CANTOS

LXXXII

Quan amb el seu gos de caça veig un núvol(1)
«Guten Morgen, Mein Herr» crida el noi negre
                                des del carretó de les latrines(2)

(Jeffers, Lovell, Hardley
                també el senyor Walls que m’ha deixat una navalla d’afaitar
                Persha, Nadasky i Harbell)

Swinburne és l’únic que no vaig conèixer
i no sabia que havia anat a visitar Landor(3)
                                i em van dir que daixonses i dallonses
i quan el vell Mathews(4) hi va anar va veure les tres tasses
                dues per a Watts-Dunton(5) a qui li agradava deixar refredar el seu te,
de manera que el vell Elkin només va assolir un triomf
                en una ocasió va dur la maleta d’Algernon
quan ell, Elkin, arribà a Londres per primer cop.
                Però si tingués en compte el que sé ara
                suposo que ho hauria aconseguit... L’ombra de Dirce(6)
                                o un bastonet.
Quan els pescadors francesos el van rescatar
els ho va recitar
                podria haver estat Èsquil
                fins que van arribar a Le Portel,(7) o allà on fos
a l'original grec

Així, comença la versió catalana de Francesc Parcerisas del cant vuitanta-dos d'Ezra Pound, farcida de notes (les haureu d'anar a buscar al llibre, que per això els venen), cursives, noms propis i salts de línia, com li agradava fer les coses a qui T.S. Eliot definí com "il miglior fabbro".

Aquesta tarda presentem Els Cantos pisans a La Central del Raval, a les set, amb el traductor, Francesc Parcerisas, i l'editor, Jordi Raventós. Lloança i homenatge a tots dos.