JO ET SUÏCIDO, TU ET SUÏCIDES...

Enmig de prereferèndums, testaments de folclòriques i el beat Acebes fent de guinyol d'Acebes, trobo que el triple suïcidi coordinat de Guantánamo ha passat pels mitjans (i pels nostres caps) amb una discreció digna de millor causa. Potser és que ja som minoria els que si sentim Baader-Meinhof no pensem en un estadi del mundial de futbol. Potser el Guantánamo. Prisioneros en el limbo de la legalidad internacional (Península, 2004) d'Emma Reverter no va fer prou forat. Potser és que torna la fe en els impossibles, en Houdini, en la veu infal·lible i impol·luta del poder...

En qualsevol cas, s'agraeixen articles com el de David Ignatius al Washington Post, "A Prison We Need to Escape", que comença anant al cor del gra: "When I hear U.S. officials describe the suicides of three Muslim prisoners at Guantanamo Bay last Saturday as 'asymmetric warfare' and 'a good PR move,' I know it's time to close that camp -- not just because of what it's doing to the prisoners but because of how it is dehumanizing the American captors (...)"