dijous, 18 de febrer del 2016

FER I FER FER

Ara que els consellers de la Generalitat es dediquen a fer tuits i els intel·lectuals a assistir a tertúlies remunerades, potser no sigui fora de lloc evocar el passatge del Quixot en què Cervantes cita Sant Joan i el seu “operibus credite et non verbis”: creieu-vos les obres, no les paraules. Parlant d’obra feta, acaben de publicar-se, amb la discreció habitual, tres volums dedicats a tres dels grans “faedors” de la cultura catalana de la dictadura a la democràcia. Em refereixo als números extraordinaris de la Revista de Catalunya titulats Albert Manent: acció cultural, compromís civil i projecte intel·lectual (coordinat per Jordi Amat) i Max Cahner: artífex de la recuperació cultural i creador d’estructures d’estat (coordinat per Joan Tres) i al llibre de Punctum i Edicions 62 Josep M. Castellet, editor i mediador cultural, a cura d’Enric Gallén i José Francisco Ruiz Casanova, amb un bell text inicial d’Isabel Castellet.

¿Quina paraula hem de fer servir per als qui, com Cahner, Castellet o Manent, cadascú a la seva manera i amb els seus matisos, van fer que passessin un munt de coses, no van parar de dissenyar i engegar iniciatives, de pujar i baixar escales, d’organitzar actes, de posar gent en contacte? Reprenent els títols dels tres llibres, podríem dir-ne mediadors, artífexs, activistes. Altres han fet servir també, en un context més acadèmic, expressions com agents culturals, connexionistes o facilitadors. Agents i mitjancers, doncs: cordons i ullals. De l’energia aparentment inexhaurible de tots tres i d’un grapat més de noms (sumats als seus hereus, mig anònims encara) en viu en bona part el sistema literari català.

Max Cahner, Josep M. Castellet, Albert Manent: gent que no va parar d’inventar i de provar, de fer i de fer fer, amb una idea de país al cap (cadascú la seva) que no tenia res a veure amb el que veien però sí amb allò en què creien, enderiats a construir el que trobaven a faltar. L’èxit de les societats té noms i cognoms després no sempre celebrats. La fama deixem-la avui pels tuitaires.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 17-II-16
Versión en castellano



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.