divendres, 15 de juliol del 2016

DE GEL I DE FOC

No sabia que Jorge Luis Borges havia dedicat un poema a Snorri Sturluson, jurista, diplomàtic i poeta islandès directament vinculat al món de les sagues en honor del qual s'alça Snorrastofa, el centre on fa poc vam celebrar la primera reunió de la International Society for Polysystem Studies (ISPS). Ara me n'assabento via una de les participants, la professora Wadda Ríos-Font, de Barnard College, que manté un blog de viatge on ha parlat de la trobada. I el poema (sobre el moment de la mort de Sturluson, que tot islàndès coneix) és esplèndid, diguin el que diguin del Borges poeta.


SNORRI STURLUSON (1179-1241)

Tú, que legaste una mitología
de hielo y fuego a la filial memoria,
tú, que fijaste la violenta gloria
de tu estirpe de acero y de osadía,

sentiste con asombro en una tarde
de espadas que tu triste carne humana
temblaba. En esa tarde sin mañana
te fue dado saber que eras cobarde.

En la noche de Islandia, la salobre
borrasca mueve el mar. Está cercada
tu casa. Has bebido hasta las heces

el deshonor inolvidable. Sobre
tu pálida cabeza cae la espada
como en tu libro cayó tantas veces.

 Jorge Luis Borges

1 comentari:

  1. No sé que poden dir del Borges poeta. Deu ser per enveja perquè va néixer clàssic i així roman.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.