A mesura que em vaig fent gran cada vegada m'agrada més el Tiziano (Ticià, si voleu) gran. És greu, doctor?
L'altre dia, no sé si adormit o en vetlla, vaig veure la seva casa sent saquejada per la gent de la ciutat que l'acabava d'honorar amb un gran funeral a Sant Marc i a I Frari, i riques brodadures estripades mig penjant molles en un canal.
Aquests dies llegim Petrarca amb els estudiants, i els ajudo a identificar l'esquinç entre la primavera a fora i la tristesa o el desert a dins, tan fèrtil a la música popular durant segles. Per la finestra del despatx veig ocells que volen, i a la pantalla la policia que entra en una altra universitat a detenir algú per cantar i opinar.
"Porta segura del cel: guia la ment, dirigeix la vida. Que les meves accions a tu siguin confiades". Aquesta (bé, aquesta: IANUA CERTA POLI DUC MENTEM DIRIGE VITAM: QUAE PERAGAM COMMISSA TUAE SINT OMNIA CURAE) és la inscripció amb fines majúscules negres que hi ha al daurat de l'interior de la cúpula imaginada (i pintada) per Giovanni Bellini l'any 1488 al seu tríptic de Santa Maria dei Frari, a Venècia, una Mare de Déu amb l'infant i sants que presideix l'actual sagristia de l'església, antiga capella de la família Pesaro (a Ca' Pesaro hi ha avui el Museu d'Art Oriental, i va ser un encàrrec dels Pesaro la impressionant Pala Pesaro de Tiziano, avui a la nau principal de la mateixa basílica).
La Madonna i el Nen presideixen l'escena davant d'un brocat venecià roig i daurat, enlairats per la perspectiva, de forma similar a com ho fan a la Pala di San Giobbe, de la mateixa època, conservada a l'Accademia. Tenen sant Pere i sant Nicolau a una banda i a l'altra sant Marc i Sant Benet, amb la gran taca fosca de l'hàbit negre damunt del qual destaca com una lluerna el Llibre sant obert, la línia recta del qual fins al daurat de l'absis passa just per sobre del cap del Salvador.
La porta (o entrada, si volem) del cel s'obre mirant amunt, a una il·lusió. Porta segura del cel... Pregària, lema imaginat, escrit, pintat, enunciat. I tot torna a començar.
[...] Aquest any passat hi he anat tres vegades, a Roma, i els confesso que m’hi quedaria per sempre. N’acabo d’arribar i ja penso a tornar-hi. Aquesta vegada tenia l’hotel en un carreró al costat del palau Farnese i això feia que, quan obria la finestra de l’habitació, em trobés davant dels ulls les finestres de Miquel Àngel. Ja no me n’hauria mogut. Espero que l’eternitat sigui una cosa així. La felicitat de la plenitud formal, amb un punt de perversió, sense neguit, per sempre.
Narcís Comadira, "Les minves" (Ara, 13-I-18)
"Ara mateix no puc", "És que tinc molta feina", "Espera't, això és important", "Tu no saps quina responsabilitat"... Tanco els ulls i penso en els dos àngels del Judici Final del Giotto a la capella Scrovegni, dalt de tot a la dreta i a l'esquerra, que comencen a plegar la volta celest i deixen que filustrem el cel nou i la terra nova promesos i amagats darrere de tot plegat. Això és tenir feina.
Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d'un animal de càrrega.
Mt 21, 4-5
 |
| Giotto (capella Scrovegni, Pàdua) |
Una escena vaticana, en homenatge.
I que passeu un bon cap de setmana, us toqui o no fer la darrera missa. Vull dir la darrera cena. O la penúltima posa-hi-el-que-convingui.
Si us estimeu més un episodi reial, per comptes de papal, aquesta gent també toquen bastant bé el tema (a 14:00, per exemple), i a més a 02:37 hi surt fins i tot la Guerra de Successió.
Misteri de la contemplació: de quina manera mirar una imatge (una icona, un quadre en aquest cas), l'aturada llarga i tranquil·la dels ulls damunt d'un joc de formes i colors, genera un estat latent i expectant alhora, una escolta a l'espera d'anuncis que potser no arriben en forma explícita però sí com a diàleg, com a borbolleig d'enllaços, de referències, d'associacions no només visuals: salts de l'esperit que per comptes d'anar-se'n lluny torna a caure a dins nostre, al seu lloc. Però més ric, més pesant: prenyat i exaltat.
Entrades
Comentaris
