EL PRAT IL·LUMINAT (R.S. Thomas)

[F l u x d'estiu, #3. Deu anys de versions]

R.S. Thomas, "El prat il·luminat" 

He vist sortir el sol...

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

LA VINGUDA

I Déu va sostenir a la mà
un petit globus. Mira, va dir.
El fill mirà. Molt lluny,
com a través de l’aigua, va veure
una terra abrusada d’un color
violent. Allà, la llum
cremava; edificis esquerdats
projectaven ombres: com una serp
brillant, un riu es
desenroscava, radiant
de llot.
             En un turó
nu, un arbre nu entristia
el cel. Tot de gent
alçava les mans primes
a l’arbre, com si esperessin
que un abril desaparegut
retornés a les seves branques
encreuades. El fill se’ls mirava.
Deixa-m’hi anar, va dir.

            R.S. Thomas, “The Coming”
            Versió de JS

LUMÍNICA

"Al raig de sol li cal una finestra
abans d'entrar a la fosca de la cambra.
I hi ha poques finestres."

 R.S. Thomas, "Poetry for Supper"
 Versió de JS

NATIVITAT

Ha nascut la lluna i
ha nascut un infant,
jau entre roba blanca
com la lluna entre núvols.

Tots dos brillen, però
la llum que ve de l’un
s’estén per l’univers
com per entre vidres trencats.

  R.S. Thomas, d'Experimenting With an Amen (1986)
  Versió de JS










[Si us agrada Thomas, n'he anat penjant uns quants poemes traduïts al F l u x, i aquest en concret forma part de la tria "Déu, espera i poesia de R.S. Thomas" apareguda al número 249 de Qüestions de vida cristiana, dedicat al silenci.]

BARDISSA

M'avisen que ja comença a circular el número de la revista Qüestions de Vida Cristiana (el 249, si no m'erro) on es publica una tria prou extensa de les versions de poesia religiosa o transcendent de R.S. Thomas que tinc fa temps en preparació. Per celebrar-ho, a l'espera de rebre'n a casa el primer exemplar (aquesta espera, i la il·lusió que implica, és per a mi la marca que encara deu valer la pena persistir en la tossuda ressaca de l'escriure) us avanço la traducció del poema "The Bright Field", del recull Laboratoris de l'esperit.


EL PRAT IL·LUMINAT

He vist sortir el sol
per il·luminar una estona
un prat petit, i he seguit el meu camí
i me n'he oblidat. Però aquella era la perla
més valuosa, el prat que contenia
el tresor. Ara entenc
que he de donar tot el que tinc
per posseir-lo. La vida no és afanyar-se
cap a un futur minvant, ni anhelar
un passat imaginat. És anar-se'n
a un racó com Moisès cap al miracle
de la bardissa encesa, cap a una claror
que semblava fugaç, com la teva joventut
ho semblà, però que és l'eternitat esperant-te.

        R.S. Thomas, Laboratories of the Spirit (1975)
        Versió de JS

ESPERA *

Ho va dir Yeats. I jo,
de jove, m’hi delectava:
hi havia prou temps.

Amb els dits cremats, el cor
mustiat i un mal gust
a la boca el torno a llegir,

però sense creure-hi,
ja. ¿Quin consell
m’ha de dictar la retòrica

de la ploma? ¿Trenca miralls, mira
els fantasmes a la cara, prova
de caminar sense crosses

al caire de la tomba? Ara,
en les hores petites
de creença, l’única eloqüència

a dominar és la del
cap ajupit, la del genoll
doblegat, a l’espera, com al final

d’un hivern dur s’espera
que una sola flor s’obri
a l’arbre d’espines de la ment.

  R.S. Thomas, Between Here and Now (1981)
  versió de JS


* La meva aportació al Dia de la poesia catalana a Internet organitzat avui per lletrA i la UOC.

LLINDAR

Emergeixo de la cova
de la ment a la pitjor foscor
exterior, on les coses passen i
el Senyor no és en cap d'elles.

He sentit la veu calma, menuda,
i era la de les bacteries
demolint el meu cosmos. He
romancejat massa temps en

aquest llindar, però a on aniria?
Mirar enrere és perdre l'ànima
que menava amunt cap a
la llum. Mirar endavant? Ah,

quin equilibri es necessita als
límits d'un abisme com aquest.
Estic sol a la superfície
d'un planeta que gira. Què

puc fer que no sigui, com l'Adam
de Miquel Àngel, deixar la mà
a fora en l'espai desconegut,
confiant en el tacte recíproc?

 R.S. Thomas, "Threshold" (Song at the Year's Turning, 1955)
 Versió de JS

ELS DOS THOMAS

Al País de Gal·les durant 2013 s'ha celebrat el centenari del naixement de R.S. Thomas (rsthomas.org), el poeta que va escriure: "He mirat aquesta terra llargament / intentant entendre / el lloc que hi tinc". Bé, hi ha qui creu que dir "celebrar" és dir molt, perquè les autoritats gal·leses no han dedicat cap partida a la commemoració. A banda de qüestions estètiques i vagament ideològiques (R.S. Thomas escrivia en anglès però és considerat un nacionalista aferrissat), la raó oficial és que guardaven el pressupost per al 2014, en què es compleix un segle del naixement de Dylan Thomas. Per a ell sí que el govern gal·lès (amb l'ajut del British Council, l'ajuntament de Swansea i altres organismes regionals) té un pressupost de 750.000 lliures que la gent de la cultura considera significatiu. Quan els he dit que l'Any Espriu havia tingut un pressupost d'un milió d'euros comissari a banda a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat m'han fet repetir la xifra, educadament insegurs del meu anglès.

En el nostre cas sembla que la dotació de l'Any Espriu de 2013 ha deixat sense pressupost l'Any Vinyoli de 2014. Talment com el Tricentenari i els seus fastos multiformes han drenat la celebració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, una de les primeres estructures d'estat de què vam ser capaços de dotar-nos els catalans. Dylan Thomas és un personatge famós arreu del món mentre que R.S. Thomas era un capellà esquerp... Què tenia Espriu que no tingui Vinyoli? Què té el 1714 que no tingui el 1914?

Oriol Izquierdo va escriure fa temps advertint del risc que, com passa amb els eucaliptus, l'esplendor dels premis literaris no acabés desertitzant el sòl de la literatura catalana. Ara potser hem de patir que el "celebracionisme" fora d'escala just amb els pressupostos més migrats no enfosqueixi la riquesa i la diversitat del sector i no acabi justificant les retallades en un grapat de petits i mitjans projectes arrelats al territori i duradors enllà de les celebracions. Som en un moment que potser caldria posar-se a parlar de dimensions i direccions, a més de gustos literaris, impactes de premsa i calendaris electorals.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 15-I-14
Versión en castellano

LLEGENDA

Vaig ascendir la muntanya sagrada
pensant que al capvespre seria
un poeta o un home mort,
però boig no, boig no:
això ja ho era.

Vaig baixar de la muntanya
on el temptador m'havia ofert
a canvi de la meva poesia
el regne d'aquest món.
La follia em va salvar.

 R.S. Thomas, "Legend" (Residues, 2002)
 Versió de JS

D'ELLS AGAFEM LA MESURA

Avui agafo un avió per anar-me a tancar uns dies amb altres col·legues vinguts de diferents països, per gentilesa del Cyfnewidfa Len Cymru (que vol dir Wales Literature Exchange), en un seminari de traducció literària a la terra de R.S. Thomas, de qui espero enllestir unes versions poètiques que fa anys que s'arrosseguen.

I pensant en el seminari i en la meva/nostra feina com a lectors enderiats (també privilegiats) i mediadors, no sé ben bé per què però m'ha vingut al cap aquest poema de Miłosz que el Xavier Farré va penjar a l'estiu a la seva pàgina. "D'ells agafem la mesura", diu. i "Amb el temps, o en transcórrer aquests temps nostres / l'ofrena de la saviesa i la simple bondat embelleixen" (si l'aneu a buscar a abcd xavier farré el poema té a més una bella torna de Julia Hartwig):


CAFFÈ GRECO

Als anys vuitanta del segle XX, a Roma, a la via Condotti,
seia amb Turowicz al Caffè Greco
i m'hi vaig adreçar, més o menys, amb aquestes paraules:
- Hem vist molt, hem conegut molt.
Han caigut estats, s'han succeït els països,
les quimeres de la ment humana ens han assetjat,
la gent ha desaparegut o s'ha enfonsat en l'esclavitud.
Les orenetes de Roma em desperten al matí
i aleshores sento la brevetat, la lleugeresa
d'allunyar-me de mi mateix. Qui sóc, qui he estat,
ja no és tan important. Perquè altres,
nobles, grans, em donen fermesa
quan penso en ells. En la jerarquia dels éssers.
Aquells, els que donaren testimoni a la seva fe,
als qui esborraren i trepitjaren els noms,
segueixen visitant-nos. D'ells agafem la mesura
diria que estètica, de l'obra, de les esperances, dels plans.

Amb què es redimeix la literatura
si no és amb una melopea laudatòria, amb un himne
encara que sigui a contracor? Tu tens la meva admiració
perquè has fet molt més que no tots aquests genials, vanitosos
companys meus que també van seure aquí.
No entenia per què els corsecava la manca de virtut,
d'on els venia el pesar de la consciència, ara ja ho entenc.
Amb el temps, o en transcórrer aquests temps nostres
l'ofrena de la saviesa i la simple bondat embelleixen.
Maritain, que vam llegir tots dos fa temps,
tindria motius d'estar orgullós. Però per a mi: l'estranyesa
que segueix la ciutat de Roma, que ens trobem de nou,
que encara seguim existint un instant, jo i l'oreneta.

 Czesław Miłosz(1986)

CANÇÓ

Escullo el blanc, però amb
taques vermelles, com la neu
a l'hivern amb les seves
baies de grèvol i el solitari

pit-roig, que és un foc a prop
del qual escalfar-se i com el Crist
ve a nosaltres en la seva feblesa
però amb una cançó intensa.

 R.S. Thomas
 versió de JS










MÉS
"Líquens" (F l u x, 28-VI-13)
"R.S. Thomas, Three Christmas Poems" (R.S. Thomas priest and poet)
RS Thomas 2013 (web del centenari)

CARRETERA I DESVIAMENT

L'INDICADOR

Hi deia Casgob, 2
milles. Però mai no hi vaig
anar: m’era com un bibelot
a la lleixa de la ment, cobert

amb la pols dels
estius; un lloc a règim
d’ecos de campanes
immòbils i veus d’infants;

blanca l’arquitectura
dels seus núvols, immòbil
la llum del sol. Valia més
així. Em cal un museu

per desar-hi les partícules
més fràgils del somni. El temps
és una carretera; l’eternitat,
el desviament que no agafem.

 R.S. Thomas ("The Signpost", Frequencies, 1978)
 versió de JS

LÍQUENS

M'assabento que Proa acaba de publicar una antologia de la poesia de R.S. Thomas traduïda per Anna Crowe i Joan Margarit, i no sé evitar que per un instant el front se m'arrugui: de fa anys hi ha en un calaix de casa una quarantena de poemes del sacerdot gal·lès traduïts (alguns han tret el nas aquí al F l u x) per als quals no he sabut trobar editor. Però som tan poquets al pati de la poesia universal en català i hi ha tant camp per córrer que no pots fer altra cosa que alegrar-te'n, d'una notícia així, i brindar pels resultats i pel fet de tenir un gran poeta estranger una mica més trasplantat entre nosaltres. El brindis el faig amb un poema que m'agrada tant que durant uns mesos vaig fantasiejar amb fer-ne servir el títol per a uns papers meus, en homenatge.

HYDDGEN

El lloc, Hyddgen;
el temps, el cinquè
segle després que Glyn Dwr
fos aquí amb els seus homes.
Va derrotar els anglesos.
Té cap importància, ara,
sota la pluja? Els anglesos
no hi volen venir:
és país d’estiueig.
Els gal·lesos igual:
una estèril victòria.
Mira aquells bens:
en ossos tan petits
la millor carn de xai,
però no per a ell,
pastor llogat.
La història va endavant;
el liquen, a la roca,
en dóna fe: cap menció
d’ells, ni de nosaltres.

 R.S. Thomas
 versió de JS

ANUAL

Tot torna. La primavera, les enquestes, els recitals de Messi, l'encostipat estacional, les trucades ajornades, els morts a Israel o a Palestina segons el mitjà, el no saber-te explicar prou bé, el Dia Mundial dels Titelles i el Dia Mundial de la Poesia, enguany amb versos de Jordi Pàmias. I, com un baix continu, la mala consciència, ara per exemple per no haver enllestit encara la tria on fan la migdiada perles com aquesta...

EQUINOCCI DE PRIMAVERA

No repetir, parlant del sol,
“Camí del nord emprèn el vol”,
com si fos un ocell dels que vénen i van
que torna per fer niu amb la palla daurada
als arbres abundants. No en tergiversis
l’esplèndida salut amb mots que fan que pensis
en un invàlid pàl·lid que es va recuperant.
L’edat conforma els fets: sigues breu, ara
—altres ja comprendran el símil—, tot dient:
“Girem seguint el raig de sol, indiferent”.

 R.S. Thomas
 versió de JS

SUSPENSIÓ

The meaning is in the waiting. [El sentit és en l'espera]

R.S. Thomas

INDOLÈNCIA

Fons Salvany/Biblioteca de Catalunya

Surto ran de vespre de la feina de parlar i tornar a parlar durant hores de noms i assumptes absorbents i inermes amb gent amb qui preferiria, ajaguts amb calma damunt l'herba, evocar les coses de què parlen Li Po, Ovidi, Ryo-Nen o R.S. Thomas. A casa, trobo un parell de missatges d'alumnes espantats perquè han de llegir Absència, i havent sopat i guanyat a Stuttgart m'assec caragolat al sofà de llegir, amb el llum nou encès, i les pàgines i els versos de la darrera part de Poesia em tornen a deixar parat, atent, agraït, expectant. Cap al final, hi retrobo la resposta al meu dia a la universitat, cosa que és més, molt més, del que puc dir de bona part dels llibres que tinc encallats a la tauleta...

AJAGUT VORA LA FONT

Estels del vespre, iniciats a penes,
canten la llei en òrbites serenes;
l'herbei lloa la pau en son murmuri,
mentre el gorgol i l'ennuec de l'aigua
em van aconsellant, en llur ciència,
per a les coses vanes, indolència.

O, dit amb un vers de Màrius Sampere a "Penombra":

Es va fent fosc, vaig aprenent.

LA LLAR DE FOC

Davant del foc
amb tu, la cançó antiga
del vent a la xemeneia i el brodat
d’espurnes del sutge… L’eternitat
és aquí, en aquesta cambra petita,
a intervals que el nostre amor
eixampla. A fora
nostre hi ha el temps i les víctimes
del temps, viatgers
cap a un nou Betlem, homes d’estat
i científics amb les mans plenes
dels dons que destrueixen.

                       R.S. Thomas, "The Hearth" (traducció de JS)

NIT DE NADAL

NATIVITAT

Nit de Nadal! Cinc-
cents poetes esperaven, amb
la ploma damunt del paper,
que arribés el poema,
repicant campanes. I ja fos
per l’estretor de la xemeneia
o perquè havien deixat
de creure, el poema els passà
de llarg en la seva escapada
camí de l’oblit, i deixà
el llindar despullat
de tot tret de l’infant
de rima celestial a qui més tard
ells ensenyarien prosa.

            R.S. Thomas

[Per al Josep Maria, que no estava segur d'entendre'l del tot. Si és que els bons poemes es poden entendre del tot...]

NATIVITY

Christmas Eve! Five
hundred poets waited, pen
poised above paper,
for the poem to arrive,
bells ringing. It was because
the chimney was too small,
because they had ceased
to believe, the poem passed them
by on its way out
into oblivion, leaving
the doorstep bare
of all but the sky-rhyming
child to whom later
on they would teach prose.

 R.S. Thomas (Mass for Hard Times, 1992)

COM UNA PINTURA

A la feina, he canviat de despatx, i ara tinc una gran finestra oberta a un racó de l'espectacle de la ciutat. I avui, mirant-me els tres arbres abrandats en mans del vent, pensava en un poema de R.S. Thomas que de moment descansa traduït en aquella carpeta...


LA VISTA DES DE LA FINESTRA

Com una pintura exposada davant nostre,
però menys fràgil, sense edat; aquests colors
es renoven cada dia amb variacions
de llum i de distància que cap pintor
no assoleix o suggereix. I hi ha el moviment,
el canvi, quan els blaus del núvol
són guarits per la llum solar, o la neu remata
un ànim negre; tan sols l’or, al vespre,
per escalfar el cor. Tot al llarg de la història
el gran pinzell no ha descansat,
ni s’ha assecat la pintura; i això no obstant, quin ull,
mirant-ho fredament, o, com ara nosaltres,
a través dels vidres de les llàgrimes, ha vist mai
aquesta obra i no estava acabada?

 R.S. Thomas ("The View from the Window")