TOTS SANTS

He demanat als meus estudiants que llegeixin aquests versos, dels pocs (poquíssims) que sé mig dir de cor. Mentre el país se'ns enfonsa una altra vegada i hem de creure que les rels hi són. Mentre mor o emmalalteix gent estimada. A l'espera del fred tants anys després, amb la invitació a l'homenatge de l'Ajuntament, dilluns a les sis, a Albert Manent i Segimon (que llavors devia tenir sis o set anys i potser jugava en un racó de Ca l'Herbolari, indiferent a l'alletar-se de sa germana i al frec del llapis de son pare sobre el paper) damunt de la taula. Tot, sempre, encara, a l'espera.


A LA MEVA FILLA MARIA QUAN TENIA 
UN ANY, EN TEMPS DE GUERRA

Se'ns acosten al ràfec les branques de l'avet
i, lluny, quin so pregon fa estremir la finestra?
És trista la muntanya al cor del fred,
i és trista aquesta olor de la pobra minestra.

Com la rel, com el fruit en la boira de l'hort,
damunt la sina clara vas nodrint-te, adormida,
i s'assembla al silenci de la mort
aquest tebi silenci de la vida.

 Marià Manent