SÍ O NO, MESSI?

No és la primera vegada que em passa: jo, avui, sóc Fonalleras (vull dir que signaria tal com estan escrites cadascuna de les seves paraules)...

NO SÓC MESSI

Puc entendre qui veu una conspiració en l'afer Messi. Puc entendre aquell que no entén com és que els arguments contra Messi, essent similars als del cas Nóos, tenen, per un costat, l'efecte d'una condemna i, per l'altre, una absolució o un deseiximent de l'acusació. Un ho havia de saber tot i l'altra no estava obligada a saber res. Puc entendre que és un despropòsit comparar Messi amb el cap d'una banda criminal, el que diu «que sembli un accident» sense preocupar-se pels detalls, i també que el concepte «ignorància deliberada» és una expressió jurídicament curiosa que no és ben bé la idea que tenim d'un mafiós sinó d'un ignorant en assumptes tributaris que desitja un objectiu sense aturar-se a pensar com s'aconsegueix o sense voler saber quins mitjans són necessaris per a la finalitat cobejada. I que aquesta argúcia legal és percebuda, per molts, com un excés de zel en un noiet que juga a la pilota i que deu fer com fan tants d'altres. I puc entendre que hi hagi qui reclami una justícia equitativa i universal i qui abomini de la intervenció de poders blancs i malèfics en tot aquest assumpte.

Però jo no sóc Messi. I em fa una vergonya terrible veure com el Barça justifica una campanya que no té cap sentit i que presenta una persona que ha defraudat com si fos l'heroi de la pàtria. I que reclama el tancament de files en un tema que, com a mínim, mereix la gradació dels grisos. No, jo no sóc Messi.

  Josep M. Fonalleras, "No sóc Messi" (El Periódico, 13-VII-16)


MÉS
Xavier Bosch, "Operación Barça" (El Mundo Deportivo, 12-VII-16)
Alfredo Relaño, "El Barça, Neymar, Messi y Hacienda" (As, 14-VII-16)