COM DIR-NE

ninou

1 1 f. [LC] ant. Primer dia de l’any, Cap d’Any.
1 2 f. [AN] Present que es dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou.

OCTAGONAL

Gent que torna de Lanzarote amb una ensaïmada. Equivocar-se d'illa. O tu de tòpic, vés a saber.

UN PAÍS D'ESPECTRES

"Cuanto ocupa la superficie y es la apariencia y caparazón de la España de hoy, de la España oficial, ha muerto. La nueva política no necesita, en consecuencia, criticar a la vieja ni darle grandes batallas; necesita sólo tomar la filiación de sus cadavéricos rasgos, obligarla a ocupar su sepulcro en todos los lugares y formas donde la encuentre y pensar en nuevos principios afirmativos y constructores"

 José Ortega y Gasset, "Vieja y nueva política" (1914). Citat per José Antonio Zarzalejos parlant del discurs
 de Mariano Rajoy a la Nació, a l'esmolat "Veintitrés minutos de alucinación" (El Confidencial, 27-XII-14)












Qui m'havia de dir a mi que, al F l u x, citaria Ortega i un exdirector de l'ABC ("la política convencional es una alucinación que Rajoy resumió en veintitrés interminables minutos de autoelogio que sonaron a homenaje funerario")? En fi, som on som i en el dia que som...

EL BUSH BO

Peter Bush, hispanista i traductor, que acaba de veure publicada la seva versió d'Incerta glòria de Joan Sales (Uncertain Glory, MacLehose Press, 2014), diu un seguit de coses ben interessants en una entrevista de Valèria Gaillard a El Punt/Avui. Voldria subratllar-ne sobretot la idea que autors com Josep Pla, Mercè Rodoreda o Joan Sales canvien la mirada i la perspectiva sobre Espanya d'un estudiós (i dels estudiants!) i, d'aquí, sobre els estudis hispànics. Que els llibres de Pla, Rodoreda o Sales donen una versió i una perspectiva noves (tres versions i tres perspectives noves) de la cultura peninsular. Visions necessàries, de fet, per entendre bona part del que passa (i el que deixa de passar) al segle XX a la península que Orwell, Hemingway i tants d'altres van voler venir a conèixer i van deixar escrita als seus llibres:

Quina és la seva experiència en la traducció del català?
Vaig començar en el món de la traducció com a hispanista, i he traduït Juan Goytisolo i Juan Carles Onetti, per exemple. Estudio la literatura espanyola des dels anys 60. Va ser quan vaig arribar a Catalunya fa onze anys que vaig començar a interessar-me per la literatura i la llengua del país. Va ser tota una sorpresa llegir autors com ara Josep Pla o Joan Sales, uns prosistes magnífics que tenen un valor literari i artístic de nivell internacional. Personalment vaig fer aquestes lectures i em va canviar la perspectiva que tenia sobre la literatura a la Península.

En quin sentit?
És curiós que Barcelona sigui el centre de la indústria editorial espanyola i en canvi es conegui tan poc la literatura que s'escriu en aquesta capital, i que els seus autors no es llegeixin fora dels Països Catalans. A l'estranger, si més no en el món anglosaxó, no es coneixen Joan Sales, Mercè Rodoreda, o Josep Pla... o potser només es coneix La plaça del Diamant de Rodoreda i para de comptar. Els estudiants d'hispàniques haurien de llegir aquests autors perquè són escriptors que tenen una perspectiva molt diferent de la dels escriptors d'Espanya dels anys 20, 30 i 40.

Quina és la diferència?
Bàsicament de referents. Sales, per exemple, va traduir Dostoievski i Stendhal. Va sortir una ressenya d'Incerta glòria que el comparava amb Georges Bernanos i Jean François Mauriac, i crec que tots integren una escriptura catòlica, però en el cas de Sales també catalana i republicana. Donen una versió de la cultura hispànica que és necessària per entendre la cultura del conjunt de la península. Però a Anglaterra amb prou feines es coneixen. Només un 3% dels llibres publicats al món anglosaxó són traduccions.

 "Peter Bush. Traductor: 'Sales és un contrapunt a Hemingway'", El Punt/Avui, 24-XII-14

FUM, FUM, FUM

"¡'TA BUENORRA!"

Un es pensa que ja ho ha vist i llegit tot, i llavors ve el diari ABC i es despenja el dia abans de Nadal amb aquesta imatge increïble per il·lustrar la pàgina "ABC recopila los motivos de los lectores para querer a Cataluña", síntesi (tan prescindible com títol i convocant fan preveure) de la iniciativa "Yo también quiero a Cataluña" posada en marxa per recopilar els motius "para admirar un territorio cuyas virtudes trascienden cualquier delirio separatista".

Poques vegades el querer i el delirio deuen haver quedat tan sincerament plasmats. La il·lustració, signada per Nieto, dóna una idea del nivell, dels principis i de les tares mentals amb què s'aborda "lo de los catalanes" des dels mitjans (no només els diaris) espanyols, i de les poques perspectives de solució racional que el tema sembla tenir a hores d'ara.

Hi ha algun psiquiatre social a la península? I algun fiscal públic a favor de la més elemental (o mínimament civilitzada) convivència?

HAPPY XMAS

El que diu ell (i com ho diu): molt bon Nadal.

NATIVITAT

Ha nascut la lluna i
ha nascut un infant,
jau entre roba blanca
com la lluna entre núvols.

Tots dos brillen, però
la llum que ve de l’un
s’estén per l’univers
com per entre vidres trencats.

  R.S. Thomas, d'Experimenting With an Amen (1986)
  Versió de JS










[Si us agrada Thomas, n'he anat penjant uns quants poemes traduïts al F l u x, i aquest en concret forma part de la tria "Déu, espera i poesia de R.S. Thomas" apareguda al número 249 de Qüestions de vida cristiana, dedicat al silenci.]

PENSA UN DESIG

Via History In Pictures i @VicentOlmos2

LA INNOCÈNCIA I LA CULPA

O Pujol i Catalunya. O Comadira i Sala (i Carner). De què tracta el Nadal, si no? Bé, doncs quan un escriptor com Narcís Comadira sap enllaçar l'article nadalenc anual ("Nadal", publicat a l'Ara d'ahir) amb el cas Pujol, amb el darrer llibre de Toni Sala, amb el futur de Catalunya i amb Gaziel, Pla i Carner, què volen que els digui, jo crec que el millor i el més just és citar-ho in extenso:

«De cara a preparar-nos per a tota l’allau mediàtica que provocarà el judici als Pujol, les seves declaracions, els secrets que mai no sabrem, els recomano un llibre extraordinari: El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny, de Toni Sala. Sala va tenir una breu relació amb l’expresident, el va visitar a la seva oficina expresidencial, li va fer preguntes i, de tot plegat, en va publicar un article a la premsa. Ara repassa aquell article i les seves circumstàncies en aquest llibre seriós i profund, ple de pensaments sobre el cas i sobre el país. Sala pertany a la generació formada sota el pujolisme, a diferència de la meva, formada sota el franquisme. Per a ell -Pujol va marcar la seva adolescència- s’entén que la data del 25 de juliol sigui una data en què alguna cosa es va trencar definitivament. Per a mi, en canvi, més escèptic simplement per raons d’edat, és simplement una data més que corrobora la meva desconfiança congènita. Aquest llibre de Toni Sala és un llibre inesperat, i un gran llibre, m’atreveixo a dir. I ho dic perquè d’entrada no ho sembla. Escrit seguint els comentaris a la situació que ell mateix feia al seu blog, dia a dia, pot semblar una cosa merament periodística, circumstancial. Però no. Sala és un escriptor seriós, compromès amb l’escriptura fins al fons de tot i cosa que escriu, cosa que té un pes considerable. De fet, el seu llibre, motivat pel cas Pujol, com ell en diu, és un assaig sobre el país i sobre una cosa molt més interessant: la innocència i la culpa. En un cert moment, a propòsit de la carta de l’expresident, interpretada com a document expiatori per molts, parla de Gaziel i de la seva definició de Catalunya com a devoradora de hombres. Escriu Sala: “Carner és la víctima més trista d’aquesta història perquè és, de tots ells -Pijoan, Xènius, Cambó, citats per Gaziel com a devorats pel seu país-, l’home amb una personalitat més profunda. Gaziel, Pla, tots els escriptors de la Costa Brava, jo mateix, som més grecs que cristians. Duem l’escepticisme a la sang i la nostra fe és pagana. De Maragall no ho acabo de saber, però no és el cas de Carner. Carner és un cristià, un redemptor, i la humanitat de la seva poesia transcendeix l’obra de tots els altres. Carner va escriure per als besnéts dels nostres besnéts: va escriure per la futura innocència dels catalans. És l’únic autor que puc estar segur que Pujol no té a les mans en el moment que li fan la foto. L’únic de qui Pujol no es podria enriure a la cara”. Poques vegades he llegit una reflexió tan profunda sobre el país i sobre el cas Pujol. La innocència dels catalans! Abans ha parlat de la cultura: “L’arbre del bé i del mal. La consciència i, de bracet, la culpa. Pujol a darrere el finestral amb un llibre, personalment encara no derrotat”.»

 Narcís Comadira, "Nadal" (Ara, 19-XII-14)

THE JOYS OF LIFE

Em sap greu pels que no, però jo avui començo uns dies de vacances. I aquesta cançó de Dan Mangan sobre un que canta i quan ho comença a fer ja sent les celles alçar-se al voltant, Mr. Charming sense el charming, m'hi posa el to escaient. Bon cap de setmana i tot el que en pengi.

She says the point of this is not to date the future
So just focus on the task at hand
Try to break up with your pride
And start to flirt with satisfied

NEOLOGIA NADALENCA

Aquests dies de pulsió obsequiosa més d'un haurà hagut de buscar per casa per dur a alguna celebració col·lectiva un pongo: aquella mena de bibelot (quan el vas rebre vas pensar "I això ara on ho poso?") que no saps gaire d'on va sortir o qui te'l va regalar i que corre per casa amb tendència a amagar-se als racons i als fons de calaix.

Com hauríem de dir-ne, en català, d'un pongo? Ahir un amic amb alta formació filològica proposava dir-ne què-coi. Regalar què-cois (què-coi-és-això, o què-coi-en-faré-d'això)... Alguna altra idea?

LLEBRES I REUNIÓ D'EMPRESA

Endavant, endavant: la consolidació sempre és d'aquí a dos anys. L'error en canvi sol conjugar-se en passat. A tu et funciona el wifi? Un pressupost és, ja se sap, un pressupost. "La persona que pivotarà el desplegament". I mentrestant, per entre els peus, una tortuga.

HORACIANA

DIRA NECESSITAS

El verdadero poeta va solo.
Los que van en manada son el coro.

  Martín López-Vega, La eterna cualquiercosa (2014)

Morikawa Sobun, al British Museum

SIMBIOSI

No hi ha res millor que una ofensa per solucionar una inconsistència.

JA HI HEM ESTAT (AQUÍ)

Haver de resintonitzar la TDT, sentir a Rajoy anunciar que sortim de la crisi, sentir Artur Mas avisant que els propers mesos són crucials per a Allò, muntar el pessebre, veure el Barça jugar a Champions contra el City... ¿Algú podria dir les paraules màgiques que s'hagin de dir per sortir d'una vegada del bucle?

PARLA UN PRESIDENT

Posats a viure de conferència en conferència i a passar els dies entre setmana deconstruint els discursos dels presidents i candidats a president d'aquí i d'allà, una breu citació de fa mig segle, de quan la tele era en blanc i negre, per si algun president o candidat d'alguna cosa la pogués recuperar i la volgués tenir en compte:

"If a free society cannot help the many who are poor, it cannot save the few who are rich" (que en la llengua d'Antoni Brufau, Josep Oliu i Joan Rosell ve a dir que si una societat no pot ajudar els molts que tenen poc tampoc no podrà salvar els seus pocs rics).

 John F. Kennedy, discurs inaugural de la Presidència, 20-I-1961

DONES, TURONS, PARAULES

No hi he estat mai, però m'agradaria. Un bell joc de vocals.

Felices notes i felices imatges. I un bon cap de setmana a tothom.

POESIA PÚBLICA

Sóc a Palma al congrés internacional "La poesia en la contemporaneïtat: reptes genèrics, identitat i incidència pública", organitzat pel grup LiCETC i les universitat de les Illes Balears, de Santiago de Compostela i de Vigo, i dirigit per Margalida Pons.

Demà, tot parlant sobre "El retorn dels versos. Presència pública i reinstitucionalització de la poesia i els poetes catalans al darrer terç del segle XX", hi comentaré imatges com aquestes:

ESVENTATS

Tomba motos i tendals, fa voleiar i espetegar les banderes, despulla els arbres, juga amb plàstics i papers, endinsa el cap dels vianants a l'abric... Disfrutes el vent, la força d'aquest d'avui: invisible, inconstant, intangible, no abastable ni conservable. No el posaries en un museu, ni en un llibre, i a les fotos només se'n veu les obres, al record només en queda una idea o com a molt algun efecte. Ves, com les persones.

DIA DE SORT

Ara que tothom perd l'oremus comprant loteria, una mica d'atzar musicat.

I bon cap de setmana. I visca l'Scrabble.

RONDA & XARXA

—Tu saps què fan, aquesta canalla?
—Busquen informació sobre nosaltres, capità.







































Via @Cansaliebres_ i @CarmeFenoll

SACRA RAPPRESENTAZIONE

Passejar i descobrir que algú t'il·lustra un poema favorit. Els botiguers del Passeig de Gràcia fan el seu homenatge a Gabriel Ferrater celebrant amb una mica de retard els cinquanta anys de Menja't una cama. Llarga vida al comerç culte i a sobre lletraferit.

EÑE QUE EÑE

—¡Matilde, la tilde!
—Se llama virgulilla.
—Pues eso...

TRENTAQUATTRO

Acabat d'arribar: Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo. Els ha traduït Emilio Coco i ho estampa Raffaelli Editore, de Rimini, amb el suport de l'IRL. Són cinc-centes pàgines de poesia catalana present, de Josep Carner a Josep Pedrals, en versió bilingüe catalana-italiana. Festassa.

D'ACCENTS

Jo que he d'anar per feina a la Capital i patia per les palatals i les eles del meu castellà, aquest matí sento un taxista dels que s'esperen a peu dret en una cantonada, arrecerats, dient-li a un altre en veure'l arribar, suposo que una mica més d'hora de l'habitual: "¿Tájadelantáo?". I un cop més he constatat amb admiració com en són de pràctiques les llengües que es pronuncien tal com s'escriuen. I tant.