MUNDIAL, I POESIA

En el Dia Mundial de la Poesia, Borges (i Stevenson i els ceramistes i l'etimologia i els escacs):

 

ELS JUSTOS DE BORGES

 

L'ESTIU DELS ANYS

Tal dia com avui de 1886 mor a Amherst Emily Dickinson. Carner tenia dos anys, i Robert Louis Stevenson setze. La versió del poema és de Marià Manent, que encara no havia nascut.

 

 

 

 

TRIA

«El màxim del millor, el mínim del pitjor.»

  Robert Louis Stevenson

 

VENTADES

i pluja i promesa de neu. Un bon cap de setmana.






NITS DE VENT

Quan surten els estels i surt la lluna,
     quan el vent bufa fort,
tot al llarg de la nit molla i obscura,
     ell cavalca al galop.
Tard en la nit, amb els focs apagats,
per què galopa amb cavall desbridat?

Quan els arbres gemeguen i es barallen
     i el mar mou els vaixells,
enllà pel camí ral, soroll i tralla,
     enllà galopa més.
Enllà galopa i galopa i llavors
gira i se’n torna altre cop al galop.

                             Robert Louis Stevenson,
                             Jardí de versos d'un nen (Castellnou, 2011)
                             Versió de JS


MÉS
El poema original: "Windy Nights".
La mateixa cançó, versionada per David Bowie.

CAMINS DE NENS I D'ADULTS

Nosotros, los adultos, podemos contarnos una historia, dar y recibir golpes hasta que resuenan los escudos, viajar deprisa y lejos, casarnos, desmoronarnos y morir; y todo mientras estamos sentados tranquilamente junto al fuego o tumbados boca abajo en la cama. Eso es precisamente lo que un niño no puede hacer, o no hace, al menos, mientras puede encontrar otra cosa. Anda todo el día atareado con sencillas figuras y accesorios teatrales. Cuando su historia llega a la lucha, debe levantarse, coger algo que haga las veces de espada y sostener una refriega con un mueble hasta perder el aliento. Cuando le toca cabalgar con el indulto del rey, tiene que montarse a horcajadas en una silla, a la que azuzará y azotará tanto y sobre la que perderá la compostura con tanta furia que el mensajero llegará, si no bañado en sangre por las espuelas, al menos intensamente colorado por las prisas. Si su aventura trata de un accidente en un acantilado, tiene que trepar a la cómoda y tirarse físicamente sobre la alfombra, para que su imaginación quede satisfecha. Los soldaditos de plomo, las muñecas, todos los juguetes, en resumidas cuentas, se incluyen en la misma categoría y responden al mismo fin. Nada puede hacer tambalear la fe un niño; acepta los sustitutos más burdos y puede tragarse las incongruencias más clamorosas. Si la silla que acaba de asediar como un castillo, o de despedazar valientemente en el suelo como un dragón, es elegida para acomodar a un visitante matutino, él ni se inmuta. Puede pelearse durante horas con un cubo de carbón inmóvil; en medio del jardín encantado, puede ver, sin sorpresa aparente, al jardinero sacando patatas tranquilamente para la comida de ese día. Puede abstraer todo aquello que no casa con su fabulación y mirar hacia otro lado, igual que nosotros contenemos la respiración en un callejón hediondo. Y así, aunque los caminos de los niños se cruzan con los de sus mayores en cien sitios todos los días, nunca van en la misma dirección ni tampoco participan del mismo elemento. Del mismo modo que los cables del telégrafo pueden cruzarse con la línea de la carretera, o un paisajista y un viajante visitar el mismo país y, no obstante, moverse en mundos distintos.

 Robert Louis Stevenson, "Juego de niños"
 Memoria para el olvido. Los ensayos de RLS (Siruela, 2005). Traducció d'Ismael Attrache

POESIA DE PRIMERA

Això és el que promet el programa de la Setmana de la Poesia de Barcelona d'enguany, que ja és consultable a la xarxa. Del 12 al 18 de maig hi ha una mica de tot, per triar i remenar. Des d'aquí, escombrant cap a casa, us convido a venir dimarts 12 al vespre al TNC (a l'hora del Barça: cada assistent valdrà per dos) al recital de Fernando Beltrán, Gemma Gorga, Miquel Àngel Llauger i Berta Piñán (i Clementina Arderiu, Maria-Mercè Marçal, Sharon Olds i R.L. Stevenson) llegits a l'ombra del títol "Generacions. Poesia i família", d'acord amb l'eix temàtic de la temporada al teatre. L'acte és gratuït, però cal fer reserva prèvia dels seients.

I després de la gentil invitació, un favor. Us aviso que al XXXI Festival de Poesia, dilluns 18 al vespre al Palau de la Música, hi haurà Charles Simic i Sharon Olds en vivo y en directo: poques vegades tindreu dos grans grans del gènere tan a prop.

A POOR HAND (I UNA ALTRA)

"La vida no va de tenir bones cartes, sinó de saber jugar bé quan les cartes no són bones".

  Robert Louis Stevenson

BUTXAQUES

A "Cómo aprendió Stevenson a escribir, de modo autodidacta", aplegat dins Escribir. Ensayos sobre literatura (Páginas de Espuma, 2013) i publicat originalment el 1887, Robert Louis Stevenson explica que de petit i de jove tenia fama de dropo, perquè els que l'envoltaven el veien sempre distret. Conta, però, que estava concentrat en l'única cosa que per a ell era important: aprendre a escriure. Per això duia sempre a la butxaca dos llibres: un per llegir i l'altre per escriure-hi, i quan caminava o seia o s'endormiscava tenia el cap permanentment ocupat buscant la manera d'explicar amb paraules allò que veia o pensava. Tot i que ja no sóc ni nen ni jove, en llegir aquest fragment he tingut la sensació que a l'armari les butxaques dels meus abrics somreien.

AUSTER I STEVENSON: FER-HO VEURE

La Laia, bona lectora i editora, co-responsable que el Jardí de versos d'un nen de Stevenson es pugui llegir en català, m'envia un fragment memorialístic de l'Informe de l'interior de Paul Auster, acabat d'aparèixer, on l'autor de la Trilogia de Nova York explica que tot plegat va començar en vers, i amb aquells poemes de Stevenson...

"Per al vuitè aniversari, aquesta mateixa àvia estimada et va regalar una edició en diversos volums de les obres de Robert Louis Stevenson. La llengua de Segrestat i de L'illa del tresor era massa difícil per a tu a aquella edat [...], però vas avançar amb coratge per les pàgines de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, que no era tan gruixut, per bé que tampoc no et vas assabentar de bona part de la història. En canvi, et va encantar Jardí de versos d'un nen, que era molt més senzill, i com que sabies que Stevenson ja era gran quan va escriure aquells poemes, vas quedar admirat de veure la destresa i la convicció amb què utilitzava la primera persona al llarg de tot el llibre, fent veure que escrivia des del punt de vista d'un nen petit, i ara t'adones, de sobte, que aquesta va ser la primera noció que vas tenir dels mecanismes amagats de la creació literària, el procés desconcertant mitjançant el qual una persona pot ficar-se en un cervell que no és el seu. L'any següent vas escriure el teu primer poema, inspirat directament per Stevenson, ja que era l'únic poeta que havies llegit."

 Paul Auster, Informe de l'interior (Edicions 62, 2013)

ONES QUE VOLEN

Buscant com sempre una altra cosa, m'aturo en aquest poema de Rosselló-Pòrcel (de qui per cert el 2013 arriba també el centenari: ens oferiran les institucions un altre bonic i absurd reguitzell commemoratiu combinat tipus Any Espriu-Rosselló-Teixidor?):










ARDENT HIMNE

Aquestes són les hores de sols velocíssims,
i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,
per damunt les escales del vent, cavalls de somni.

S'eleven a fogueres abrivades,
mouen el fum vermell i la tenebra roja
i empenyen els reflexos de l'incendi.
Arriben a les nits que bateguen de foc,
corren per diamants cremats, arena, cendra.
Per les ones roents del paradís,
volen damunt les flames afuades.

Homes alats de llargues cabelleres combaten
amb l'espasa del vent i de la llum.

 Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Imitació del foc (1938)


I em fa pensar, apagada la llum del sol, en un dels poemes que més m'agraden del Jardí de versos d'un nen de Stevenson:

NITS DE VENT

Quan surten els estels i surt la lluna,
   quan el vent bufa fort,
tot al llarg de la nit molla i obscura,
   ell cavalca al galop.
Tard en la nit, amb els focs apagats,
per què galopa amb cavall desbridat?

Quan els arbres gemeguen i es barallen
   i el mar mou els vaixells,
enllà pel camí ral, soroll i tralla,
   enllà galopa més.
Enllà galopa i galopa i llavors
gira i se’n torna altre cop al galop.

 Robert Louis Stevenson, dins A Child's Garden of Verses (1885)

PA, PEIX I ROSES

Jordi Galves acaba de publicar al seu bloc, Un dia en les carreres, una ressenya d'Una pedra sura ("Subirana, pa i peix") tan generosa que gairebé m'estimo més enllaçar-la i prou, no fos cas que sembli que no tinc àvia (ara que hi penso, fa anys que no en tinc).

I l'assumpte coincideix amb una entrada també munificient del Ramon Bassas parlant de les 23 roses per Sant Jordi acabades d'aparèixer (i de reeditar!) a Ara Llibres. I encara amb una altra ressenya de Miquel Rayó al "Bellver" del Diario de Mallorca (malauradament no enllaçable) sobre el Jardí de versos d'un nen de Stevenson: "Un gronxador, el llit convertit en vaixell, les rues dels llençols en ones de l'oceà..."

Vull dir que amb tants motius per anar a prendre l'aire a veure si se'm desinfla el jo i amb l'agenda a la mà, espero que em sabreu disculpar uns dies de pausa de novetats aquí al F l u x.

FELICITAT

"L’encant de Stevenson no és fàcil d’explicar però els seus llibres són una forta experiència de felicitat."

Són paraules del crític Jordi Galves parlant de Robert Louis Stevenson, però per felicitat avui la meva en llegir la ressenya del Jardí de versos d'un nen que ha penjat al seu bloc d'opinió i notícia literàries, Un dia en les carreres.

Ho diu el crític i ho signa també el traductor: "Com més gran és un llibre més lectors diferents té".

AL LLIT A L'ESTIU

A Darabuc, un dels blocs de referència sobre literatura per a infants i joves, ha aparegut un apunt sobre "Al llit a l'estiu", la versió catalana del primer poema del Jardí de versos d'un nen de Robert Louis Stevenson.

STEVENSON A BARCELONA

Robert Louis Stevenson, viatger infatigable, segueix de gira. Després de Madrid, el proper dimarts dia 21 ve a Barcelona. Serà a La Central del Raval a partir de les set de la tarda, i el novel·lista i poeta escocès hi durà de capità de la nau en Francesc Parcerisas i de grumets l'editora Laia Fidalgo, la professora i traductora Pauline Ernest (que posarà veu a les versions originals en anglès) i uns quants nens i nenes als quals Stevenson ha encarregat que llegeixin el seu poema preferit del Jardí de versos d'un nen. La cosa, doncs, promet.

JOIA I LLIBRES

Frescor, despreocupació, joia. Tolstoi (gràcies, Laia, per l'avís!) ja havia resumit, uns anys abans que Stevenson els escrivís, l'arrel de l'encantament que poemes com els del Jardí de versos d'un nen produeixen. Tot plegat, un homenatge més que als llibres al que els bons llibres contenen i no deixen de difondre, a l'ombra de sant Jordi:

"¿Tornaran un dia o altre la frescor, la despreocupació, la necessitat d'amor i la força de la fe de la infància? ¿Pot haver-hi una època millor en què les dues virtuts supremes –la joia innocent i la necessitat il·limitada d'estimar– són els dos únics impulsos de la vida?"

Lleó Tolstoi, "Infància" (1852), dins Infància, adolescència, joventut










LLIBRES IL·LUSTRATS A L'HIVERN

Adéu, estiu, l’hivern arriba:
picor de dits, matins gebrats,
gralla i pit-roig darrere els vidres
i els nostres llibres il·lustrats.

L’aigua corrent s’ha tornat pedra
i caminem damunt del llac,
però flueixen les rieres
als nostres llibres il·lustrats.

El més bonic allà s’espera,
sota els meus ulls tot va passant:
pastors i ovelles, arbres, feres,
als nostres llibres il·lustrats.

Hi podem veure moltes coses
de tot el món: mars i ciutats,
com són les fades, com s’envolen,
als nostres llibres il·lustrats.

Aquest poema és en record
dels dies de felicitat
arrepapat a prop del foc
mirant-me llibres il·lustrats.

R.L. Stevenson (versió de JS)

JARDÍ DE STEVENSON

Ja en tinc els primers exemplars acabats de sortir d'impremta! Ah, aquesta sensació, gairebé com la primera vegada... Un altre dia us en faré cinc cèntims. De moment me'l miro i remiro, el sospeso i llegeixo i me'l torno a mirar i hi repasso poemes que de fa anys m'acompanyen en paper d'impressora, ara per fi en paper d'impremta i amb il·lustracions (les clàssiques de Jessie Willcox Smith) a dues tintes.

D'OCTUBRE

Avui he lliurat per fi a l'editora el recull de poemes de Stevenson. Per celebrar-ho, i també com un eco del Dia Internacional del Traductor, encara uns versos més del llibre, que en aquest cas podrien ser igualment llegits com un homenatge a Francesc Parcerisas, acabat de nomenar Degà de la Institució de les Lletres Catalanes.












FOCS DE TARDOR

Per tota la contrada
i als jardins del voltant
d’un munt de focs d’octubre
el fum es va enfilant.

Després dels dies càlids
i les flors de l’estiu
el foc vermell flameja,
el fum gris vola viu.

Cada estació que passa
conté una resplendor:
a l’estiu flors obertes
i focs a la tardor.

Robert Louis Stevenson, A Child's Garden of Verses (1885)
Versió de JS

UN SOL ART

"Hi ha un sol art: el d'ometre! Oh, si sabés com ometre, no demanaria cap altra saviesa. Un home que sabés com ometre trauria una Ilíada del diari matinal."

 Robert Louis Stevenson, carta a Bob Stevenson (octubre de 1883)