MOMENT BOLAND
En la mort d'Eavan Boland, el poeta i traductor Xavier Farré, sempre atent des de les seves terres septentrionals, ens va convidar amb el Miquel Àngel Llauger a traduir-ne algun poema, atès que encara no hi ha cap llibre d'ella en català. El Miquel Àngel ha traduït "Quarantine" en una versió excel·lent que molts ja haureu llegit. Ara ve la meva contribució a la demanda del Xavier, la traducció de "This Moment".
AQUEST MOMENT
Un barri.
Al capvespre.
Les coses es preparen
per passar
sense que les veiem.
Estrelles i papallons nocturns.
I peles que es decanten de la fruita.
Però encara no.
Un arbre negre.
Una finestra groga com la mantega.
Una dona s’ajup per agafar una criatura
que just ara corre
als seus braços.
Surten les estrelles.
Els papallons voleien.
Les pomes es fan dolces en la fosca.
—Eavan Boland, In a Time of Violence (1994)
MÉS
L'autora llegint el poema.
Una anàlisi del poema (a PoemAnalysis).
Entrevista a "The Writing Life" (2008): "Eavan Boland on loss, history and poetry" (28:42).
Gracias por tan hermosas traducciones de Eavan Boland quien se indignaba, no solo poéticamente, por tener que estudiar su propia historia y geografía en libros elaborados por los ingleses...
ResponEliminaLa tríada final.
"Stars rise". Y la mente confinada, e muoio disperato, fuga a Puccini "E lucevan le stelle".
"Moths flutter". "Esa polilla que delante de mi revolotea", Olvido García Valdés.
"Apples sweeten in the dark". Y acabamos en, casi, el comienzo de todo: "sunt nobis mitia poma..." porque como decía Boland "And we are too late. We are always too late".