SENSACIONAL

"Ahir a la nit em va passar el que ara fa uns quants mesos va passar a en Sales. Em vaig ficar al llit, vaig començar a fullejar la Plaça i, finalment, la vaig començar pel començament i la vaig llegir tota de raig. Fins a la matinada. És un llibre sensacional. El vaig trobar més bo que mai: infinitament ric, inexhaurible, canviant com un tornassol. Es pot llegir indefinidament, començant per qualsevol indret. Un clàssic. Hi ha pàgines i pàgines d'un gruix, d'una elegància, d'un aplom, d'una textura com raríssimes vegades s'ha dat en català. [...] Ara vaig a dormir. Demà t'escriuré. La Mort ha d'ésser molt bona. I ho serà, sense cap mena de dubtes madurant-la un pèl més. No et precipitis mai. Pensa molt en les coses que vulguis fer i no et posis a escriure fins que n'estiguis ben plena. Repeteixo: la Plaça es llegirà encarà d'ací 300 anys. Si encara queden catalans."

 Armand Obiols, en carta a Mercè Rodoreda de 10-V-1962

FONDAMENT SUPERFICIALS

"La felicitat absoluta es deu assemblar molt al que vam viure la nit de dissabte. Tots sabem que s'han d'afrontar el triomf i la derrota com si fossin impostors, és a dir, amb la serenitat de qui s'atreveix a controlar el destí. Ho va dir Kipling i, molt abans, també ho podem llegir a l'Eclesiastès. Hi ha un temps per a cada cosa. Però ara és el temps de la celebració i convé que ens hi aboquem amb la convicció de qui sap que existeix la tristesa i de qui s'imagina, encara que només sigui un miratge, que és possible viure un instant de claredat: la ceguesa irrenunciable davant l'esclat."

Permetin-me encara aquesta citació, com una darrera represa, sobre la final de dissabte. Ho escriu Josep Maria Fonalleras a El Periódico d'avui, en una peça on té l'amabilitat de citar-me (gastem el que no té sentit gastar enviant-nos sms durant els partits) sota el títol "Epidermis i absolut". Una columna que m'ha fet pensar en l'esplèndid "Mai no he dit que fos profund, però sóc fondament superficial" del gran Jarvis Cocker, de pas aquests dies per Barcelona. Des de la profunditat de la superfície, els Abidal, Guardiola, Mascherano, Messi, Puyol, Valdés, Villa o Xavi ens han fet feliços per unes hores, per un instant que se sosté vibrant en la memòria, i la claredat sempre s'ha d'agrair.

TRUCADA (INTERNACIONAL)

London calling, yeah, I was there, too
An' you know what they said? Well, some of it was true!
London calling at the top of the dial
After all this, won't you give me a smile?

I never felt so much alike...

QUE ENS DURI

Diuen que té disc nou coent-se. Seria una notícia de primera. Bé, de Champions. Cauen guspires, plou però no et mulles, potser no et cal sopluig...

Bon cap de setmana.

JOCS POPULI

Sabeu on és Catan? I què és l'Eleusis? Sabeu qui és i què ha fet Robert Abbott? I Alfred Mosher Butts? A partir d'avui, l'Oriol Comas ho explicarà cada divendres a "Jocs populi", un programa setmanal de jocs de tauler a VilaWeb TV que a més podrem anar col·leccionant, com les enciclopèdies per fascicles d'abans. Si algú ho pot fer és ell.

Jugadors i curiosos, benvinguts.

DÈCIMES

Tal com el Màrius Serra revela al seu "Runrún" d'avui (que es pot llegir a l'impagable Hotel Dilluns), amb una colla de lletraferits també barçaferits ens hem dedicat aquestes darreres setmanes a enviar-nos versos escrits a partir de la famosa décima de Nicolás Fernández de Moratín que comença "Admiróse un portugués..."

Perquè n'estigueu al cas i també per donar al Cèsar el que és del Cèsar, reprodueixo a continuació una de les peces, en aquest "tunejada" per un servidor a partir d'un poema de Pedro Calderón de la Barca que sembla que glosi la caiguda de la Copa del Rei de mans de Sergio Ramos. Perquè val a dir que ha calgut tocar-hi ben poquet. Qui sap, potser el madrileny autor de La vida es sueño (...y los sueños, sueños son) o El gran teatro del mundo tenia visió prospectiva. I, així, ens ha ajudat a oferir a l'afició madridista, amb el seu visionari president al capdavant, no la décima de fa anys promesa sinó un llustrós grapat de dècimes.









LA COPA QUE FUE

Esta, que fuera pompa y alegría,
hija del talonario y la patada,
al fin de temporada ya era nada,
durmiendo en brazos de la noche fría.

Copa real que al cielo desafía,
iris listado de oro, azul y grana,
será escarmiento de la vida humana:
¡cayó el trofeo al suelo antes de un día!

A florecer las rosas madrugaron
y para envejecerse florecieron:
cuna y sepulcro en Ramos encontraron.

Tales los blancos sus fortunas vieron:
en un día nacieron y expiraron
que pasados los siglos, horas fueron.

   JS (amb el permís de Calderón de la Barca)


MÉS
Creure i jugar (Saragatona)

COMBINATS

La barreja dolenta no és alcohol i tabac, és 4x4 i corbata.

ON VAM DIR NO DIREM BUENO

Si una mentida petita és una mentideta, un morro petit un morret i un engany menor un duranet, un vet però no gaire vet deu ser un vetet, oi?

Doncs, això, que ja tenim vetet a Badalona. Una bona menjadora bé val una rectificacioneta.

AL NÚVOL

Ara es diu Grimsvötn. Alguna cosa encara hi sortim guanyant.













MÉS
The Cloud (Carles Bellver, a La pomera)

L'ENDEMÀ

Altres coses que també han passat en aquestes eleccions: l'adéu a Ciutadans, la benvinguda a la CUP, els dos primers Escons en blanc a Foixà i Gironella, el regidor i mig dels Pirates, l'expansió lenta però clara de PxC, l'esclat de Bildu al País Basc (com es deuen sentir ara els que durant anys han prohibit que un vint o un vint-i-cinc per cent de vots s'expressin?), el somrís de García Albiol demanant que es deixin de banda els debats ideològics, l'absolució pública de Camps, el premi asturià a Cascos i el seu partit batejat (modèstia a part) amb les pròpies inicials. Tot plegat per posar un paper o un altre (o decidir no anar a posar-ne cap) dins d'una urna transparent.













MÉS
Una exposició per a García Albiol (Ernest Alós)

DIES, O ANYS

VENTANA

Miré por la ventana al amanecer y vi un joven manzano diáfano en la claridad.

Y cuando volví a mirar al amanecer, había un gran manzano cargado de frutos.

Seguro que pasaron muchos años, pero no recuerdo nada de lo que ocurrió en ese sueño.

 Czesław Miłosz (de Ciutat sense nom, 1969)
 Versió de Xavier Farré

SILENCI

Bona jornada de reflexió.

ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Al tren de la costa, a l'alçada de Premià, una noia parla tota cofoia de la seva parella a qui sembla ser un company de facultat: "Él es carpintero, fotógrafo, empezó Periodismo pero lo dejó, y luego nos conocimos en Antropología el año pasado..."

ANIMA'LS

Quan un banquer parla d'ànima (per definició immaterial i invisible) és que ja s'hi val tot. I potser també que vol fer-nos saber discretament la decisió de convertir en immaterial i invisible la seva obra social.

Santa Sofia, ora pro nobis.

TRES ESCENES DISCRETES

Un home ben vestit i ja granadet (potser un jubilat) s'acosta per la banda del venedor a una parada de pel·lícules del mercat de Sant Antoni, un diumenge de matí. I amb un fil de veu demana, discret: "¿Tenéis Asesinas sangrientas?"
                                                   =
Espera de fa estona una trucada important i ara té ganes d'anar al lavabo. Com que sap que no hi ha res que faci sonar més el telèfon que anar al bany, se n'hi va però s'acaba enduent el mòbil. I, és clar, quan és a dins li truquen. Però llavors no gosa agafar-lo.
                                                   =
Puja a l'autobús amb un cotxet que deu ser la versió infantil dels Hummer, del qual pengen a més en un mànec una motxilla de roba i a l'altre un parell de bosses d'un supermercat. Tot plegat, gairebé tan ample com la porta d'aquest autobús moderníssim que s'inclina gentilment per acollir-los a ella, morena i ubèrrima, i al nen blanquet i escarransit que així que arriben a la plataforma (uns quants cops i empentes després) s'alça del cotxet i comença a gronxar-se d'una barra com si fos al parc, mentre ella es concentra en el seu mòbil i fa com que no se n'adona.

COP AL CAP

Molt bona sessió ahir al vespre a l'Espai Cultural de Caja Madrid amb Gary Snyder, esplèndidament servit per Nacho Fernández. Avui les seccions de Cultura dels diaris parlen però dels Manel a Madrid, d'estrenes de cinema multinacional, dels papers de Salamanca i de l'embaràs de la senyora Sarkozy. A The Practice of the Wild (el text del qual està recollit a The Etiquette of Freedom) Jim Harrison ho diu amb gràcia, com de passada: "Ah, aquesta m'agrada: una metàfora que et fot un cop al cap..."

SEGUIM ESPERANT EL FUTUR

Com ens explicava Ernest Alós fa uns dies, sembla que comença el segon assalt del llibre electrònic per aquests verals. Els afeccionats al futbol i a esports amb lligues llargues sabem que de vegades hi ha un temps en què tot està ja decidit però encara han de passar setmanes fins a la resolució final del campionat. Aquesta ve a ser la situació amb els e-llibres, però sense tenir clar si el que haurem d’esperar són mesos o anys. Perquè mentre als Estats Units continua creixent de forma sostinguda el percentatge de vendes del llibre digital, a Espanya editors, distribuïdors i llibreters no s’acaben de posar d’acord, i entre això i l’embolic de dispositius, formats i programes sembla que haguem entrat en una mena de suspens, de bany maria electrònic.

Els lectors, com alternativa vàlida al llibre tradicional, esperem un e-accés fàcil i immediat a tota l’oferta editorial, i això encara és lluny de passar en castellà i ja no diguem en català. Els lectors voldríem que editors, distribuïdors i llibreters entenguessin que un taulell il·limitat a casa (a allà on t’enduguis el portàtil o el tablet) augmentaria les compres per impuls, per recomanació, perquè sí, pel que sigui. I això també és lluny, tot i que diuen que va venint. Per tant, de moment seguim esperant el futur. Un futur que vol (voldrà) dir que et puguis descarregar de forma directa i senzilla (sense viaranys tortuosos ni programes ad hoc) tots els llibres vius –i la part més gran possible dels “morts”– en totes les teves llengües, no només en anglès. Un futur que vol (voldrà) dir que quan es proclami un premi literari i mentre encara en dura l’efecte als mitjans els lectors ja es puguin descarregar el títol corresponent, o com a mínim reservar-lo. Un futur que vol (voldrà) dir que els seguidors d’un autor rebin a casa capítols previs de les seves novetats per gentilesa de l’editor o de l’agent. Un futur que vol (voldrà) dir que quan les institucions atorguin un guardó a un escriptor, per comptes de gastar-se diners en cava i croquetes els inverteixin difonent en obert arxius d’aquell autor, com ha fet recentment la Generalitat amb motiu de l’Any Maragall. Som en temps de descompte. Tic-tac, tic-tac. Llàstima però de llibres no venuts i del públic que canvia de canal, mentrestant.

Publicat a El Periódico, 11-V-2011. Aquí, en castellano.










MÉS
Ernest Alós, "Dos e-books comprados y uno robado" (Momentos elperiódico.com)

GO LIGHT

Ja us ho havia dit, oi, que demà al vespre llegeix a Barcelona Gary Snyder i que hi passaran el documental The Practice of the Wild? Si us agrada dubtar, a la mateixa hora hi ha un altre acte (a l'Institut del Teatre) amb motiu del centenari de Czeslaw Milosz, de qui acaba d'aparèixer a Galaxia Gutenberg Tierra inalcanzable, àmplia, esplèndida antologia a cura de Xavier Farré.










WHAT YOU SHOULD KNOW TO BE A POET

all you can know about animals as persons.
the names of trees and flowers and weeds.
the names of stars and the movements of planets
and the moon.
your own six senses, with a watchful elegant mind.
at least one kind of traditional magic:
divination, astrology, the book of changes, the tarot;

dreams.
the illusory demons and the illusory shining gods.
kiss the ass of the devil and eat sh*t;
fuck his horny barbed cock,
fuck the hag,
and all the celestial angels
and maidens perfum’d and golden-

& then love the human: wives husbands and friends
children’s games, comic books, bubble-gum,
the weirdness of television and advertising.

work long, dry hours of dull work swallowed and accepted
and lived with and finally lovd. exhaustion,
hunger, rest.

the wild freedom of the dance, extasy
silent solitary illumination, entasy

real danger. gambles and the edge of death.


FOR THE CHILDREN

The rising hills, the slopes,
of statistics
lie before us.
the steep climb
of everything, going up,
up, as we all
go down.

In the next century
or the one beyond that,
they say,
are valleys, pastures,
we can meet there in peace
if we make it.

To climb these coming crests
one word to you, to
you and your children:
stay together
learn the flowers
go light

  Gary Snyder

ELS IMPARABLES

Aquests fa trenta-tres anys que no hi ha qui els pari. Que tingueu un bon cap de setmana, camí de Mart o d'on sigui, amb els imparables de cadascú a mà.

GARCÉS ENLLAÇA

Aquí teniu, ja en línia (de moment només en català però aviat també en castellà), l'exposició digital de què us havia parlat fa uns dies: Tomàs Garcés, enllaç entre literatures.

CULLERETES

La que vols sempre és la que et falta (que no és exactament el mateix que dir "la que et falta sempre és la que vols").

GELMAN & SNYDER

Posats a fer de cartellera, cal apuntar també que demà comença la setmana del Barcelona Poesia. El programa és prou generós i divers, i els directors d'enguany han obert a més un bloc sobre l'assumpte. Remenant l'oferta, jo hi destacaria tres noms grans: Kirmen Uribe demà dimecres a la nit al Palau, Gary Snyder dilluns a les set a l'Espai Cultural Caja Madrid (contraprogramat pel centenari Milosz a l'Institut del Teatre) i Juan Gelman dimarts 17 al teatre Romea. A banda, és clar, dels sempre recomanables Casasses, Pedrals i Rebassa, i de la bona nova que la flor dels Jocs hagi anat a parar aquest any a mans d'Albert Roig.

ENTRE LITERATURES

Als que treballem a la universitat sovint ens costa d'explicar bona part de la feina que fem, però de vegades tenim moments d'obrir la porta i ensenyar la casa. Dimecres i dijous d'aquesta setmana, a l'Autònoma, hem organitzat el simposi internacional "Entre literatures. Hegemonies i perifèries en els processos de mediació literària", amb la presència de professors d'universitats catalanes, italianes, portugueses, nord-americanes i de la resta d'Espanya. Hi podeu venir a treure el nas lliurement. Aquí en teniu el programa complet, i aquí el cartell.

Dimecres 11 a la tarda, a més, hi presentarem un fruit esplèndid del projecte d'investigació en curs: l'exposició digital "Tomàs Garcés, enllaç entre literatures". De seguida que n'acabem de collar els enllaços us la presentaré aquí al F l u x.

TEIXIDOR: ENERGIA I ALEGRIA

Trobar-se amb Emili Teixidor transmet energia i alegria: energia i alegria de viure i energia i alegria literàries. Nascut a Roda de Ter, com el seu amic Martí i Pol (i doncs fins a cert punt excèntric en el nostre sistema literari) la llista dels seus llibres és extensa i diversa. De fet, deu ser un dels pocs exemples d’autors que han aconseguit èxit i reconeixement escrivint tant per a joves (aquelles tardes d’estiu llegint L’ocell de foc!) com per a adults. Els premis i la fama (ep, mesurada, que parlem de literatura i catalana) arran de la pel·lícula Pa negre reprenen la llista de guardons literaris de prestigi anteriorment obtinguts (Ruyra, Sant Jordi, Crexells, Lletra d’Or), i se sumen a d’altres llibres excel·lents no tan coneguts, com els esplèndids contes de Sic trànsit Glòria Swanson o la novel·la breu Retrat d’un assassí d’ocells, un dels meus favorits, que és a la base de Pa negre tant com l’obra homònima que al 2003 i 2004 va fer que rebés, entre d’altres, el Premi Nacional de Literatura.

Ara, a més del públic i de la crítica, el premi Jaume Fuster representa el reconeixement dels companys de gremi (cosa no pas fàcil), i l’afegeix a l’esplèndida llista dels Sampere, Barbal, Abelló, Mira, Formosa, Riera, Oliver, Cabré, Monzó i Moncada. A ell, que en algun moment s’ha dit col·lector d’imatges essencials “com si la plenitud del viure en concentrés en aquest ram d’imatges precioses”, li devem haver enriquit el nostre món amb la seva col·lecció particular. I fer-lo més alegre, més intens i més lliure. Que no és pas poc.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 7-V-11
Versión en castellano

SENYOR

PRIMAVERA

És neu vella, bruta, espessa
l'ample riu que se t’endú.
Hi ha branques tendres florides
voleiant a dins del fum.
Les filles ploren com mares,
la vinya és un mar de vi,
les estrelles riuen mudes
amb la llum d’abans d’ahir.
I vivim en les paraules
(tu, i jo, que no, que sí)
mentre salten i s’envolen
velles, tendres, aigua endins.

                                  JS

EXPECTATIVES

Un home madur amb trajo bo i una noia bastant més jove (mitja melena rossa, texans cenyits i botes) surten junts del pàrquing davant meu. "Mira, un pare amb la seva filla ja adulta", penso. Llavors ell li posa la mà al cul, i va movent-la amunt i avall amb delicadesa mentre li parla a cau d'orella. Va a ser que no.

A SANTS I A MINYONS

Ho diu el refranyer: a sants i a minyons, no els prometis si no els dons. FP, president d'ACS i del RM, no ho devia tenir present quan va fer a principis de temporada aquestes declaracions per a la mainada blanca al diari independent Marca. De moment, el més proper a concretar-se sembla ser el parc temàtic.

MÉS QUE AIXÒ

Em miro un clap d'arbres agrumollats en pocs metres a l'altra banda del riu. Verd i arbre. Verds i arbres. Voldria descriure-ho, però no en sé, em surten només frases ínfimes, filamentoses, lluny de la riquesa, la intensitat, la densitat, la profunditat de la imatge. Em falten paraules (maneres pertinents i més precises de dir verd), això també, però és més que això. Com al "jo no sóc digne...", ho percebo però no sóc capaç de dir-ho, de recrear amb mots i frases la imatge, aquesta mitja dotzena d'espècies juntes, aquesta dotzena de verds barrejats, aquesta acumulació serena i esponerosa alhora de tons, volums i formes. Hi ha alguna cosa que crec que hi és i que no acabo de saber formular i no sé dir (potser no es pot dir, potser no sóc qui pot o ha de fer-ho). Una tofa d'arbres a prop de l'aigua, en una recolzada del corrent.

QUÈ, NO PER QUÈ

Mentre hi ha qui es demana per què de forma banal i egòtica sense esperar resposta davant de milions de telespectadors, uns altres afortunadament es pregunten pel què dels altres i ho fan des de la feina discreta i sostinguda. El fòrum Què llegeixes? (pels usuaris, el QL), la iniciativa en curs de promoció de la lectura més important del país, ha renovat el disseny del seu web, i manté l'aposta per anar creixent a base de comentaris de llibres, de recomanacions, de jocs (com ara el divertit Enfoclits) i d'encomanar il·lusió pels arguments i els personatges.

El proper cap de setmana, a més, en col·laboració amb la Fundació Jacint Verdaguer organitzen un autocar per anar a Folgueroles diumenge 15, amb motiu del VIII Mercat del llibre vell de poesia. En teniu els detalls aquí. Si no hi heu estat mai, l'excursió s'ho val.

CAP A LA SORTIDA

Comenzó a marchar hacia la salida, viendo o entreviendo otros nombres de su infancia: Audiffred, Despuys, Murphy, Martelli. Hasta que de pronto vio con asombro una lápida que decía:

Ernesto Sabato

Quiso ser enterrado en esta tierra

con una sola palabra en su tumba

PAZ

Se apoyó en una pequeña verja y cerró sus ojos. Después, cuando volvió a abrirlos, con todo, salió del cementerio con un sentimiento que nada tenía de trágico: los fúnebres cipreses, el silencio de la noche que se avecinaba, el aire con tenues olores de pampa, esos sutiles y apagados ademanes de la infancia (como los de un viajero que se va para siempre y que desde la ventanilla del tren hace púdicas señales de despedida) le producían más bien esa sensación de melancólico reposo que se siente de niño cuando se pone la cabeza en el regazo de la madre, cerrando todavía los ojos llenos de lágrimas después de haber sufrido una pesadilla.

Ernesto Sabato, Abaddón el exterminador (1974)