PRIMAVERA
És neu vella, bruta, espessa
l'ample riu que se t’endú.
Hi ha branques tendres florides
voleiant a dins del fum.
Les filles ploren com mares,
la vinya és un mar de vi,
les estrelles riuen mudes
amb la llum d’abans d’ahir.
I vivim en les paraules
(tu, i jo, que no, que sí)
mentre salten i s’envolen
velles, tendres, aigua endins.
JS
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.