dimarts, 26 de juliol de 2016

VEURE I CLAMAR, RIURE I PLORAR

Tinc una de les millors feines del món: llegir i remenar paraules, antigues i de fa menys temps, descosir i recosir, tornar-me de mil maneres per mà dels millors, d'amics propers a qui no vaig conèixer. Llegir i relacionar. Agitar. Volar pel cel i anar rodant per terra.


L'AMOR S'AGITA EN MIL CONTRARIS
PENSAMENTS I SENTIMENTS

No trobo pau ni tinc per què fer guerra;
temo i espero; cremo i sóc un glaç;
volo pel cel i vaig rodant per terra;
no estrenyo res i el món cenyeix mon braç.

Qui em té en presó no em solta ni m’aferra,
i no em reté ni vol desfer-me el llaç,
i no em mata l’Amor ni el lleva el ferre.
Ni em vol vinent ni em salva en el mal pas.

Hi veig sense ulls i sense llengua clamo;
deliro per la mort i ajut reclamo;
estimo algú i a mi em sóc odiós.

Em peixo de dolor; ploro per riure;
igual m’és desplaent morir que viure:
amada, m’he tornat així per vós.

  Francesco Petrarca
  Traducció d'Osvald Cardona


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió