dilluns, 30 de maig de 2011

FONDAMENT SUPERFICIALS

"La felicitat absoluta es deu assemblar molt al que vam viure la nit de dissabte. Tots sabem que s'han d'afrontar el triomf i la derrota com si fossin impostors, és a dir, amb la serenitat de qui s'atreveix a controlar el destí. Ho va dir Kipling i, molt abans, també ho podem llegir a l'Eclesiastès. Hi ha un temps per a cada cosa. Però ara és el temps de la celebració i convé que ens hi aboquem amb la convicció de qui sap que existeix la tristesa i de qui s'imagina, encara que només sigui un miratge, que és possible viure un instant de claredat: la ceguesa irrenunciable davant l'esclat."

Permetin-me encara aquesta citació, com una darrera represa, sobre la final de dissabte. Ho escriu Josep Maria Fonalleras a El Periódico d'avui, en una peça on té l'amabilitat de citar-me (gastem el que no té sentit gastar enviant-nos sms durant els partits) sota el títol "Epidermis i absolut". Una columna que m'ha fet pensar en l'esplèndid "Mai no he dit que fos profund, però sóc fondament superficial" del gran Jarvis Cocker, de pas aquests dies per Barcelona. Des de la profunditat de la superfície, els Abidal, Guardiola, Mascherano, Messi, Puyol, Valdés, Villa o Xavi ens han fet feliços per unes hores, per un instant que se sosté vibrant en la memòria, i la claredat sempre s'ha d'agrair.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió