dimarts, 12 de gener de 2010

CAMINA QUE CAMINA

Fa estrany, passar per davant de casa d'un mort, perquè un associa la paraula casa tan clarament a la vida que per un instant, inevitablement, penses en el mort com si fos viu i per dins t'incomoda no saber gaire qui dels dos és fora de joc.










CAMINANT

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix véns per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

    Jacint Verdaguer, "Caminant" (musicada per Roger Mas)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió