ELS 1001 PLANS

A Les mil i una nits Xahrazad va explicant històries al soldà perquè aquest li perdoni la vida fins a l’endemà, per sobreviure. A Catalunya, a quatre mesos de les eleccions (o el que hi hagi al setembre), acabem d’assistir a la presentació del Pla de lectura de la Generalitat per als propers quatre anys, comprometent accions i diners futurs per guanyar no se sap ben bé si temps, prestigi o una llotja al cel dels benintencionats.

Veníem de la trista campanya encarregada per l’Ajuntament de Barcelona a l’agència de Risto Mejide, aturada per les reaccions del sector però que contenia, per exemple, la proposta de Casa de les Lletres, i sense seure a parlar amb ningú (tot per al sector sense el sector, com apunta Carme Arenas) el Departament de Cultura proposa un paquet de mesures que són poc més que una altra forma d’endreçar el que ja es fa amb més quartos, sumant-hi, és clar, una campanya institucional en marxa que vol afegir al diccionari el neologisme “llibrèfil” (lector o bibliòfil deuen ser massa normals). I tornen les reaccions: Esteve Miralles ha apuntat que al Pla gairebé no s’hi menciona la literatura catalana, Tina Vallès que es descuida les biblioteques escolars, i Oriol Izquierdo, exdirector de la ILC amb experiència en plans anteriors (cada Conseller té el seu), subratlla l’absència del Departament d’Ensenyament. Un Pla de Lectura sense Ensenyament ve a ser com un Pla Viari sense la Direcció General de Carreteres. Tampoc no s’ha parlat amb Barcelona, tot i que gran part de les biblioteques en depenguin... Podríem pensar algun neologisme per al fet de legislar i organitzar amb pressupostos hipotètics sobre coses en què no es té competències.

Al recent La lectura en España. Informe 2017 José Antonio Millán avisa que encara està per demostrar cap relació entre campanyes institucionals i augment dels índexs de lectura. I fa anys, amb motiu precisament de l’Any del Llibre i la Lectura, Òscar Pujol ja advertia que potser la lectura no és un bé per a tots i que la insistència en els seus beneficis entre aquells que no hi mostren interès té ben poc sentit. Però a qui no li agrada un conte? I demà ja veurem què passa.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 31-V-17
Versión en castellano


MÉS
Tina Vallès, "Si tinguéssim un bibliotecari escolar" (VilaWeb, 26-I-17)
Comunicat dels professionals del sector del llibre (15-V-17)
Mercè Ibarz, "La revolta dels llibres" (VilaWeb, 19-V-17)
Ernest Alós, "Cultura dobla les compres de llibres per a biblioteques" (El Periódico, 23-V-17)
Jordi Puntí, "Els llibres no fan olor" (El Periódico, 26-V-17)
Oriol Izquierdo, "I ara, un pla de lectura en diferit" (VilaWeb, 28-V-17)
Jordi Galves, "Publicitat per a Santi Vila" (El Nacional, 30-V-17)
Montserrat Serra, "Llibreries, en convulsió i en revolta" (VilaWeb, 30-V-17)
Carme Arenas, "Qui té por de la literatura?" (VilaWeb, 2-VI-17)
L'Acció Paral·lela, "La ranera" (3-VI-17)
Màrius Serra, "Ferment de la lectura" (La Vanguardia, 3-VI-17)

CORRIGENDA

M'equivoco, per haver anat massa de pressa. Celebrem-ho: això de la velocitat sí que ho puc millorar, vulgui o no, amb l'edat.

EN ACÚSTIC

Escriure com ella canta, inclosos el picar de mans, la veu estranya i els pocs recursos (o com ella o ella, no ens hi posarem pas per poc). Apa.

Mentrestant, bon cap de setmana a tothom.

CENT UNA

A Banger's (Sausage House & Beer Garden), a Austin, no gaire lluny del riu (o llac, segons les versions), hi trobes només entrar aquesta espectacular paret amb cent una (101) cerveses de barril diferents, i uns cambrers que t'ajuden a escollir com si estiguessis buscant pregunta de recerca per a un treball final de màster. Avui, per exemple, hem tastat una Sierra Nevada amb base d'aigua salada ben diferent de tot. I amb música country sonant en directe al jardí mentre la gent sopa tranquil·lament a trenta graus de temperatura. ¡Otra vez!

VERBOSITAT

"Com més poesia llegeixes, menys tolerant et tornes amb qualsevol mena de verbositat".

Ho va dir i ho va deixar escrit Joseph Brodsky (que enguany n'hauria fet setanta-set) al discurs d'obertura a la primera edició de la Fira del Llibre de Torí, l'any 1988.

PLANS DE DESCONNEXIÓ O DE LECTURA

"Entre els concurrents a una assemblea de catalans hi ha sempre un nombre destacat d'aspirants a alcalde de barri que més d'una vegada han estat a punt de fer perdre les causes més honorables i la bona humor dels més sensats. El fet, que tothom ha lamentat, que molts de compatriotes han confós Catalunya amb un casino, ha obligat sovint En Fabra, per deure, a presidir tot de casinaires."

J.V. Foix, "Dos presidents: H.G. Wells i Pompeu Fabra", 22-V-1935. Aplegat a Els lloms transparents (1969), consultable a la Càtedra Màrius Torres (aquesta sí, una infrastructura d'Estat).

ARXIU ENDINS

Amb en Jaume Claret al Harry Ransom Humanities Research Center, a la Universitat de Texas a Austin. Hi conserven, entre centenars, milers d'altres fons, el del PEN Internacional. Papers i cartes inèdits a les mans, memòria conservada, gruix del passat en una xarxa de fils i nusos que no s'acaba mai... Només algú que es dediqui a la recerca, que hagi treballat amb fons documentals, en un arxiu, pot entendre aquesta nostra exaltació d'avui. Anem passant pàgines i inspirant ("Has vist això?"), i inspirant i passant pàgines.

UNA MENA DE

La incondicionalitat no és mai bona consellera. Però ell té disc nou i us l'aconsello.

Apa, bon cap de setmana als puristes i a tots nosaltres.

DIALECTE ACADÈMIC

Sentit en un congrés: "[A i B] protagonitzen una escena de violència de gènere". I vol dir que es barallen.

MESTRE CALVINO

"Jo sóc un escriptor de dia, però com que perdo els matins m'he convertit en escriptor de tardes", Italo Calvino.

FITNESS

He vist coses que vosaltres els no socis no us creuríeu mai de la vida. He vist homes drets i fets agenollats davant d'una màquina fent-li reverències amb el cul en popa. He escoltat crits i gemecs com el cruixir de dents aquell de l'Escriptura. He trobat gent més ben vestida per venir aquí que per anar pel carrer, i n'he vist clenxinar-se després com si els esperessin en una comunió d'upa. He conegut jovenassos que vénen quatre cops per setmana i diuen que no tenen temps per res que els faci perdre el temps. He vist homenets capficats mirant les gotes de condensació caure avall com llàgrimes en la pluja. Ara ja va sent hora de plegar. Al cel del múscul i la salut per la penitència de la suor i la contrició de les fiblades. Anem.

EN TEORIA

"En teoria no hi ha diferència entre teoria i pràctica. A la pràctica, n'hi ha".

La frase és de Yogi Berra (1925-2015), jugador de beisbol nord-americà que es va fer famós, a més de com a catcher, per les seves frases paradoxals i enginyoses parlant de l'esport i de la vida. Moltes han passat a formar part de la cultura popular.

EL PARAL·LEL A ILLINOIS

Què no deus poder trobar-te a Chicago? Ben emmarcat i penjat en lloc d'honor a l'entrada del bar d'un teatre alternatiu a Wicker Park, per exemple. Allò que no t'esperes encara t'alegra més la vista i el dia.

El Teatro Cómico/Teatre Còmic, "palau de la revista", reconegut escenari de sarsueles, era a la cantonada del Paral·lel amb el carrer del Poeta Cabanyes, on resistí fins a principis dels seixanta (a la postguerra era on actuaven Los Vieneses). Al Cómico s'estrenaven moltes obres provinents de Madrid. La camisa de la Pompadour, per exemple, amb música del maestro Guerrero i llibret de Joaquin Vela i Enrique Sierra, hi va triomfar la temporada 1933/34. El cartell prové d'un anunci al diari La Humanitat.

PS. Enric H. March ens recorda que Barcelona i Xicago de fet comparteixen paral·lel: el 41º.

EREN AIXÍ

Robert Clark/National Geographic

Així que l'he vist d'esquitllada, no he pogut apartar-ne els ulls. Potser perquè fa poc que visitàvem el Museu d'Història Natural, o perquè tot plegat forma part, milions d'anys després, sense explicacions que no sonin extravagants, del nostre imaginari, de coses que sabem sense poder saber-les, qui sap si perquè les hem somiades o ens les han explicat o dibuixat, o perquè en algun revolt d'adn vés a saber tu què queda des de quan.

En tot cas, us presento un nodosaure. La mòmia d'un nodosaure. Ve d'una mina d'Alberta, al Canadà, i d'ara fa 110 milions d'anys, poc abans de la formació d'Espanya. I eren herbívors, tranquils.

DEL VEURE-HI

Les coses que he vist o viscut, les recupero millor tancant els ulls.

DU FU

Assegut aquí
a la meva barca
lligada a la riba
d'aquest riu que passa
en temps de ruïna,
ara penso en tu,
vell avantpassat.
T'envio records.

              Wendell Berry, New Collected Poems (2012)
              Versió de JS

NOVA OFERTA

La UOC s'equivoca: el màster que jo brodaria és un sobre com no saber calcular mai prou bé el temps.

SIRENES

Una guitarra, un baix i unes veus que vénen de molt enrere, de lluny i de sempre. Avui m'ha agafat per aquí, potser per l'enèsima sirena dels bombers al carrer de casa, llevat molt d'hora en un matí fresc i clar:

A police car and a screaming siren
A pneumatic drill and ripped up concrete
A baby wailing and stray dog howling
The screech of brakes and lamp light blinking
That's entertainment, that's entertainment

Bon entreteniment, doncs, i millor cap de setmana.

REPLECS I RÈPLIQUES

Quan penses que ja el tens vist i te'n pots estar, de Singer Sargent, arribes al retrat de "Madame Paul Escudier", pintat a Venècia el 1882 (joc de llums i ombres i densitat dels colors) i, ostres, t'has d'asseure una estona a mirar-te'l amb calma. I si bades et trobes replicant-ne les mans, tot i que ara i aquí sense aquell setí blau a sota, i sense l'arpa de llum ni els canals esperant-te a fora.

Art Institute of Chicago

CONNEXIONS

Diumenge vam anar a veure abans que la tanquessin "Common Time", l'exposició antològica sobre Merce Cunningham al Museu d'Art Contemporani de Chicago. A banda d'altres descobriments i alegries sempre més fàcils per al neòfit, vaig apuntar (i ara transcric, llimades) un parell de frases encadenades del ballarí nord-americà de mitjans dels cinquanta, paraules que a mi que no sé alçar un peu de terra sense patir per caure em parlen com si conegués de prop allò de què parlen, com si es referissin també a altres èxtasis i altres llicències: "El nostre èxtasi, a la dansa, prové del possible do de llibertat: l'excitant moment que aquesta exhibició d'energia nua pot donar-nos". I, llavors: "Del que es tracta no és de cap llicència, sinó de llibertat, és a dir: d'una consciència absoluta del món i alhora la desconnexió d'aquest món".

SILENCIS

El cafè amarganteja, la música no t'agrada gaire i sona fora de lloc, però el silenci, aquest teu silenci en calma, té la virtut de fer veure les coses amb l'angle més amable. Silenci i temps a la mà. Somrius per dins, agraït. O potser és que inconscientment reprens aquell poema breu de Wendell Berry que llegies ahir:


COM LA NEU

Imagina que féssim la feina
com la neu, en silenci, en silenci,
sense descuidar-nos res.

            Wendell Berry, New Collected Poems (2012)
            Versió de JS

PERVERTIR VERITATS

John Galsworthy, primer president del PEN Internacional, ho va escriure als anys vint per a un discurs. Canviant només el segle de la data em sembla que el text és plenament vigent: "Si el PEN pot transmetre als escriptors del món, inclosa la premsa, la sensació que pervertir la veritat sobre un enemic és igual de dolent que pervertir-la sobre un amic, ja haurà guanyat la meitat de la batalla per la Pau".

  Citat per Hermon Gould a John Galsworthy (1934), pp 78-79