MÉS QUE AIXÒ

Em miro un clap d'arbres agrumollats en pocs metres a l'altra banda del riu. Verd i arbre. Verds i arbres. Voldria descriure-ho, però no en sé, em surten només frases ínfimes, filamentoses, lluny de la riquesa, la intensitat, la densitat, la profunditat de la imatge. Em falten paraules (maneres pertinents i més precises de dir verd), això també, però és més que això. Com al "jo no sóc digne...", ho percebo però no sóc capaç de dir-ho, de recrear amb mots i frases la imatge, aquesta mitja dotzena d'espècies juntes, aquesta dotzena de verds barrejats, aquesta acumulació serena i esponerosa alhora de tons, volums i formes. Hi ha alguna cosa que crec que hi és i que no acabo de saber formular i no sé dir (potser no es pot dir, potser no sóc qui pot o ha de fer-ho). Una tofa d'arbres a prop de l'aigua, en una recolzada del corrent.