dijous, 26 de maig de 2011

DÈCIMES

Tal com el Màrius Serra revela al seu "Runrún" d'avui (que es pot llegir a l'impagable Hotel Dilluns), amb una colla de lletraferits també barçaferits ens hem dedicat aquestes darreres setmanes a enviar-nos versos escrits a partir de la famosa décima de Nicolás Fernández de Moratín que comença "Admiróse un portugués..."

Perquè n'estigueu al cas i també per donar al Cèsar el que és del Cèsar, reprodueixo a continuació una de les peces, en aquest "tunejada" per un servidor a partir d'un poema de Pedro Calderón de la Barca que sembla que glosi la caiguda de la Copa del Rei de mans de Sergio Ramos. Perquè val a dir que ha calgut tocar-hi ben poquet. Qui sap, potser el madrileny autor de La vida es sueño (...y los sueños, sueños son) o El gran teatro del mundo tenia visió prospectiva. I, així, ens ha ajudat a oferir a l'afició madridista, amb el seu visionari president al capdavant, no la décima de fa anys promesa sinó un llustrós grapat de dècimes.









LA COPA QUE FUE

Esta, que fuera pompa y alegría,
hija del talonario y la patada,
al fin de temporada ya era nada,
durmiendo en brazos de la noche fría.

Copa real que al cielo desafía,
iris listado de oro, azul y grana,
será escarmiento de la vida humana:
¡cayó el trofeo al suelo antes de un día!

A florecer las rosas madrugaron
y para envejecerse florecieron:
cuna y sepulcro en Ramos encontraron.

Tales los blancos sus fortunas vieron:
en un día nacieron y expiraron
que pasados los siglos, horas fueron
.

   JS (amb el permís de Calderón de la Barca)


MÉS
Creure i jugar (Saragatona)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió