SEGUIM ESPERANT EL FUTUR

Com ens explicava Ernest Alós fa uns dies, sembla que comença el segon assalt del llibre electrònic per aquests verals. Els afeccionats al futbol i a esports amb lligues llargues sabem que de vegades hi ha un temps en què tot està ja decidit però encara han de passar setmanes fins a la resolució final del campionat. Aquesta ve a ser la situació amb els e-llibres, però sense tenir clar si el que haurem d’esperar són mesos o anys. Perquè mentre als Estats Units continua creixent de forma sostinguda el percentatge de vendes del llibre digital, a Espanya editors, distribuïdors i llibreters no s’acaben de posar d’acord, i entre això i l’embolic de dispositius, formats i programes sembla que haguem entrat en una mena de suspens, de bany maria electrònic.

Els lectors, com alternativa vàlida al llibre tradicional, esperem un e-accés fàcil i immediat a tota l’oferta editorial, i això encara és lluny de passar en castellà i ja no diguem en català. Els lectors voldríem que editors, distribuïdors i llibreters entenguessin que un taulell il·limitat a casa (a allà on t’enduguis el portàtil o el tablet) augmentaria les compres per impuls, per recomanació, perquè sí, pel que sigui. I això també és lluny, tot i que diuen que va venint. Per tant, de moment seguim esperant el futur. Un futur que vol (voldrà) dir que et puguis descarregar de forma directa i senzilla (sense viaranys tortuosos ni programes ad hoc) tots els llibres vius –i la part més gran possible dels “morts”– en totes les teves llengües, no només en anglès. Un futur que vol (voldrà) dir que quan es proclami un premi literari i mentre encara en dura l’efecte als mitjans els lectors ja es puguin descarregar el títol corresponent, o com a mínim reservar-lo. Un futur que vol (voldrà) dir que els seguidors d’un autor rebin a casa capítols previs de les seves novetats per gentilesa de l’editor o de l’agent. Un futur que vol (voldrà) dir que quan les institucions atorguin un guardó a un escriptor, per comptes de gastar-se diners en cava i croquetes els inverteixin difonent en obert arxius d’aquell autor, com ha fet recentment la Generalitat amb motiu de l’Any Maragall. Som en temps de descompte. Tic-tac, tic-tac. Llàstima però de llibres no venuts i del públic que canvia de canal, mentrestant.

Publicat a El Periódico, 11-V-2011. Aquí, en castellano.










MÉS
Ernest Alós, "Dos e-books comprados y uno robado" (Momentos elperiódico.com)