb Mireia Calafell, Francesc Fontanella, Jordi Llavina, Joan Margarit, Wislawa Szymborska i Gerard Vergés) i d'assaig (on hi ha Jordi Amat, Ramon Andrés, Jordi Balló i Xavier Pérez, Josep Casals, Josep M. Esquirol i Albert Sáez). Feliç exploració.






MÉS
Jordi Puntí, "De llistes i de llestos" (El Periódico, 2-I-16)

dimecres, 30 de desembre del 2015

AIXÍ?

Hi ha situacions ridícules, molt ridícules (millor no tenir cap mirall a l'abast) i llavors ja ve la forma com entres vestit (ehem) en una intervenció ambulatòria.



dimarts, 29 de desembre del 2015

MENJO I PASSEGES

Aquesta passió sobtada per menjar al carrer... Suposo que el següent pas en la socialització vulgues no vulgues del privat deurà ser que els hotels plantin sofàs a les voreres, o que obrin barres de bar als xamfrans. You just wait.



dilluns, 28 de desembre del 2015

LLAVI DE LA TERRA

Avui fa anys, molts anys, Màrius Sampere, un d'aquells poetes que fa que estiguis orgullós d'escriure poesia en aquesta llengua que se'ns mor i així ens fa sentir tan vius. Ara que ja el celebren teles i ràdios i suplements, els vells amics alcem la copa de l'alegria i les indecisions i les paraules justes. Per tu, Màrius!












UN DIA VAIG ESCRIURE

Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?, la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.

Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil·la. I han passat molts anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.

I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.

 Màrius Sampere, de La cançó de la metamorfosi (1995)




MÉS
"Màrius Sampere: 'Sóc un creient del caos'" (Ara, 22-III-14)
Una quants poemes seus a lletrA
Més Màrius Sampere al F l u x

diumenge, 27 de desembre del 2015

1 & 12

1 any, 12 relats: molt bona proposta del diari Ara a l'apartat d'Interactius, amb 12 fotografies escollides de l'any 2015 a partir de les quals dotze escriptors (tots canviaríem noms de la llista, però alguns dels millors sens dubte hi són) han escrit un relat inèdit. Com una antologia en prosa del dia (bé, de l'any), amb sants.




dissabte, 26 de desembre del 2015

FIBLÓ I DESIG

"El fibló de la nostàlgia d’una cançoneta mig oblidada ens ferirà, mentre les dotze aniran tocant i el tunc que tan tunc de l’esperança no deixarà de bressolar-nos; mentre tots els nois de la mare tremolem, nuets nuets, i esperem que algú, que vetlla per nosaltres, ens pregunti, per fer-nos feliços, què li darem que li sàpiga bo... I és clar que les panses i figues, que les nous i les olives, que la mel i el mató són simbòlics, però, al seu conjur, aquestes coses senzilles són capaces de desvetllar dins nostre l’ombra d’una promesa d’acompliment definitiu del desig."

  Narcís Comadira, "Santa Llúcia gloriosa" (Ara, 11-XII-15)



divendres, 25 de desembre del 2015

UN CAGANER

Si dissabte passat vam veure junts el vídeo de Star Wars cantat a cappella, avui toca sens dubte recuperar aquesta curiosa rèplica a càrrec del més granat de la galàxia musical catalana...



dijous, 24 de desembre del 2015

DESEMBRE

Llenço l'agenda.
Mentrestant, al carrer,
volen les fulles.

                        JS




dimarts, 22 de desembre del 2015

NADALES DEL DIA

Heus aquí: jo llegeixo versos frescos. Vosaltres no sabeu la sort d'alguns quan versaires bons i això no obstant amics ens feliciten les Pasqües amb versos acabats de pescar, encara tremoladissos pels encavalcaments i amb aquella lluentor a les metàfores... Com aquests dos llobarros de primera a què ara us convido també a vosaltres des d'aquí:


DESERT

                    Chaque étoile fixe une direction véritable. Elles sont toutes étoiles des Mages.
                    Antoine de Saint-Exupéry

Fa una nit tan tranquil·la,
tot sol s’hi està tan bé,

el fum de la foguera
s’enfila tan lleuger,

el cel és una copa
de pell tan transparent

que totes les estrelles
són l’estrella dels Reis.

 Miquel Àngel Llauger












EL SEGON BALTASAR

Per quin record tornar, per quina febre?
Trenta anys després d’aquell viatge
seguint l’estel fins al pessebre
per adorar un nadó,
vas agafar el bastó
i et vas posar en camí. Anaves sense patge,
tenies menys respostes, eres
silenci endins més insubmís,
potser més savi. Et vas trobar un país
en guerra contra els pobres i, en un camp de figueres,
Jesús. Et vas fer batejar
al riu Jordà.
L’infant que tu vas adorar s’havia fet profeta:
“Serem itinerants, sempre en camí, va dir,
tenim per meta
fer-ho tot nou, Baltasar.”
Des de la mar
de Galilea fins aquí,
has viscut pas a pas, rere seu, de pregar
i caminar.

Ara mires els ulls de l’home que has seguit:
els va tancant el mal de la tortura,
clavat en creu. Això estava escrit?
Qui tindrà cura
dels que ens perdrem després d’aquest Calvari?
Tot és confús, no hi pots sentir, tot és desvari.
O potser sí,
com ventijol molt lleu
un fil de veu et parla: “Sempre estimar i servir.”
Dus la mirada
del Salvador dins teu.
Reps una fuetada,
grups de soldats t’empenyen al camí
de bell nou, Baltasar.
No dubtes ni un segon:
viatjaràs a Síria i d’allí
fins a la costa Malabar
i més enllà, més lluny... No a la fi del món,
però, a la fi mai: vas al començament
per adorar altre cop i sempre el Naixement.

 Carles Torner

dilluns, 21 de desembre del 2015

AL BOSC


Caminem a poc a poc fins al cor
del bosc. Busquem el començament d'una cosa
que no sabem desxifrar, una cosa que neix
aquí, just al cor del bosc.
Caminem a poc a poc deixant rastre, petjades
de pell per entre els arbres
"per a la tornada", diem, "per si de cas".
Però tot aquest temps sabem que no hi haurà
tornada quan arribem al cor
del bosc.

 Berta Piñán, La mancadura (Trea, 2010)
 Versió de JS



dissabte, 19 de desembre del 2015

FORÇA

A veure si ve a acompanyar-nos, que fa temps que l'esperem.

Mentrestant, com sempre, un bon cap de setmana a tothom.



dijous, 17 de desembre del 2015

DILBERT'S

I hem creat un grup nou, perquè així els que no ho han fet mai puguin explicar als altres com es fa.



dimecres, 16 de desembre del 2015

JA SÉ QUE NO, PERÒ I SI SÍ?

Un es pregunta com pot ser que, sabent tot el que sabem, les enquestes diguin el que diuen sobre el guanyador de les eleccions generals de diumenge. Llavors des de dalt de l'autobús veus la llarga cua de bon matí en dia laborable davant d'una administració de loteria en concret ("Aquí sempre toca"), i calles.



dimarts, 15 de desembre del 2015

NO A UN EXMINISTRE

Ahir Empar Moliner, que per cert acaba d'endur-se'n el premi Rodoreda, la clavava (o el clavava) a la seva columna periodística parlant d'ell, d'en Borrell (que havia dit que Junqueras li recordava "el mossèn del meu poble, rodonet"):

"(...) Sí, és cert. També li diu mossèn. Perquè l’esquerra teòrica (l’esquerra que, si de cas ha de repartir, ho farà des del cim) encara troba que anomenar algú mossèn és despectiu. No dirien d’un barbut de pell fosca que els recorda l’imam del seu poble, perquè això faria enfadar els imams. Amb l’Església catòlica, en canvi, tenen barra lliure. Probablement, els que reben aquests qualificatius (la fondona o el rodonet) s’ho tiren a l’esquena, perquè són persones grans. El que em mata és que aquestes afirmacions, que surten per la tele i les llegim als diaris, les sentin els nens. Els nens han après que no hem de dir-li a cap company rodonet o fondona perquè el podríem fer patir. I perquè nosaltres tampoc no som Antínous. I perquè burlar-se de l’aspecte físic és molt desesperat, insegur i ridícul. Esclar que això se li pot explicar a un nen. No a un exministre."

 Empar Moliner, "Quin nivell, Borrell" (Ara, 14-XII-15) 


dilluns, 14 de desembre del 2015

TRIES (DE LLIBRES)

Pels que dubteu quan entreu en una llibreria, i ja us temeu com haureu de resoldre alguns dels regals de Nadal i Reis, VilaWeb ha preparat aquesta molt bona proposta: la tria d'una pila d'editors (sembla mentida, que encara n'hi hagi tants) d'entre les novetats del seu catàleg... i dels d'altri.

Hi trobeu a faltar alguna cosa? Jo hi posaria també, dels llibres recents que tinc per sobre de la taula, La sala d'estar és un camp de futbol, de Josep M. Fonalleras (Ara Llibres), l'antologia de Francesc Fontanella que han preparat per a Empúries Pep Valsalobre, Eulàlia Miralles i Albert Rossich (O he de morir o he d'amar), Sobre una neu invisible, dietari de Vicent Alonso (PUV) i la reedició (revisada per l'autora) de Pedra de tartera de Maria Barbal, a Columna, que duu a més de regal el volum Pedres de tartera amb una cinquantena de textos d'homenatge.



dissabte, 12 de desembre del 2015

BE RIGHT

Avui us proposo un standard de Rodgers i Hart en clau de trio de jazz. I un bon cap de setmana per a tothom, candidats penques inclosos.



divendres, 11 de desembre del 2015

dijous, 10 de desembre del 2015

dimecres, 9 de desembre del 2015

LUMÍNICA

"Al raig de sol li cal una finestra
abans d'entrar a la fosca de la cambra.
I hi ha poques finestres."

 R.S. Thomas, "Poetry for Supper"
 Versió de JS




dimarts, 8 de desembre del 2015

SABER I RIURE

Una bona resposta a la pregunta (que no era pas retòrica) de dissabte.

I aquí una mica més de resposta, també provinent del recentíssim "Wisdom, Laughter and Lines". Gent com Paul Heaton (o Stuart Murdoch, o Paul Weller) em semblen bons exemples del fet que de vegades sí que hi ha vida artística, després de l'èxit. 




dilluns, 7 de desembre del 2015

BRAÇ DE MAR AL LLOSTRE

Formes del fosc, no del negre. Aigua grisa, plom escampant-se en giragonses, llum apagada després d'apagar-la, verd de petroli fred, pou a la vista, clapes de fosca a dalt, al fons.

Amra Hasarov

dissabte, 5 de desembre del 2015

GRUPS D'AQUELLS

que dius: què se'n deu haver fet?

Bon cap de setmana per a ells, i per a tota la resta.



divendres, 4 de desembre del 2015

ESCOLTAR, TRADUIR

"Per a mi com a traductora el que és més important és escoltar, i això ho vaig aprendre a Farrera", ha dit Anna Crowe per cloure la seva intervenció a la taula rodona sobre traducció de literatura catalana, al costat de Ronald Puppo i Alan Yates, a la "Conference on Catalan Narrative 1870-2015" que se celebra aquests dies a St Andrews, Escòcia.

L'afirmació incloïa l'agraïment explícit a Francesc Parcerisas, llavors director de la ILC, qui el 1998 convidà Crowe al primer Seminari de Traducció de Farrera organitzat per la Institució i d'alguna manera, sense saber-ho encara, la va posar en el camí de convertir-se, en aquests moments, en la principal traductora de poesia catalana a l'anglès. Però la frase representa també una vindicació d'una forma discreta, constant, enfocada i a petita escala de plantejar la política cultural que de vegades els gerents i alguns responsables polítics menyspreen per poc vistosa i de mal vendre, però que sovint a la llarga, tot comptat i debatut, acaba essent més que productiva per a realitats modestes com la nostra. Ho diu la frase de Brecht en un cartell d'Arnal Ballester que venen a La Central: "Paciència, estem plantant".


dijous, 3 de desembre del 2015

MENTIDES ORGULLOSES

L'editora Michi Strausfeld, resident a Barcelona, signà dies enrere un article al Neue Zürcher Zeitung en què sosté que "qualsevol autor català de tercera classe té cada paraula subsidiada, cada viatge, cada actuació". El rei Felipe VI va prometre fa poc a Estrasburg, al Parlament europeu, "una España unida y orgullosa de su diversidad". I el darrer cap de setmana un dels diaris de referència de Madrid (a hores d'ara ja podria ser qualsevol) publicava a doble pàgina una infografia sumant els diners gastats pel president Artur Mas en la “causa identitaria” i hi compta, per fer paquet, el pressupost de TV3 o els cursos de català per immigrants.

Passa que no és cert que els escriptors catalans tinguin res subvencionat per sistema, i la comparació entre els recursos i el suport públic a què tenen accés i els dels escriptors en francès, en danès o en castellà fa somriure; l'editora ho sap o ho hauria de saber, per la qual cosa hem de deduir que difama i menysprea des d'una sofisticada forma del cinisme. Passa que el rei d'Espanya és el màxim representant de l'Estat que és justament el principal opositor al fet que la diversitat que evoca tingui presència, lingüísticament per exemple, a Europa; però un monarca parla sempre ex cathedra i allà a l'europarlament va quedar per a tothom la idea, enllà dels fets. Passa que ensenyar català als immigrants perquè s'integrin millor i tenir una bona televisió pública en la nostra llengua és el que volem la majoria dels catalans, i per això votem els partits que ho sostenen al Parlament; desqualificar ideològicament aquestes polítiques és negar la democràcia i escapçar-nos el dret a participar.

Però hi ha negacions i mentides més fortes que la realitat. Si un parla des del poder i l'orgull combinats, les mentides, tornassolades, semblen veritats, i sobretot acaben actuant com a tals. Avui opina i decideix sobre el català i els catalans tothom menys els catalans, suposadament abduïts i indignes de confiança: ara el que és democràtic és que els protagonistes no tinguin veu. I així anem xiulant, alegrois, cap al punt zero de la convivència a Sepharad. Amb orgullo castizo.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 3-XII-15
Versión en castellano




dimecres, 2 de desembre del 2015

DE COLORS

"El vermell aquí és meravellós a darrera hora de la tarda. Durant el dia és el blau, qui preval. Quina vida tan intensa que tenen els colors, i com canvien amb la llum!" (Pierre Bonard en una carta a Henri Matisse des de Le Cannet, a la Costa Blava).