LES REGNES

Entendre què importa i què no importa als altres. Tenir clar què no t'importa i què t'importa a tu.

UNFORGETTABLE

ALIATS A L'HIVERN

Per a alguns, un nou disc de The Decemberists (I'll Be Your Girl, a la venda el 16 de març) ve a ser com unes rebaixes o un augment de sou o un passi a semifinals.

Bon cap de setmana satisfet a tothom, doncs.

I'm allied to the winter
But don't you get clever
Don't you get clever
I'm allied to the landslide




PS. Iep, que Franz Ferdinand (Feel the Love Go) i el EELS (The Deconstruction) també tenen disc nou en perspectiva!

LLENGUA I SABATES

"Et fas gran i la llengua se't torna com les sabates o com els estris de cuina: ja no necessites peces elegants. Has après, simplement, a dir les coses."

DEP Ursula K. Le Guin.

(Aquí teniu l'entrevista a The Paris Review, de la sèrie "The Art of Fiction", d'on prové la frase)

A LA FRANQUÍCIA

Un lloc on faràs més hores que un rellotge per quatre quartos i on, quan toqui fer-te fix, no et renovaran el contracte per estalviar-s'ho. L'anunci ho sintetitza així: "Busquem gent dinàmica amb ganes de treballar".

EDAD

Si yo fuera mayor,
lo cual parece casi imposible,
amaría los ríos limpios entre las aneas,
el arco de las truchas,
las ocas paseando una tras otra tras la orilla,
bobas y solteras como señoritas puritanas,
la campana sonando lejana en la heredad,
todo como lo viera alguna vez
en un paraje nórdico.
Y allí, bajo el árbol de la vida,
sentarme a leer un libro hermoso,
ya leído.

Pero sí, soy mayor
y amo aun lo que apenas si recuerdo:
la madrugada alta y su ginebra,
la nuca que termina en rizo último
entre tus dientes,
despertar con el alba y con el miedo
de no saber quién duerme entre las sábanas,
la ola blanca y fría dejándome en el cuerpo
la escarcha de los christmas,
su ventura augural del año nuevo.
Y a la mañana al sol, junto a la barca,
leer el mismo libro de mis días.

           Pablo García Baena, Los Campos Elíseos (2006)

EL DIA *

Vindrà de cop. Ho diuen.
I sí, potser l'aire serà lleuger,
tot perfumat, diferent.
La gent, al carrer, cantarà i ballarà.
Jo també hi sortiré.
I quan, cansat, tornaré a casa,
sentiré
una estranya punxada a l'estómac.
Començaré a explorar
les sòrdides
galeries del tedi.

          Narcís Comadira, Manera negra (Edicions 62, 2018)




* Tal dia com avui Comadira fa anys. Felicitats, mestre.

PREPARANT VENÈCIA

"Cap altre artista no s'acosta tant a fer-nos creure en la vida palpitant d'allò que pinta", Katya Andreadakis Berger en una carta al seu pare, John Berger

Ticià, "L'Assumpció de la Mare de Déu"
(1516-1518, S. Maria Gloriosa dei Frari, Venècia)

US HO DIRÉ CANTANT

¡Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley!

I bon cap de setmana als que hi somriem, mentre encara no sigui il·legal.





Aquí l'arrencada de la lletra original, sense la manipulació de TV3:

Where can you find pleasure
Search the world for treasure
Learn science technology
Where can you begin to make your dreams all come true...

AÏLLAMENT

Dos negocis que en aquests moments farien forrolla a Catalunya: el lloguer d'escafandres i el de globus aerostàtics.

WRITING AND PUBLISHING SINCE 1985

Em fa una il·lusió especial presentar-vos la versió anglesa del web d'aquest escriptor catalanesc, amb els bits encara lluents i els links acabats d'enllaçar.

No ho hauria pogut fer sense la Mariona, la Pauline, la Meri i Asterisc. I ho he pogut fer sense CEDRO, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut Ramon Llull, l'Instituto Cervantes ni la SGAE. A tots i a totes, moltes gràcies!

ETERNITATS

[...] Aquest any passat hi he anat tres vegades, a Roma, i els confesso que m’hi quedaria per sempre. N’acabo d’arribar i ja penso a tornar-hi. Aquesta vegada tenia l’hotel en un carreró al costat del palau Farnese i això feia que, quan obria la finestra de l’habitació, em trobés davant dels ulls les finestres de Miquel Àngel. Ja no me n’hauria mogut. Espero que l’eternitat sigui una cosa així. La felicitat de la plenitud formal, amb un punt de perversió, sense neguit, per sempre.

   Narcís Comadira, "Les minves" (Ara, 13-I-18)

EXERCICI DE MODULACIÓ

La gent...
Molta gent...
Hi ha gent que... [i aquí el que calgui]

TAN A PROP

Hi ha dies que busques cançons com un busca un ibuprofè o una couldina. A veure si t'animen, si ho apaivaguen.

Doncs això: bon cap de setmana. I que la línia de baixos ens ajudi a passar-lo.





Una altra opció: "Lovesong" versionada per Adele (sí, Adele: al començament explica que li agraden tant, perquè la seva mare —ai— n'és una gran gran fan).

TRES ESCOMBRES

Res no fa pensar que en escriure L’escombra del sistema (Nostre Senyor tingui a la glòria els editors de Periscopi) a David Foster Wallace li passés pel cap el cas català, però el fet és que a hores d’ara els habitants del sistema literari en la llengua de Joan-Lluís Lluís devem ser la gent més repolida del món, escombrats per totes bandes.

Hi ha l’escombrada del llibre i el seu món, que van perdent pes específic, presència entre els més joves i importància en l’univers mental de la població en general, per molts Plans de Lectura que cada Conseller i Regidor de torn ens prometin (de fet, els Plans són la mostra més clara que alguna cosa lletja passa). Els llibres van sent escombrats, i els qui manen miren la tele o el mòbil. Algú s’imagina ara mateix una Françoise Nyssen (ministra de Cultura francesa, exdirectora de l’editorial Actes Sud) catalana o espanyola? Doncs això.

Hi ha llavors l’escombrada de la literatura i dels escriptors (no: llibre i literatura no són el mateix). De fa anys, d’ençà de la darrera crisi, els avançaments editorials s’han jivaritzat, baixen les vendes, s’han esfumat els bolos pagats, hi ha menys plataformes de promoció, els editors busquen gent coneguda a qui convertir en autor: tot plegat fa més i més difícil la professionalització, de vegades la simple professionalitat dels escriptors. Costa pensar el nom d’un/a escriptor/a viu que sigui referent per a la societat com havia passat (sí, passava) dècades enrere.

Finalment, per als tossuts irredempts, queda encara l’escombrada del català, que ha anat passant de llengua pròpia a cooficial, de requisit a afegit, de convidat a sospitós, convertit en víctima col·lateral (no m’apedreguin, si us plau) del Procés i de la paranoia lingüicida ja no d’espanyolistes militants sinó ara també d’un grapat de monolingües empadronats a Catalunya, les Illes i el País Valencià.

Passa i passa una escombra, l’altra escombra, la tercera escombra. Amb tanta escombrada, cada vegada costa més respirar. Per això vaig demanar als Reis un recollidor.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 10-I-18
Versión en castellano

NO INSULTEU EL POBRE DELINQÜENT

El que va de 2013 a 2018. I d'un home lliure a un condemnat a quatre anys de presó... també lliure:





"Usted me acusa porque está protegida, ¿eh?, porque está protegida. Eso no sé si es ser delincuente penalmente pero moralmente es muy grave".





"A mi no me echan, dimito yo".





Però el millor de tot de la compareixença de Rodrigo de Rato y Figaredo a la comissió del Congreso sobre la crisi ha estat l'aforisme xulesc i tanmateix eficaç, que probablement incorporaran des d'ara les Escoles de Negocis, usat per descriure el capitalisme: "¿Esto es un saqueo? No, es el mercado, amigo".

EN CAMPANYA

Són les meves raons, no els meus candidats.

COMPARANÇA

Sempre he preferit el blanc i negre.

APPELFELD

«Herr Appelfeld»? Baixa de l’escala, em mira i no pot dir ni un mot, només el neguen les llàgrimes. Va estar un dia sencer sense poder dir res, només feia un plor poruc. No em diu que és mon pare. No li dic que sóc son fill. Fins ara no he pogut fer-hi res. Els ulls em vessen de llàgrimes. No el puc tocar, aquest tema. No puc. No encara. Potser d’aquí a vint anys podré tocar aquest ferro roent.»

Fitxa a Visat
http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/224/aharon-appelfeld.html

Hommage à Aharon Appelfeld (France Culture)
https://www.franceculture.fr/emissions/hors-champs/aharon-appelfeld

Sobre el jiddisch
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jiddisch

A ON S'HA DE SIGNAR?

"Que el nou conseller de Cultura no sigui ningú lligat directament a un partit polític o coalició electoral. Que per primera vegada en la història de la Generalitat moderna es busqui un escriptor, un artista, un pensador, algú que se senti incòmode amb el poder i que posi en crisi permanentment els comportaments viciats de la cultura entesa com un contrapès administratiu, com una rèmora d’aquests governs que fins ara li han dedicat uns pressupostos irrisoris.

Que aquest nou conseller, en conseqüència, faci política cultural de país en comptes de fer, com tots els seus antecessors, uns més que d’altres, política amiguista de partit. Que la prioritat sigui donar suport a aquelles iniciatives que per si soles mai no podrien existir perquè són i no poden ser més que deficitàries. Si les institucions no protegeixen la creació minoritària, estarem condemnats a les arts i a la literatura del gran consum, de les grans audiències, i ens ensorrarem encara més. Els diners públics no poden anar a parar on ja hi ha les iniciatives que enriqueixen els de sempre. [...]"

  Joan M. Minguet, "Per a capgirar-ho tot cal una nova cultura" (VilaWeb, 2-I-18)

FUTBOL I LLIBRES

"Como decía Borges respecto a la literatura, el fútbol también es orden y aventura."
  César Luis Menotti, Sport, 2-I-18

(Sí, Borges, aquell que sostenia que el futbol era popular perquè l'estupidesa era popular. Qué grande sos, Menotti)