dimarts, 2 de maig de 2017

SILENCIS

El cafè amarganteja, la música no t'agrada gaire i sona fora de lloc, però el silenci, aquest teu silenci en calma, té la virtut de fer veure les coses amb l'angle més amable. Silenci i temps a la mà. Somrius per dins, agraït. O potser és que inconscientment reprens aquell poema breu de Wendell Berry que llegies ahir:


COM LA NEU

Imagina que féssim la feina
com la neu, en silenci, en silenci,
sense descuidar-nos res.

            Wendell Berry, New Collected Poems (2012)
            Versió de JS





0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió