divendres, 21 de novembre del 2014

GUERRES PERDUDES

Senyores, senyors, això del Castor ja estava assajat:

El martes pasado, día 3 de febrero de 1931, será para los barceloneses una fecha casi tan memorable como pueda serlo para los alemanes la de la firma del Tratado de Versalles. En el palacio real de Madrid se dio aquel día un decreto que condena a los vecinos de la provincia de Barcelona al pago de las reparaciones e indemnizaciones consistentes en la liquidación de lo que hasta ahora habíamos venido llamando, con ingenuo eufemismo, la Exposición Internacional. Asó como los alemanes, en 1914, salieron de su patria nach Paris, a la conquista del mundo, y en 1918 se encontraron devueltos otra vez a sus casas, vencidos, desmembrados, arruinados, y sometidos a esclavitud económica por espacio de varias generaciones; del mismo modo los barceloneses que en 1929 creímos deslumbrar al universo y hacernos ricos con un certamen colosal, ahora vemos que nadie se acuerda ya de aquel verano, que todo fueron fuegos fatuos, y que de la pasada locura sólo queda una deuda aplastante: cerca de quince millones de pesetas que habrán de pagarse anualmente durante treinta y cuatro años seguidos, hasta 1964. ¡Exactamente igual que si hubiésemos perdido una guerra!

 Gaziel, La Vanguardia, 6-II-1931. Reproduït a La Barcelona de ayer. Estampas y crónicas (1919-1933) (2014)


Qui vulgui una festa, que se la pagui. I si no és una festa i no hi té res a veure, també.

1 comentari:

  1. No és comparable, francament, L'Exposició Universal del 1929 va urbanitzar una bona part de Montjuïc i en van quedar uns palaus -no tots- dels quals se n'ha tret molt partit (sóc de l'associació "Amics del Pleonasme". I va fer possible l'edifici més excepcional de Barcelona: el Pavelló Mies van der Rohe. Venia d'una exposició sobre l'electricitat projectada molts anys abans, prèviament a la dictadura de Primo de Rivera, i la indústria catalana va conèixer de més prop el progrés i la modernitat. Sense anar més lluny, s'hi va exhibir un invent nou, revolucionari: la televisió.

    Que s'hagués de pagar durant molts anys, no és cap argument en contra. L'Ajuntament es va endeutar i va haver de tornar el deute.

    També podríem posar en qüestió l'Exposició del 1888. I els Jocs Olímpics del 92. I els 400 anys del Descobriment d'Amèrica i criticar el monument a Colom per excessiu. I tants altres esdeveniments.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.