LLINDAR

Emergeixo de la cova
de la ment a la pitjor foscor
exterior, on les coses passen i
el Senyor no és en cap d'elles.

He sentit la veu calma, menuda,
i era la de les bacteries
demolint el meu cosmos. He
romancejat massa temps en

aquest llindar, però a on aniria?
Mirar enrere és perdre l'ànima
que menava amunt cap a
la llum. Mirar endavant? Ah,

quin equilibri es necessita als
límits d'un abisme com aquest.
Estic sol a la superfície
d'un planeta que gira. Què

puc fer que no sigui, com l'Adam
de Miquel Àngel, deixar la mà
a fora en l'espai desconegut,
confiant en el tacte recíproc?

 R.S. Thomas, "Threshold" (Song at the Year's Turning, 1955)
 Versió de JS