AH, I TAMBÉ

El dimoni amable de la dispersió, el virus reputat de l'atenció multiplicada.

VENTADES

i pluja i promesa de neu. Un bon cap de setmana.






NITS DE VENT

Quan surten els estels i surt la lluna,
     quan el vent bufa fort,
tot al llarg de la nit molla i obscura,
     ell cavalca al galop.
Tard en la nit, amb els focs apagats,
per què galopa amb cavall desbridat?

Quan els arbres gemeguen i es barallen
     i el mar mou els vaixells,
enllà pel camí ral, soroll i tralla,
     enllà galopa més.
Enllà galopa i galopa i llavors
gira i se’n torna altre cop al galop.

                             Robert Louis Stevenson,
                             Jardí de versos d'un nen (Castellnou, 2011)
                             Versió de JS


MÉS
El poema original: "Windy Nights".
La mateixa cançó, versionada per David Bowie.

VERSOS & GLOPS

Si us vaga, avui al vespre a les Corts hi llegirem això amb altres coses de gent més ben temperada (Heaney, Piñán o Stevenson, per exemple), i hi beurem bon vi.

PUEBLERIÑISMO

Deuen haver posat aquesta paraula perquè a TORO, PATRIA o ORGULLO no hi havia N per "tildar", i "FARO DE OCCIDEÑTE" quedava massa llarg i els faltava paret. De vegades no saps si enviar la medalla a l'artista o al client.
















La foto (via Josep M. Ganyet) és d'aquests dies al Mobile World Congress '16, en una bonica ciutat del nordeste peninsular en la llengua local de la qual "la decimoquinta letra y la duodécima consonante del alfabeto español" no existeix.

RITA, O MARIANO

De vegades una vinyeta (de Jason Patterson, al New Yorker) és la millor manera d'explicar-ho: "Què els dic als convidats? Vint minuts?".

MON FRÈRE

Aquesta gent que escriu coses sovint abstruses, posen cara d'estàtua i es critiquen (quan no es menyspreen) entre ells. Els poetes.

No tots. Tinc damunt de la taula dos dietaris de poeta, i un l'he deixat estar de seguida però l'altre el subratllo: compreu-vos i llegiu Sobre una neu invisible, de Vicent Alonso.

PETITA DIFERÈNCIA

Ara mateix, la realitat argumentada m'interessa bastant més que l'augmentada.

ESCRIUS?

L'altre dia algú em va preguntar si no tenia cap llibre nou de versos en preparació, i aquesta setmana que demà comença el Marc Magrinyà ha tingut l'amabilitat de convidar-me a llegir als Glops de Poesia de l'Ateneu Popular de les Corts. Potser una bona forma de donar les gràcies al Marc i de respondre la pregunta, tot alhora, siguin uns versos inèdits.

I a qui li vingui de gust tastar un bon vi i escoltar versos, fins divendres al vespre.

CINEMA FAMILIAR

Les veus, les veus.

El pis és la pantalla.

I mentre seus

esclaten les crispetes

tendres, la neu

dels riures reverbera.

Tan lleu, tot teu.

 JS

TOGETHER AGAIN

Quan em presenten algú amb qui aparentment no lliguem gaire, penso en aquests dos. El vídeo l'acaben de penjar a youtube; l'assumpte és de fa quaranta anys, llavors que encara no ens havia canviat la veu.

Molt bon cap de setmana.




MÉS
Sobre el disc.

LECTURA LABORAL

Watterson, Bill (1994). Homicidal Psycho Jungle Cat: A Calvin and Hobbes Collection. Kansas City: Andrews McMeel Publishing

FER I FER FER

Ara que els consellers de la Generalitat es dediquen a fer tuits i els intel·lectuals a assistir a tertúlies remunerades, potser no sigui fora de lloc evocar el passatge del Quixot en què Cervantes cita Sant Joan i el seu “operibus credite et non verbis”: creieu-vos les obres, no les paraules. Parlant d’obra feta, acaben de publicar-se, amb la discreció habitual, tres volums dedicats a tres dels grans “faedors” de la cultura catalana de la dictadura a la democràcia. Em refereixo als números extraordinaris de la Revista de Catalunya titulats Albert Manent: acció cultural, compromís civil i projecte intel·lectual (coordinat per Jordi Amat) i Max Cahner: artífex de la recuperació cultural i creador d’estructures d’estat (coordinat per Joan Tres) i al llibre de Punctum i Edicions 62 Josep M. Castellet, editor i mediador cultural, a cura d’Enric Gallén i José Francisco Ruiz Casanova, amb un bell text inicial d’Isabel Castellet.

¿Quina paraula hem de fer servir per als qui, com Cahner, Castellet o Manent, cadascú a la seva manera i amb els seus matisos, van fer que passessin un munt de coses, no van parar de dissenyar i engegar iniciatives, de pujar i baixar escales, d’organitzar actes, de posar gent en contacte? Reprenent els títols dels tres llibres, podríem dir-ne mediadors, artífexs, activistes. Altres han fet servir també, en un context més acadèmic, expressions com agents culturals, connexionistes o facilitadors. Agents i mitjancers, doncs: cordons i ullals. De l’energia aparentment inexhaurible de tots tres i d’un grapat més de noms (sumats als seus hereus, mig anònims encara) en viu en bona part el sistema literari català.

Max Cahner, Josep M. Castellet, Albert Manent: gent que no va parar d’inventar i de provar, de fer i de fer fer, amb una idea de país al cap (cadascú la seva) que no tenia res a veure amb el que veien però sí amb allò en què creien, enderiats a construir el que trobaven a faltar. L’èxit de les societats té noms i cognoms després no sempre celebrats. La fama deixem-la avui pels tuitaires.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 17-II-16
Versión en castellano

TOT EL QUE FA EL CERVANTES (o LA BROMA OFÈN)

Certament, l'ofensa a alguns (només a alguns) els surt sempre de franc. Parla per exemple el ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel García Margallo, demanant que no es llegeixi políticament la decisió del TC que anul·la la conselleria d'Afers Exteriors de la Generalitat, i la diu de l'alçada d'aquelles exposicions de llibres en català que feia el franquisme per mostrar al món que la maledicència sobre una dictadura era pura mentida:

"Els ensenyaré tot (...) el que hem fet en matèria de cultura amb l'Instituto Cervantes de difusió de la llengua i la cultura en català a l'estranger. Tantes com han estat demanades. I el que hem fet en matèria de cooperació".

SOLS ACOMPANYATS

La pàgina d'un suplement de diari passada amb més força de la que cal, el coixí en un seient buit que s'enfonsa imperceptiblement... De vegades el que escriu un col·lega (ni que no el coneguis, ni que visqui en una altra llengua) et retrata una mica, i llavors somrius també una mica. El cap de setmana del 6 i el 7 de febrer jo no ho sabia però José Luis García Martín feia una mica de mi, i d'uns quants més. I en va deixar constància al seu Café Arcadia.

CAPS ESBULLATS

Feia temps que no llegia una imatge tan acurada de la tradició literària, i de la manera d'ubicar-s'hi un mateix:

"Sóc el cap esbullat d'una corda ben trenada que m'arriba del passat", Enric Casasses

("Tal tal", a De la nota del preu del sopar del mosso, citat al blog de Ramon Bassas)

ISAKOV

De Sud-àfrica a Pennsylvania, una veu diferent descoberta gràcies a un altre Jaume, el @ClaretVives.

Que us acompanyi en el cap de setmana.





MÉS
Si us agrada Gregory Alan Isakov aquí en podeu escoltar un disc sencer, "That Sea, the Gambler" (2007).
I teniu també una cançó seva en un anunci de McDonald's (quines coses que passen...)

OUTRAGE!

Hi ha coses que tornen cada any: els polls a l'escola, les travesses pel Nobel, els dinars de Nadal i Sant Esteve, les rebaixes, Sant Jordi, certes columnes a certs diaris i, darrerament, la final de la Copa de Su Majestad el Rey i la simpàtica botifarra de discussions que arrossega sobre quin dia es jugarà, a quin estadi i com ens ho farem per impedir que els espectadors xiulin la Marcha Real. Enguany el sorteig ja es va ocupar de mig solucionar el problema enfrontant entre si l'Athletic de Bilbao i el F.C. Barcelona, però el club dels catalans desafectes ha aconseguit arribar a la final i ara ens esperen tres entretinguts mesos d'acalorat debat estèril sobre tot plegat.

Si voleu afegir un toc cosmopolita a les picabaralles, podeu adduir que a la terra de la Revolució, de les baguets i de Montaigne els passa una cosa semblant, i de fa temps. Tant que té entrada pròpia a la Wikipédia ("Outrage aux symboles nationaux en France") i tot.





MÉS
Dos professors universitaris desvagats han escrit un article acadèmic sobre el tema.
"Coses no tan dites" (F l u x, 27-V-12)

THIS TERRIBLE PLACE

Com ens pot avorrir tant i podem estimar així una cosa, un lloc, una circumstància? Algun dia he de traduir la lletra de "Motherland" i fer-la passar per un poema.

DE PAÏSOS

    










 
CANT DELS SENTIMENTS INOBLIDATS

                       (de Po Txiu-I)

Mon cavall blanc menaven a vendre. I ja a ma esclava
Branca de Salze havia parlat de comiat.
Ella les fosques celles amagava;
ell feia arrosseguívol el seu ramal daurat.
El cavall, mut com era, a ma presència
girava el cap amb un renill sens fi;
ella, fent-me una doble reverència,
de genollons va dir:
—¡Oh nostramo, cinc anys, mil vuit-cents dies,
t'ha portat el cavall i t'ha servit;
ha estat manyac al fre com el volies,
mai requintós ni guit;
i jo, sempre amatent, mes deu anyades,
tres mil i sis-cents dies, t'he ben servit també,
duent-te
l'eixugamà i la pinta com a muller convé,
sense cap plany ni que una trista cosa
del parament t'hagi perdut,
i ara que si el meu cos dir-se un vímet no gosa,
só fresca i plena de salut,
i que ton poltre encara
té un aire de jovençà,
sense peu coix ni tara,
¿per què tes cames febles el poltre no durà,
ni alegraria
jo amb la meva cançó
aquell esplai de quan aixeques el tassó?
¿Caldrà que en un sol dia
ens bandegis tots dos, i que després
no ens vegis mai com si no fóssim més?
Aixo volgué dir Su abans de la partença;
això també al cavall desficià la pensa
quan renillava, amb el seu cap girat.
Serà només nostramo dejú de pietat?—
I havent sentit què em deia
Branca de Salze, entre el seu bleix,
vaig alçar els ulls tot sospirant, i, tanmateix,
en acalant-los, reia:
—Bon cavall, no et dolguis pas;
eixuga el plor, Su gentil, que expandies:
tu a l'estable tornaràs,
tu a la cambra de dones on vivies.
Perquè tot i malalt i en l'acaballa,
no sóc en el destret de Hsiang Txi,
que donava, assetjat en la batalla,
son cavall a un barquer que el fes fugir.
¿Cal que perdi en un sol dia
el meu cavall corredor
i l'amor que tant volia?
Oh Su! canta'm encara la cançó
de les Branques dels Salzes, que en oint sa dolcesa,
cal que jo t'aboqui el vi
en aquest tassó d'or fi
i que et meni ran de mi
al País d'Embriaguesa.

  Josep Carner, Lluna i llanterna (1935),
  en la versió revisada de Poesia (1957)

PUNT DE VISTA

I si la carbassa fos de fet, en essència, enllà del que veiem, una carrossa, però amb la peculiaritat de només prendre aquella forma, com la flor de l'atzavara, un cop a la vida i en aquest cas pel poder de la imaginació o de la paraula?

PELEGRINS TOTS

Si passeu per aquí de tant en tant ja sabeu que tinc una flaca tant per aquesta senyora com pels concerts minúsculs a la NPR. Per això no me n'he pogut estar de repetir ara que les dues flaques coincidien, perquè aquestes tres cançons ("Motherland", "Texas" i "Cowboy Romance"), amb la perla final de l'himne "Weeping Pilgrim" cantat amb el públic (en moments així aprofundeixo la mania pels cants a les esglésies espanyoles), a més de l'alegria de veure la Merchant nedar com peix a l'aigua així en petit format, bé s'ho mereixen.

Feliç pelegrinatge pel cap de setmana.

ALS TRIBUNALS (DE TESI)

Qui parla escoltant-se, per quadrar i fer lluir el seu discurs. Qui divaga sense rumb ni remei, mirant de tant en tant de cua d'ull el rellotge fins que arriba per fi al port dels vint minuts. Qui fa en canvi un discurs brillant que t'hauria agradat enregistrar, o que l'escrigui per tornar-hi amb calma. Qui no gosa acabar de plantejar els problemes del treball, i no fent-ho gaire, o de ple, acaba llançant una ombra de dubte general sobre tota la tesi. Qui es posa per primera vegada en sa vida una americana, i així li queda. Qui va fent preguntes i responent-les, plantejant pegues i exculpant-les, i al final estalvia al doctorand la rèplica. Qui diu que es va apuntar les cites o les pegues en un paperet i, ves, ara no el troba, i mentre parla busca i busca. Qui sembla haver oblidat que la tesi ja està escrita, i les seves idees sobre per on hauria hagut d'anar són a hores d'ara com a mínim accessòries. Qui somriu, entendrit, mirant el doctorand, o la doctoranda. Qui somriu, distant, mirant la base del micròfon. Qui no somriu ni quan el públic aplaudeix.

DESPRÉS DEL DESPRÉS

A can Punctum acaben d'estampar (i de difondre en línia) el número 10 de la revista Indesinenter, anuari Espriu coeditat amb el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d'Arenys de Mar sota la direcció dels professors Gavagnin i Martínez-Gil. Aquest número conté bona part del material del II Simposi Internacional Salvador Espriu "Després de La pell de brau" de 2013, amb la conferència de D. Gareth Walters al capdavant ("Salvador Espriu: l'art de sanar") i, abans, una interessant entrevista amb Enrique Badosa.

SAGARRA I NEWMAN A CAL BARÓ

Jo no m'ho perdria. Avui a les set al palau del Baró de Quadras, a la ciutat que el llibre retrata.
















MÉS
Sobre la traducció al web de l'IRL.
Esteve Miralles, "Qui té por de Mary Ann Newman?" (Núvol, 1-II-16)
Jordi Puntí, "Sagarra i el seu temps" (El Periódico, 5-II-16)