DISTÀNCIA CRÍTICA

Si un aconsegueix embridar la ràbia i el desànim, val a dir que aquests dies van apareixent també textos periodístics d'interès per desar a la carpeta dels retalls per al futur, o per tornar-hi quan la distància ens permeti encaixar millor les peces. A més de l'excepcional editorial de The Times, "Spain Again" (excepcional en el sentit que apuntava Matthew Tree: "Mai no he vist tan enfadat el Times"), avui teniu a l'abast

- els "Imperios en la bruma" de Josep M. Fradera, catedràtic de la UPF i especialista en imperialisme, evocant "aquellos mundos crueles y violentos pero forjadores de cambio histórico";

- una citació del filòsof Charles Taylor en una conferència a UChicago amb un consell d'or que ara mateix no sabria com aplicar: "We have to find a language to talk to the people who have been mobilized against other groups. Just telling them 'you're horrible' won't work",

- o la peça del sotsdirector d'El Confidencial, Carlos Sánchez, "Cataluña y la presunta fortaleza del Estado", que inclou aquest paràgraf de bon subratllar: "Es por eso, que resulta, al menos chocante, que, a menudo, se diga que el Estado es fuerte porque mete a independentistas en la cárcel o porque desbarata aberrantes procesos soberanistas. El Estado español —que también es Cataluña— ha fracasado porque no ha sabido integrar a todos sus territorios. Como tampoco la Restauración supo integrar a los nuevos movimientos sociales emergentes, algo que explica algunas catástrofes posteriores".

Per anar espigolant brins de racionalitat informada com aquests, hi estiguis més o menys d'acord, us recomano seguir els comptes de twitter dels professors Alfons Aragoneses, Jorge Cagiao y Conde, Jaume Claret i Miguel Martínez, d'on jo he tret els enllaços anteriors i altres de semblants.

Apa, tornem a la cassola.