PARTIT 4

Una lliçó de bàsquet en tres minuts (que són sis). Per això ens agrada tant aquest esport, també.

 

CIUTATS

A Nova York hi vas, a Chicago hi viuries.

SANT JORDI A NOVA YORK

Per a la llista de coses que costa d'entendre del nostre país: el Farragut Fund torna a organitzar el seu festival de Sant Jordi a Nova York, al West Village, i ho fa sense gaire suport institucional d'aquí (de les institucions catalanes o espanyoles de projecció exterior, vull dir). Per això hi he fet una donació, i us convido a afegir-vos-hi si podeu i us ve de gust. 

Del 23 al 26 d'abril hi haurà entre d'altres, a més de parades al carrer, la presentació de l'edició en anglès d'Aram's Notebook de Maria Àngels Anglada, traduït per Ara Merjian, i lectures de les traduccions de Marialena Carr i Mary Ann Newman d'Irene Pujades i Antònia Vicens. Teniu el programa del festival a la xarxa.

 

BON VIATGE, PAUL

 I gràcies per tanta bona lletra.

VIVA CATALAN!

Arribada la democràcia i passada la postmodernitat, tots tenim dret als nostres petits moments d’epifania. El meu més recent va ser un any i mig enrere, al Baryshnikov Arts Center de Nova York, quan mal assegut en unes grades atapeïdes havia de fregar-me els ulls i els prejudicis escoltant Patti Smith convertida en l’Elionor de La fàbrica martipoliana, Lou Reed fent d’Al Brown amb versos de Blai Bonet i Laurie Anderson reactivant l’energia del “Manifest Groc” vuitanta anys més tard. Perquè una cosa és predicar la bona nova de l’homologabilitat de la literatura catalana i una altra ben diferent constatar-la en directe, en anglès i en ple Manhattan davant de la sorpresa, el silenci i la complicitat d’un públic llunyà de morro fi.

Una literatura fa la festa de la seva posada de llarg quan tradueix i es traduïda, quan convida i és convidada a la taula de les altres literatures del món. O a les taules: la dels clàssics i la de narrativa actual, la de poesia i la de l’assaig. Aquells dos vespres a Nova York van ser un avís perfecte del que després Frankfurt (l’any passat i ara fa només uns dies) confirma: que el corrent de les lletres també pot anar sense problemes del català cap a d’altres llengües i trobar-hi lectors còmplices. Si com jo estan d’enhorabona, el CCCB i l’editorial Empúries ens ho posen molt bé per celebrar-ho i tornar el favor. Perquè divendres a la nit al Kosmopolis Lou Reed i Laurie Anderson (ella, per satèl·lit) duen a Barcelona el “Made in CataluNYa” de Manhattan, amb versos d’aquí magníficament trasplantats a l’anglès. I Empúries acaba d’editar Travessa el foc, recull (recullàs: són prop de 600 pàgines) de lletres de les cançons de Lou Reed en anglès amb versions catalanes de Jordi Cussà. És en aquests moviments d’anada i tornada, en aquest alçurar-nos enllà dels murs que ens acoten, segons la imatge carneriana, que la nostra literatura s’oxigena i creix, que s’incendia i travessa les flames, com ho van saber fer Llull, Maragall o Ferrater. És amb moments així que podem dir de gust, com Patti Smith al final d’una de les lectures novaiorqueses: “Viva Catalan!”

Publicat a iLlibres/El Periódico, 22-X-08

MÉS INFO


S'afegeixen als meus apunts de dilluns dues interessants peces sobre la Fira de Frankfurt d'enguany, viscuda i contada en primera persona, als blocs de Jaume Ciurana i Carles Torner. També hi ha el curiós editorial de La Vanguardia d'ahir, no sé si à clef o simplement a misses dites...