dijous, 20 de novembre de 2014

20-N

Et mires la foto de Franco i Hitler caminant colze a colze a l'estació d'Hendaia, amb el somriure babau del dictador espanyol i la mirada cap a una altra banda de l'alemany (el joc de mirades recorda el d'una foto recent de Rajoy al G20). Sostens una estona la foto davant dels ulls i et van passant pel cap els noms de l'exili, de la repressió i els afusellats per tota la península, de les tortures a Via Laietana, dels ministres falangistes vestits de jaqué, dels fills i els néts orgullosos dels seus pares i els seus avis que avui governen les empreses, els tribunals, les casernes i els ministeris d'això que ampul·losament en diuen Espanya, dels periodistes i els columnistes i els diputats al Parlament que acusen els catalans desafectos de nazis, d'hereus d'aquest senyor de l'esquerra, el de l'Endlösung der Judenfrage, la Solució Final. Les pitjors tragèdies són les que sonen a una broma pesada, quan les expliques. Però ara, tu, somriu: tal dia com avui també va començar la Revolució Mexicana, i cada any des de fa segles la llum melosa de la tardor mediterrània malescalfa la tortuga de pedra i les orenetes a la paret de la Casa de l'Ardiaca, allà on la història descansa, arxivada.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió