La platja de la Barceloneta, en una fotografia de Wolfgang Weber de cap al 1927. És l'any d'El somni de Tomàs Garcés. Fa poc que ha mort Salvat-Papasseit i aviat s'inaugurarà a la ciutat l'Exposició Internacional. El PEN Català i la Llibreria Catalònia s'obren pas. Josep Pla publica Relacions, i Carles Riba, Els marges.
Un govern inquiet faria servir imatges així per promoure Barcelona.
(via @CatalunyaColor)
Aigües avall, la vida, com la nit i l’amor.
Però deixa penyores a la platja, vermelles.
Joan veu la badia, i el poble allargassat
vora mar, campanar rosegat pel salobre.
L’estel del navegant es fon a l’horitzó.
Estel i campanar, quina enyorança viva!
Amb gust de cendra, fina la nit de Sant Joan.
El sol acoloreix els darrers vels de l’alba.
Tomàs Garcés, La nit de Sant Joan (1951)
MÉS
Albert Benzekry, "La nit de Sant Joan, de Tomàs Garcés" (al blog Sega de mots)
El llibre original sencer, escanejat, al portal de la Càtedra Màrius Torres.
Un text esplèndid d'Enric Sòria sobre Garcés, a Lletra.
Un altre poema de Garcés sobre la nit Sant Joan.
Jordi Llavina ens fa arribar a uns quants corresponsals aquestes quatre peces d'abril (un poema de Setmana Santa, un fragment del Quadern de la Selva de Garcés, uns versos de A la deriva de Cardarelli en traducció de Miquel Desclot i un poema de Rente ao dizer, d'Eugénio de Andrade), que em sembla que s'ajusten de ple a l'aire d'aquest F l u x.
IX
Són primes volves
fonedisses, molt lentes.
A mig camí de l'aire
paren de caure.
La freda nit tremola
en la cremor dels ciris.
Salvador Espriu
Ja és fora el divendres sant. Vestit blau i palmó. L'infant no canta, enguany. Una veu més plena ho fa per ell, el "dobla". Ell s'està dret a la cadira. Mentrestant les figures del drama giren i giren, tornen i fugen. Diríeu que són les mateixes, i quant de temps fa que me les miro? ¿He vist alçar-se, pedra a pedra, la torre de guaita que ara cau a bocins? Les figures giren, i passen, i tornen. Com en els vells rellotges opulents de Berna o de Venècia.
Tomàs Garcés
ABRIL
Quantes paraules lasses
em vénen a la ment
en aquest dia plugisser d'abril
que l'aire és com un núvol que es deixata
o una flor que s'esflora.
A dins un vel de pluja
tot estrena vestit.
La terra humida i cara
em desfibra i em puny.
Si els teus ulls són negrosos i enfangats
com un infern,
el meu dolor és fresc
com un torrent.
Vincenzo Cardarelli (traducció de Miquel Desclot)
EM ABRIL CANTAM
Em abril as crianças cantam
com a chuva.
Trepam os ramos matinais
das cerejeiras
e cantam à espera do sol.
Quando o sol demora
entram a cantar pelos olhos de deus.
À noite citilam
Eugénio de Andrade
CANÇÓ FINAL
L'estel fugia i el foc moria:
cendra tots dos ens han deixat.
Dintre l'albada la posta nia.
Només els somnis són veritat.
És endebades que jo sospiri.
Canta l'ocell felicitat
i és un miratge i un deliri.
Només els somnis són veritat.
Claror del dia. La mar s'atura:
el pols d'argent tot just li bat.
Entorn, la vida se'ns fa insegura.
Només els somnis són veritat.
Tomàs Garcés
Entrades
Comentaris
