AMB PIÑÁN

Sempre parlem per boca d'altres, i amb mots d'altres: només els rucs o els egòlatres (i els rucs egòlatres, és clar) es creuen originals. Així, no té res d'estrany que de tant en tant trobem escriptors cosins llunyans nostres (o que ens agradaria que ens fossin cosins) en altres llengües. De tant en tant, a més, tenim la sort d'arribar a coneixe'ls. I de tant en tant ens ho fem venir bé per mirar de traduir-los, perquè no hi ha millor camí de reescriptura que la traducció. Aquest es el cas, en el meu cas, de Berta Piñán, de qui miro d'enllestir unes versions de l'asturià. Com ara aquesta...


PAPER EN BLANC

Ja ho veus, jo no sabia que un paper
en blanc també talla, que amaga
fulles secretes de navalla. I ara, mira,
la carta que mai no em vas escriure arriba
en el somni, avui, a les meves mans
i esquinça per sempre el silenci, escampa
el buit per les cambres: obre d’un cop
les venes d’aquesta nit immensa, absurda,
on t’espero.