FELICITATS, MESTRE

SENSE MATÈRIA...

Sense matèria xiscla el fred encara
però al migdia el sol es desviu
per acariciar-te els pits.
El silenci és tot mimosa
i passes petites al carrer
i, molt a prop, la vànova
transparent no em sap dir
quin cos és teu, quin meu,
quin del groc que ara s'escampa
damunt la felicitat i la recança,
com un atzar constant i tan segur
que em sembla que ha de ser,
de tan volgut, gairebé inexistent.

 Francesc Parcerisas, Seixanta-un poemes (Quaderns Crema, 2014)


MÉS
Entrevista a Núvol: "És la llengua que ens salva, no pas nosaltres que salvem la llengua" (Núvol, 30-XI-14)
Oriol Izquierdo, "Francesc Parcerisas fa setanta anys" (Oi, 1-XII-14)

DONAR LA NOTA

Per comptes de dedicar tanta atenció a la penya de quasi-morts de la Transició que aquests dies es passegen pontificant per Barcelona, ¿per què no fundem la GASA, la Germandat d'Avis Sobrats d'Afinació, i encarreguem a Vicente Fernández i a Tony Bennett que facin als Aznar i companyia un curset sobre com envellir amb dignitat?

Bon cap de setmana a tothom, fantasmes inclosos, i ¡adiós amigos!




Aquí, més afinació geriàtrica.

TRES DE GROSSES

La Fundació Pere Coromines i Ara Llibres (amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona) acaben de posar a les llibreries els Itineraris Joan Coromines, un volumàs en tapa dura, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, amb les anotacions (minucioses, suculentes) fetes en les seves quatre-centes cinquanta-set excursions filològiques per territoris de parla catalana (ressenyades en apèndix) per Joan Coromines, un dels grans savis —i dels grans pencaires— de la llengua catalana. Edicions de 1984, des de la modèstia i l'ambició literària que la caracteritzen, ha assumit un projecte de fa anys iniciat (i després encallat) a Edicions 62: les més de mil pàgines de la Poesia completa de Blai Bonet, en edició crítica de Nicolau Dols i Gabriel S.T. Sampol i amb un excel·lent estudi introductori de Margalida Pons. I Verdaguer Edicions, fundada l'any passat i vinculada a la Fundació Jacint Verdaguer i a la Universitat de Vic, ha posat recentment al mercat els dos primers volums de la col·lecció "Univers", que pretén oferir mirades contemporànies sobre l’obra de Verdaguer a partir de suggerents lectures fetes per autors actuals: alcen el teló amb Dimonis, els apunts d'exorcisme de mossèn Cinto, a càrrec d'Enric Casasses, i Pàtries, una tria temàtica de la mà de Ricard Torrents.

I ara vostès em poden dir: com és que poses juntes aquestes tres (de fet, aquestes quatre) obres? Doncs perquè són bons exemples de diverses combinacions promotores per a l'edició de peces importants, pedres basals, de les nostres lletres, projectes de viabilitat empresarial diguem que no evident però alhora d'un alt interès. En aquest temps de retirada o encongiment del suport institucional a la cultura escrita, són tres propostes d'implicació (i imbricació) d'entitats civils, empreses i persones, a benefici de Coromines, Bonet i Verdaguer que és com dir a benefici de tots nosaltres. Perquè, parlant d'allò de què no deixem de parlar fa mesos: aquestes són les nostres Grosses de veritat, amb tot el respecte pel sorteig del proper 31 de desembre.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 26-XI-14
Versión en castellano


MÉS
Ernest Alós no veu igual el valor del llibre de Coromines (El Periódico, 15-XI-14)
Josep Massot, "Blai Bonet. El poeta que fascina els joves" (La Vanguardia)
Miquel Àngel Llauger, "Blai Bonet, més de mil pàgines de magma poètic". Entrevista a Nicolau Dols i Gabriel de la S. T. Sampol (Núvol)

VIURE GRATIS

Terra germana, la mateixa gana.

ME'N RECORDO

UN DUET

Nicole Wray i Terri Walker juntes són Lady, i fan coses com "Get ready". O com aquest esplèndid "Money".

A punt? Bon cap de setmana, doncs.

GUERRES PERDUDES

Senyores, senyors, això del Castor ja estava assajat:

El martes pasado, día 3 de febrero de 1931, será para los barceloneses una fecha casi tan memorable como pueda serlo para los alemanes la de la firma del Tratado de Versalles. En el palacio real de Madrid se dio aquel día un decreto que condena a los vecinos de la provincia de Barcelona al pago de las reparaciones e indemnizaciones consistentes en la liquidación de lo que hasta ahora habíamos venido llamando, con ingenuo eufemismo, la Exposición Internacional. Asó como los alemanes, en 1914, salieron de su patria nach Paris, a la conquista del mundo, y en 1918 se encontraron devueltos otra vez a sus casas, vencidos, desmembrados, arruinados, y sometidos a esclavitud económica por espacio de varias generaciones; del mismo modo los barceloneses que en 1929 creímos deslumbrar al universo y hacernos ricos con un certamen colosal, ahora vemos que nadie se acuerda ya de aquel verano, que todo fueron fuegos fatuos, y que de la pasada locura sólo queda una deuda aplastante: cerca de quince millones de pesetas que habrán de pagarse anualmente durante treinta y cuatro años seguidos, hasta 1964. ¡Exactamente igual que si hubiésemos perdido una guerra!

 Gaziel, La Vanguardia, 6-II-1931. Reproduït a La Barcelona de ayer. Estampas y crónicas (1919-1933) (2014)


Qui vulgui una festa, que se la pagui. I si no és una festa i no hi té res a veure, també.

20-N

Et mires la foto de Franco i Hitler caminant colze a colze a l'estació d'Hendaia, amb el somriure babau del dictador espanyol i la mirada cap a una altra banda de l'alemany (el joc de mirades recorda el d'una foto recent de Rajoy al G20). Sostens una estona la foto davant dels ulls i et van passant pel cap els noms de l'exili, de la repressió i els afusellats per tota la península, de les tortures a Via Laietana, dels ministres falangistes vestits de jaqué, dels fills i els néts orgullosos dels seus pares i els seus avis que avui governen les empreses, els tribunals, les casernes i els ministeris d'això que ampul·losament en diuen Espanya, dels periodistes i els columnistes i els diputats al Parlament que acusen els catalans desafectos de nazis, d'hereus d'aquest senyor de l'esquerra, el de l'Endlösung der Judenfrage, la Solució Final. Les pitjors tragèdies són les que sonen a una broma pesada, quan les expliques. Però ara, tu, somriu: tal dia com avui també va començar la Revolució Mexicana, i cada any des de fa segles la llum melosa de la tardor mediterrània malescalfa la tortuga de pedra i les orenetes a la paret de la Casa de l'Ardiaca, allà on la història descansa, arxivada.

FUERA DE LA LIGA

La ressaga del 9N dura i dura, via Fiscal General del Estado i l'agència Moragas d'excursions de cap de setmana. Si voleu somriure una estona, mireu-vos el vídeo de Polònia (amb permís de Bernd Eichinger i Oliver Hirschbiegel) abans que el prohibeixin. Com tantes coses bones, segur que engreixa.





MÉS
El PPC denunciarà el gag al CAC (VilaWeb, 18-XI-14)
Per a Girauta, de Ciutadans/Ciudadanos, el gag fa pedagogia de l'odi i és un exemple de banalització del nazisme.

LO NOSTRE

We are back to "Where are we now?"...

BARDISSA

M'avisen que ja comença a circular el número de la revista Qüestions de Vida Cristiana (el 249, si no m'erro) on es publica una tria prou extensa de les versions de poesia religiosa o transcendent de R.S. Thomas que tinc fa temps en preparació. Per celebrar-ho, a l'espera de rebre'n a casa el primer exemplar (aquesta espera, i la il·lusió que implica, és per a mi la marca que encara deu valer la pena persistir en la tossuda ressaca de l'escriure) us avanço la traducció del poema "The Bright Field", del recull Laboratoris de l'esperit.


EL PRAT IL·LUMINAT

He vist sortir el sol
per il·luminar una estona
un prat petit, i he seguit el meu camí
i me n'he oblidat. Però aquella era la perla
més valuosa, el prat que contenia
el tresor. Ara entenc
que he de donar tot el que tinc
per posseir-lo. La vida no és afanyar-se
cap a un futur minvant, ni anhelar
un passat imaginat. És anar-se'n
a un racó com Moisès cap al miracle
de la bardissa encesa, cap a una claror
que semblava fugaç, com la teva joventut
ho semblà, però que és l'eternitat esperant-te.

        R.S. Thomas, Laboratories of the Spirit (1975)
        Versió de JS

UNA VEU

A menjar blanc/lletres amb dibuixos, Marc Vicens il·lustra "Felicitat (poema persa)".

VORAL

La lletra és trista trista; la cançó, una meravella. I així anem fent.

Bon cap de setmana.

PITES SUELTES

Cartelos n'asturianu? Aquí en teniu una bona pila...

ESCRIPTORS PERSEGUITS

Un any més, el PEN Català commemora el proper divendres, 15 de novembre, el Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit. I ho fan, com solen, amb un esplèndid cartell (en aquest cas, a partir d'un original d'Ignasi Aballí) i amb tot un seguit d'actes a Agramunt, Barcelona, Mallorca, Menorca sota el títol comú "La paraula crema el foc".

ÉS AIXÒ

Cues i cues de gent de totes les edats i condicions, somriures, fartanera, calma, expectació, tossuda paciència, il·lusió, incògnita, i sobretot un deixar al marge els que amb totes les armes i tots els mitjans, dignes i indignes, han anat i no paren d'anar contra tot plegat. El que passa avui a Catalunya, encertat o no, això ja ho veurem, és una superació, un depassament: pantalla nova. Ben bé el que dibuixa Ferreres al diari.

COSES QUE NO SABEM

Una veu, un nom més a la llista dels que val la pena retenir. I Lorenz Hart i Richard Rodgers que s'ho deuen mirar somrients amb el wifi del paradís (aquí, més, i aquí encara més).

Bon cap de setmana a tothom.

Via @ClaretVives

GESTIÓ DEL TALENT PER A LA INNOVACIÓ

El dramaturg i poeta nazi Hanns Johst va fer dir a un seu personatge allò de "Quan sento la paraula cultura poso la mà a la cartutxera." Jo, darrerament, quan sento o llegeixo l'expressió "lideratge carismàtic" aplicada a la gestió pública o a la gestió cultural agafo la bossa de vomitar que tot bon català hauria de tenir sempre a l'abast.

EPÍTET

Havíeu sentit mai tantes vegades l'adjectiu català o catalana als mitjans de comunicació de Madrid? Et comprenem, Karim.

Via @proyectopanenka

VENIU DE CONGRÉS?

La setmana vinent, del 12 al 14 de novembre, des del grup de recerca IdentiCat de la UOC organitzem al Palau Macaya el congrés internacional "Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat", que és la cloenda de la feina de tres anys de projecte.

Aquí teniu el programa del congrés (l'assistència és gratuïta, prèvia inscripció) i aquí els abstracts de la quasi quarantena de comunicacions que s'hi presentaran. Però el millor resum de tot plegat el teniu a la fantàstica imatge del cartell, una foto de la instal·lació de Ricard Martínez (d'Arqueologia del Punt de Vista) "Repressió i resistència" amb una imatge de la darrera visita del Caudillo a Barcelona muntada in situ a mida 1:1.

TOTS SANTS

He demanat als meus estudiants que llegeixin aquests versos, dels pocs (poquíssims) que sé mig dir de cor. Mentre el país se'ns enfonsa una altra vegada i hem de creure que les rels hi són. Mentre mor o emmalalteix gent estimada. A l'espera del fred tants anys després, amb la invitació a l'homenatge de l'Ajuntament, dilluns a les sis, a Albert Manent i Segimon (que llavors devia tenir sis o set anys i potser jugava en un racó de Ca l'Herbolari, indiferent a l'alletar-se de sa germana i al frec del llapis de son pare sobre el paper) damunt de la taula. Tot, sempre, encara, a l'espera.


A LA MEVA FILLA MARIA QUAN TENIA 
UN ANY, EN TEMPS DE GUERRA

Se'ns acosten al ràfec les branques de l'avet
i, lluny, quin so pregon fa estremir la finestra?
És trista la muntanya al cor del fred,
i és trista aquesta olor de la pobra minestra.

Com la rel, com el fruit en la boira de l'hort,
damunt la sina clara vas nodrint-te, adormida,
i s'assembla al silenci de la mort
aquest tebi silenci de la vida.

 Marià Manent

VIDA, MORT I SÚPERS

Si no éreu entre els que omplíem el cinema poc que us ho puc explicar. Apunto només que us vau perdre una de les millors pel·lícules-concert que he vist en anys, que l'escena de la colla de gent gran cantant "Help the aged" és senzillament antològica, que ell surt tan exhibicionista però també tan irònic i tan llest com és i que l'assumpte s'obre ja amb "Common people" i després no falta cap de les cançons més conegudes. A més Sheffield gairebé sembla un bon lloc, tan poc o molt interessant com tots els altres segons un s'ho sàpiga prendre.

Que passem tots plegats un bon cap de setmana pensant en la vida i la mort, sense supermercats.