SOLS ACOMPANYATS

La pàgina d'un suplement de diari passada amb més força de la que cal, el coixí en un seient buit que s'enfonsa imperceptiblement... De vegades el que escriu un col·lega (ni que no el coneguis, ni que visqui en una altra llengua) et retrata una mica, i llavors somrius també una mica. El cap de setmana del 6 i el 7 de febrer jo no ho sabia però José Luis García Martín feia una mica de mi, i d'uns quants més. I en va deixar constància al seu Café Arcadia.