MIRACLES

Smokey Robinsons i els Miracles, però en la veu de Marianne Faithfull i Antony. Se us acut una manera millor de començar les vacances?

Apa siau. Bon dissabte i bon agost.

Y MÁS COSAS

Jo crec que hauríem de fer el Perich, amb efectes retroactius, sant patró d'alguna cosa, Endeví de la Gran Marmota i president honorari de totes les comissions bilaterals presents i futures.
He dit.

(via @elgranPerich) ‏

INVENTARI INSOMNE

L'espai, els llocs on he treballat, cada lloc: entrades, escales, ascensors, passadissos, despatxos, taules, cadires, banys, sales, armaris, parets, finestres, finestrons, perspectives i perspectives cegues, prestatges, els llums, paper, l'olor, les tardes, tornar de dinar, tancar la porta, apagar el llum, passar-hi ara per davant, què hi ha, quan hi anava, què hi feia, què hi vaig creure. Els carrers i les cases, la cantonada, el primer dia que hi vaig anar, tornar a mirar al voltant, a escoltar, les paraules, totes, tantes paraules dites i escrites, les no trobades. Per què, i a qui. Els angles morts, la paperera. La il·lusió. La llum als plàtans, les rajoles, el passamà. Passamans i botons i sostres i portes de sortida. De cada entrada.

A ALGUIEN

Ho deu haver dit algun filòsof savi, que no som res sense els altres. Abans dels smartphones i ara. Un grup de turistes joves surten del metro a l'esclat de llum i gent i calor de la vorera de la barcelonina plaça Catalunya, i el que porta el mapa els proposa als altres com a primera activitat del dia:

—Oye, nos vamos a hacer una foto para enviársela a alguien, ¿no?

VEURE I CLAMAR, RIURE I PLORAR

Tinc una de les millors feines del món: llegir i remenar paraules, antigues i de fa menys temps, descosir i recosir, tornar-me de mil maneres per mà dels millors, d'amics propers a qui no vaig conèixer. Llegir i relacionar. Agitar. Volar pel cel i anar rodant per terra.


L'AMOR S'AGITA EN MIL CONTRARIS
PENSAMENTS I SENTIMENTS

No trobo pau ni tinc per què fer guerra;
temo i espero; cremo i sóc un glaç;
volo pel cel i vaig rodant per terra;
no estrenyo res i el món cenyeix mon braç.

Qui em té en presó no em solta ni m’aferra,
i no em reté ni vol desfer-me el llaç,
i no em mata l’Amor ni el lleva el ferre.
Ni em vol vinent ni em salva en el mal pas.

Hi veig sense ulls i sense llengua clamo;
deliro per la mort i ajut reclamo;
estimo algú i a mi em sóc odiós.

Em peixo de dolor; ploro per riure;
igual m’és desplaent morir que viure:
amada, m’he tornat així per vós.

  Francesco Petrarca
  Traducció d'Osvald Cardona

TURQUIA GO

Un bon amic que treballa en una organització internacional m'escriu: "Turquia fa por, molta. Tenim tot d’amics, de companys, de gent nostra, que han de triar, i ràpidament, entre el perill d’anar a la presó i un exili que ningú no gosa dir si durarà mesos, anys o molts anys." I nosaltres mentrestant anem discutint sobre el Pokémon Go o sobre el color dels cabells de Messi.










MÉS
Assalt recent a una llibreria (F l u x, 22-VII-16)
"IPA condemns attacks on bookshops in Turkey" (9-IX-15)

BILLIE I NOSALTRES

La peça musical d'aquesta setmana és "Phenomenal woman", el primer capítol d'un extens programa de BBC Radio 6 (visca els mitjans públics de qualitat), "Billie and Me: The Billie Holiday Story", amb Neneh Cherry, Emmylou Harris, Tori Amos, Joan Baez, Suzanne Vega i altres explicant la seva relació amb la gran veu del jazz de Baltimore.

L'àudio (en obert fins a d'aquí onze dies) inclou un munt d'històries i punts de vista de tots els colors. La meva favorita em sembla que és la primera que conta Tori Amos (a 02:40) sobre la seva mare esperant que el pare se n'anés cada diumenge a ofici per, tot seguit, treure de la funda i posar un disc de Billie Holiday.

(Via @Caligrafías urbanas)

LLIBRES PER ENEMIC

Val més que ens posem a cobert.

"Erdogan's fans ransack a bookshop, their biggest enemy", escriu @Mahir Zeynalov, analista sobre Turquia al Huffington Post i a Al Arabiya.

Erdogan's fans ransack a bookshop, their biggest enemy. pic.twitter.com/RxY5roqnQV

— Mahir Zeynalov (@MahirZeynalov) July 22, 2016

MÉS
Spyros A. Sofos, "Turkey: of coups and popular resistance" (openDemocracy, 21-VII-16)

BARCELONETA, DE BON MATÍ

Hi ha vida humana, als iots de luxe?

AQUELLES BANDERES

  Tristes banderes
  del crepuscle! Contra elles
  sóc porpra viva.
  Seré un cor dins la fosca;
  porpra de nou amb l’alba.

Xavier Febrés explica avui al seu blog amb detall i coneixement de causa que aquests versos esplèndids de Carles Riba els va escriure i els va oferir el futur estadant de Bierville a la ratlla de la frontera i de la guerra a Antonio Machado al Mas Faixat, pocs dies abans de la mort de l'autor de Soledades.

OTRO GALLO NOS CANTARA

El Dr. Conill diu: "Dissecciono aquest humà pel benestar de tot el món animal". I fa una picada d'ullet al president Erdogan, als castissos protaurins, als defensors de la legalidad vigente i als colpistes no executats i els seus descendents que un dia com avui es miren el calendari satisfets.

Via @Libroantiguo

FENT DISSABTE

Dissabte de juliol i treballant? Com a mínim que la música de fons soni gran, gran. Des de 1969.

I bon cap de setmana a la resta.

DE GEL I DE FOC

No sabia que Jorge Luis Borges havia dedicat un poema a Snorri Sturluson, jurista, diplomàtic i poeta islandès directament vinculat al món de les sagues en honor del qual s'alça Snorrastofa, el centre on fa poc vam celebrar la primera reunió de la International Society for Polysystem Studies (ISPS). Ara me n'assabento via una de les participants, la professora Wadda Ríos-Font, de Barnard College, que manté un blog de viatge on ha parlat de la trobada. I el poema (sobre el moment de la mort de Sturluson, que tot islàndès coneix) és esplèndid, diguin el que diguin del Borges poeta.


SNORRI STURLUSON (1179-1241)

Tú, que legaste una mitología
de hielo y fuego a la filial memoria,
tú, que fijaste la violenta gloria
de tu estirpe de acero y de osadía,

sentiste con asombro en una tarde
de espadas que tu triste carne humana
temblaba. En esa tarde sin mañana
te fue dado saber que eras cobarde.

En la noche de Islandia, la salobre
borrasca mueve el mar. Está cercada
tu casa. Has bebido hasta las heces

el deshonor inolvidable. Sobre
tu pálida cabeza cae la espada
como en tu libro cayó tantas veces.

 Jorge Luis Borges

SÍ O NO, MESSI?

No és la primera vegada que em passa: jo, avui, sóc Fonalleras (vull dir que signaria tal com estan escrites cadascuna de les seves paraules)...

NO SÓC MESSI

Puc entendre qui veu una conspiració en l'afer Messi. Puc entendre aquell que no entén com és que els arguments contra Messi, essent similars als del cas Nóos, tenen, per un costat, l'efecte d'una condemna i, per l'altre, una absolució o un deseiximent de l'acusació. Un ho havia de saber tot i l'altra no estava obligada a saber res. Puc entendre que és un despropòsit comparar Messi amb el cap d'una banda criminal, el que diu «que sembli un accident» sense preocupar-se pels detalls, i també que el concepte «ignorància deliberada» és una expressió jurídicament curiosa que no és ben bé la idea que tenim d'un mafiós sinó d'un ignorant en assumptes tributaris que desitja un objectiu sense aturar-se a pensar com s'aconsegueix o sense voler saber quins mitjans són necessaris per a la finalitat cobejada. I que aquesta argúcia legal és percebuda, per molts, com un excés de zel en un noiet que juga a la pilota i que deu fer com fan tants d'altres. I puc entendre que hi hagi qui reclami una justícia equitativa i universal i qui abomini de la intervenció de poders blancs i malèfics en tot aquest assumpte.

Però jo no sóc Messi. I em fa una vergonya terrible veure com el Barça justifica una campanya que no té cap sentit i que presenta una persona que ha defraudat com si fos l'heroi de la pàtria. I que reclama el tancament de files en un tema que, com a mínim, mereix la gradació dels grisos. No, jo no sóc Messi.

  Josep M. Fonalleras, "No sóc Messi" (El Periódico, 13-VII-16)


MÉS
Xavier Bosch, "Operación Barça" (El Mundo Deportivo, 12-VII-16)
Alfredo Relaño, "El Barça, Neymar, Messi y Hacienda" (As, 14-VII-16)

IMPRESSIONS I IDEES

"Todo cuanto el Arte ha producido, no importa de qué época, oscila entre dos extremos: de un lado lo que viene de la idea, del otro lo que toma su origen en la impresión real. (...) El hombre es hombre por la Razón. Y por ella descubre el orden total. Comprende. Y ya nada es material."

 Joaquín Torres-García, La tradición del hombre abstracto (Montevideo, 1938)

JTG, "Construcción en blanco y negro", 1938. Oli sobre tela

VIATJANT

Al vagó silenciós de l'AVE, al seient de darrere meu, un paio amb americana pica al teclat com si estigués trinxant carn. Sort dels auriculars i d'Eva Cassidy, però així que ella agafa aire ja es torna a sentir el clec clec clec frenètic de fons, trinxant i trinxant.

AURA DE JÚBILO CAUTIVA MI SEMBLANTE

Tot comença amb la Paraula. Això ho sap molt bé el ministre en funcions (llargues funcions) Jorge Fernández Díaz, i per això ha volgut deixar la seva marca indeleble en la història del Cuerpo convocant concurs per establir l'himne de la Policia Nacional. De moment ja tenen lletra, "Teson de hierro", del mestre de cant José Manuel Conde, escollida entre quatre-centes vint (420) propostes.

Val a dir que, a banda de la tria d'imatges, dels tòpics, del nivell d'abstracció, de la improbable memorització, dels accents tan mal posats que segur que els que ara han de posar-hi música hi xalaran com criatures, el text avança també novetats interessants sobre el futur de la nostra PN, com ara que els nous uniformes policials incorporaran els colors de la bandera d'Espanya (suposem que Agatha Ruiz de la Prada ja hi treballa) i que als agents més destacats els enviaran a treballar al diari La Razón. I no, no m'ho estic inventant. Ho diu i ho transcriu La Vanguardia.

TESÓN DE HIERRO

Brilla en mis ojos luz serena de templanza
Late en mi pecho firme el pulso del honor
Tienden mis manos un apoyo sin distancias
Corre en mi sangre como un río la pasión

Forjan mi espíritu la Ley y la Justicia
Son el motivo de mi noble voluntad
Surge el coraje como brisa que acaricia
Para velar por el Derecho y la Verdad

(Estribillo. Coro central)
Policía Nacional
Mi corazón no conoce el desaliento
Tesón de hierro sostiene los cimientos
De la Concordia, el Respeto y la Igualdad
Policía Nacional
Misión audaz para un mundo más seguro
Labor tenaz en defensa del futuro
De los Valores, la Paz y la Libertad

Aura de júbilo cautiva mi semblante
Siempre que afronto el Servicio y el Deber
Mi pundonor se torna seña y baluarte
Cuando es preciso al Ciudadano proteger

Visto de España con orgullo su Bandera
Doy por su bien hasta la vida sin dudar
Con la Razón como horizonte y compañera
El mal combato con valiente Lealtad

DIVENDRES

Compondre "I May Know the Word", i llavors anar-te'n a jeure a una altra vida.

HOLA, ¿ESTÁ

José María? Que se ponga.

MÉS
Miguel Gila en la guerra (10:19).

CANTOS

LXXXII

Quan amb el seu gos de caça veig un núvol(1)
«Guten Morgen, Mein Herr» crida el noi negre
                                des del carretó de les latrines(2)

(Jeffers, Lovell, Hardley
                també el senyor Walls que m’ha deixat una navalla d’afaitar
                Persha, Nadasky i Harbell)

Swinburne és l’únic que no vaig conèixer
i no sabia que havia anat a visitar Landor(3)
                                i em van dir que daixonses i dallonses
i quan el vell Mathews(4) hi va anar va veure les tres tasses
                dues per a Watts-Dunton(5) a qui li agradava deixar refredar el seu te,
de manera que el vell Elkin només va assolir un triomf
                en una ocasió va dur la maleta d’Algernon
quan ell, Elkin, arribà a Londres per primer cop.
                Però si tingués en compte el que sé ara
                suposo que ho hauria aconseguit... L’ombra de Dirce(6)
                                o un bastonet.
Quan els pescadors francesos el van rescatar
els ho va recitar
                podria haver estat Èsquil
                fins que van arribar a Le Portel,(7) o allà on fos
a l'original grec

Així, comença la versió catalana de Francesc Parcerisas del cant vuitanta-dos d'Ezra Pound, farcida de notes (les haureu d'anar a buscar al llibre, que per això els venen), cursives, noms propis i salts de línia, com li agradava fer les coses a qui T.S. Eliot definí com "il miglior fabbro".

Aquesta tarda presentem Els Cantos pisans a La Central del Raval, a les set, amb el traductor, Francesc Parcerisas, i l'editor, Jordi Raventós. Lloança i homenatge a tots dos.

ROADS OF KIAROSTAMI

Quin gran final.

A LES PETITES

A la Gran Via, de matinada, esperant agafats de la mà que canviï el semàfor. Ella li diu:

—Tu i jo ens ho haguéssim dit...

I ell fa que sí amb el cap, no sé si gaire convençut.

AMB GORRA I ANORAC

Un concert a la fresca. I bon cap de setmana als d'aquí i als d'allà.





MÉS
El grup interpreta "Hoppipolla" (Saltant basses d'aigua), en un concert similar l'estiu de 2006 a Ásbyrgi.

L'ESCENARI DE FORA

Dues parets de la sala són finestrals. Mentre el famós ponent convidat intervé, a l'altra banda dels vidres hi ha primer un sol prometedor, després núvols, llavors pluja, altre cop sol, un vent que fa espetegar alguna porta llunyana, més núvols... Tot plegat en poc menys d'una hora. És el que diuen aquí: "Si no t'agrada el temps, espera't".