BY SONDHEIM

Gràcies a l'avorriment d'un vol llarg, fa uns dies vaig poder veure un dels millors documentals de fa molts mesos: Six by Sondheim, de HBO. Us en tornaré a parlar, perquè conté teca per a estona. Ara, però, d'entre les sis cançons que s'hi posen en escena, em ve de gust compartir aquesta versió del "I'm still here" de Follies a càrrec de Jarvis Cocker (uau, sí: el mateix que vaig pensar jo).

I bon cap de setmana i bona Pasqua fins i tot als que no us agradin els musicals.



"I'm Still Here" from Miky Wolf on Vimeo.


MÉS
La cançó cantada (i interpretada) per Elaine Stritch, habitual de Sondheim, a "The Birthday Concert" (2010). Cinc minuts i mig de barretada.
Una altra cançó del documental: "Opening doors", amb Sondheim fent-hi una mena de cameo com a productor: "I'll let you know when Stravinsky has a hit".

FESTES QUE ET FAN SENTIR QUANTS ANYS TENS

Escoltes la ràdio (les notícies polítiques i els debats i les tertúlies en bucle de la ràdio, vull dir) i penses amb els Pulp allò de "You take up my time / Like some cheap magazine / When I could have been learning something"...

En fi, bon cap de setmana a tothom, tan desconnectats com pugueu.

VIDA, MORT I SÚPERS

Si no éreu entre els que omplíem el cinema poc que us ho puc explicar. Apunto només que us vau perdre una de les millors pel·lícules-concert que he vist en anys, que l'escena de la colla de gent gran cantant "Help the aged" és senzillament antològica, que ell surt tan exhibicionista però també tan irònic i tan llest com és i que l'assumpte s'obre ja amb "Common people" i després no falta cap de les cançons més conegudes. A més Sheffield gairebé sembla un bon lloc, tan poc o molt interessant com tots els altres segons un s'ho sàpiga prendre.

Que passem tots plegats un bon cap de setmana pensant en la vida i la mort, sense supermercats.

VERSIÓ DE VERSIÓ: DIVERSIÓ

Una de les coses bones de fer-se gran i tenir talent i prou cara dura deu ser poder fer animalades com aquesta sobre imitacions (every time he kisses you it leaves behind the bitter taste of saccharine) i tristos segons intents (like the Stones since the Eighties). Bé, segur que també hi ajuda viure a Londres... Atenció al Brian May de pega de l'última escena, que és el culpable de tot plegat.

Que passeu un bon cap de setmana.

POLPA

Aquests dies gràcies a les esplèndides piles de cedés d'oferta de la FNAC recupero els Pulp, una gent que em temo que em devia agafar ja una mica distret o ganàpia (que per moments ve a ser bastant el mateix). A més, ara diu que tornen, i els tindrem per aquí al Primavera Sound. O sigui que bon dissabte de renaixement i canvi per a tothom.

AMB GENT NORMAL COM TU

Via Salms he trobat finalment un vídeo electoral que sí que convida a anar a votar demà contra tota desesperança. L'apunt de Josep Porcar inclou a més, per si us interessa, la versió adaptada de la lletra de la cançó dels Pulp.

Que perdin els pitjors.

Manel "La gent normal" (versió en directe) from Manel on Vimeo.