NADALES DEL DIA

Heus aquí: jo llegeixo versos frescos. Vosaltres no sabeu la sort d'alguns quan versaires bons i això no obstant amics ens feliciten les Pasqües amb versos acabats de pescar, encara tremoladissos pels encavalcaments i amb aquella lluentor a les metàfores... Com aquests dos llobarros de primera a què ara us convido també a vosaltres des d'aquí:


DESERT

                    Chaque étoile fixe une direction véritable. Elles sont toutes étoiles des Mages.
                    Antoine de Saint-Exupéry

Fa una nit tan tranquil·la,
tot sol s’hi està tan bé,

el fum de la foguera
s’enfila tan lleuger,

el cel és una copa
de pell tan transparent

que totes les estrelles
són l’estrella dels Reis.

 Miquel Àngel Llauger












EL SEGON BALTASAR

Per quin record tornar, per quina febre?
Trenta anys després d’aquell viatge
seguint l’estel fins al pessebre
per adorar un nadó,
vas agafar el bastó
i et vas posar en camí. Anaves sense patge,
tenies menys respostes, eres
silenci endins més insubmís,
potser més savi. Et vas trobar un país
en guerra contra els pobres i, en un camp de figueres,
Jesús. Et vas fer batejar
al riu Jordà.
L’infant que tu vas adorar s’havia fet profeta:
“Serem itinerants, sempre en camí, va dir,
tenim per meta
fer-ho tot nou, Baltasar.”
Des de la mar
de Galilea fins aquí,
has viscut pas a pas, rere seu, de pregar
i caminar.

Ara mires els ulls de l’home que has seguit:
els va tancant el mal de la tortura,
clavat en creu. Això estava escrit?
Qui tindrà cura
dels que ens perdrem després d’aquest Calvari?
Tot és confús, no hi pots sentir, tot és desvari.
O potser sí,
com ventijol molt lleu
un fil de veu et parla: “Sempre estimar i servir.”
Dus la mirada
del Salvador dins teu.
Reps una fuetada,
grups de soldats t’empenyen al camí
de bell nou, Baltasar.
No dubtes ni un segon:
viatjaràs a Síria i d’allí
fins a la costa Malabar
i més enllà, més lluny... No a la fi del món,
però, a la fi mai: vas al començament
per adorar altre cop i sempre el Naixement.

 Carles Torner