LÍQUENS

M'assabento que Proa acaba de publicar una antologia de la poesia de R.S. Thomas traduïda per Anna Crowe i Joan Margarit, i no sé evitar que per un instant el front se m'arrugui: de fa anys hi ha en un calaix de casa una quarantena de poemes del sacerdot gal·lès traduïts (alguns han tret el nas aquí al F l u x) per als quals no he sabut trobar editor. Però som tan poquets al pati de la poesia universal en català i hi ha tant camp per córrer que no pots fer altra cosa que alegrar-te'n, d'una notícia així, i brindar pels resultats i pel fet de tenir un gran poeta estranger una mica més trasplantat entre nosaltres. El brindis el faig amb un poema que m'agrada tant que durant uns mesos vaig fantasiejar amb fer-ne servir el títol per a uns papers meus, en homenatge.

HYDDGEN

El lloc, Hyddgen;
el temps, el cinquè
segle després que Glyn Dwr
fos aquí amb els seus homes.
Va derrotar els anglesos.
Té cap importància, ara,
sota la pluja? Els anglesos
no hi volen venir:
és país d’estiueig.
Els gal·lesos igual:
una estèril victòria.
Mira aquells bens:
en ossos tan petits
la millor carn de xai,
però no per a ell,
pastor llogat.
La història va endavant;
el liquen, a la roca,
en dóna fe: cap menció
d’ells, ni de nosaltres.

 R.S. Thomas
 versió de JS