dimarts, 15 de desembre de 2015

NO A UN EXMINISTRE

Ahir Empar Moliner, que per cert acaba d'endur-se'n el premi Rodoreda, la clavava (o el clavava) a la seva columna periodística parlant d'ell, d'en Borrell (que havia dit que Junqueras li recordava "el mossèn del meu poble, rodonet"):

"(...) Sí, és cert. També li diu mossèn. Perquè l’esquerra teòrica (l’esquerra que, si de cas ha de repartir, ho farà des del cim) encara troba que anomenar algú mossèn és despectiu. No dirien d’un barbut de pell fosca que els recorda l’imam del seu poble, perquè això faria enfadar els imams. Amb l’Església catòlica, en canvi, tenen barra lliure. Probablement, els que reben aquests qualificatius (la fondona o el rodonet) s’ho tiren a l’esquena, perquè són persones grans. El que em mata és que aquestes afirmacions, que surten per la tele i les llegim als diaris, les sentin els nens. Els nens han après que no hem de dir-li a cap company rodonet o fondona perquè el podríem fer patir. I perquè nosaltres tampoc no som Antínous. I perquè burlar-se de l’aspecte físic és molt desesperat, insegur i ridícul. Esclar que això se li pot explicar a un nen. No a un exministre."

 Empar Moliner, "Quin nivell, Borrell" (Ara, 14-XII-15) 


1 comentari:

  1. "Recrear-se en les misèries dels altres és un símptoma d'inseguretat", he sentit a dir.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió