Sí, vaig ser a casa dels pares. I sí, aquesta cançó de Lori McKenna i aquesta versió en concret són or.
Apa, bon cap de setmana a tothom, abans que les cases, la neu, els fills, les tardes, els quaranta-cinc, les partides, la pescada, abans que tot plegat passi tan de pressa.
Literatura, llengua i lloc... se'n va a Galícia. Dijous vinent, dia 26, a les 7h de la tarda, presentem el llibre en un dels meus llocs predilectes de Santiago: la llibreria Numax. En conversa amb els professors de la USC (i amics) Dolors Perarnau i Elias J. Torres Feijó.
Quan Déu va fer el món en aquells set dies rabents, ja va deixar establert que a la Meridiana sempre hi hagués obres?
A la vida hi ha encàrrecs que et fan il·lusió, i llavors ja ve això. La càtedra Rosalía de Castro de la Universidade de Santiago de Compostela, a la Facultade de Filoloxía, m'ha encarregat la II Lectura antolóxica de Rosalía, amb motiu de la commemoració del seu naixement, el proper 26 de febrer a la USC. I sí, les paraules que hem fet servir per al títol no són de Rosalía (sinó d'una carta d'Emily Dickinson, i això ja dona pistes de per on anirà la lectura), però no em direu que no queden bé així en gallec, que no podrien ser-ho...
Això serà dilluns vinent, dia 16, i estarà molt bé (per poc que us interessin la literatura, la traducció i/o la poesia). És una activitat del Màster en estudis comparatius de la UPF, però oberta a tothom. I el Manel Ollé deu ser qui en sap més del tema per aquests verals, juntament amb la versionadora, la Dolors Udina.
Un llibre mític per a traductors, poetes i sinòlegs, un joc literari sensacional en què han participat al llarg del temps una llarga llista de noms il·lustres (inclòs el meu benvolgut Gary Snyder). Dedicat també tot plegat, si m'ho permeteu, a Marià Manent i Dolors Folch.
(les lectores, per ser justos). El final o el principi de tot plegat? Cada vegada m'interessen més. Diversitat, empatia, sovint també simpatia. Relativitat. Atenció. Curiositat. Llegir és un misteri ple.
(Sí, he anat a un club de lectura.)
Hart, Lorenz Hart. Uneasy in my easy chair... Algun dia li farem justícia com un dels millors lletristes dels musicals nord-americans. Heu vist Blue Moon? Jo encara no. Quedem-nos de moment amb aquest magnífic "It Never Entered My Mind" en la veu de Sarah Vaughan (sí, també hi ha la monumental versió de Miles Davis, però diria que allò, sense lletra, ja és tota una altra cosa).
Quan has canviat al català la llengua per navegar en una web deu vegades et regalen alguna cosa? Quan arribes a cent vegades queda finalment enregistrada la teva preferència lingüística?
De la sèrie "Com pot ser que no hagués vist mai abans aquesta foto?" (que és, de fet, una postal de l'època). Àngel Guimerà davant del monument a Rafael Casanova, al que llavors era el Saló de Sant Joan (avui passeig Lluís Companys), a l'entrada a l'Exposició de 1888 venint de l'Arc de Triomf.
La curiosa tirada dels arranjaments provisionals a convertir-se en solucions definitives. Enough.
"Què significa això que anomenem 'literatura catalana'? En un context de mobilitat i multilingüisme creixents, ¿com podem mirar d'entendre com es configuren les lletres catalanes"... Cesca Castellví Llavina ha fet una llarga ressenya de Literatura, llengua i lloc. Termodinàmica aplicada a les pàgines de llibres d'El Punt-Avui, i la titula "Literatura entròpica".
Coneixement: tenir les respostes correctes, o adients. Intel·ligència: fer les preguntes correctes. Saviesa: saber quan fer les preguntes correctes. I tot plegat té a veure sempre en essència amb la curiositat.
Entrades
Comentaris
