D'ESCÒCIA A ALABAMA

Fem lloc a les bones notícies, a règim com n'estem. Tracyanne Campbell té projecte musical nou entre mans, Tracyanne & Danny, i anuncia gira d'un mes pel Regne Unit i bona part dels Estats Units.

Per mostrar-nos que viatjar no l'espanta, s'ha marcat a més aquest vídeo que ens retorna la seva veu i l'aire dels vells bons temps dels Camera Obscura, temps que no fan gaire pinta de tornar després de la mort de Carey Lander. De moment, jo ja m'he enfilat a la furgo amb ella pels camins de Nova Anglaterra.

DISTÀNCIA CRÍTICA

Si un aconsegueix embridar la ràbia i el desànim, val a dir que aquests dies van apareixent també textos periodístics d'interès per desar a la carpeta dels retalls per al futur, o per tornar-hi quan la distància ens permeti encaixar millor les peces. A més de l'excepcional editorial de The Times, "Spain Again" (excepcional en el sentit que apuntava Matthew Tree: "Mai no he vist tan enfadat el Times"), avui teniu a l'abast

- els "Imperios en la bruma" de Josep M. Fradera, catedràtic de la UPF i especialista en imperialisme, evocant "aquellos mundos crueles y violentos pero forjadores de cambio histórico";

- una citació del filòsof Charles Taylor en una conferència a UChicago amb un consell d'or que ara mateix no sabria com aplicar: "We have to find a language to talk to the people who have been mobilized against other groups. Just telling them 'you're horrible' won't work",

- o la peça del sotsdirector d'El Confidencial, Carlos Sánchez, "Cataluña y la presunta fortaleza del Estado", que inclou aquest paràgraf de bon subratllar: "Es por eso, que resulta, al menos chocante, que, a menudo, se diga que el Estado es fuerte porque mete a independentistas en la cárcel o porque desbarata aberrantes procesos soberanistas. El Estado español —que también es Cataluña— ha fracasado porque no ha sabido integrar a todos sus territorios. Como tampoco la Restauración supo integrar a los nuevos movimientos sociales emergentes, algo que explica algunas catástrofes posteriores".

Per anar espigolant brins de racionalitat informada com aquests, hi estiguis més o menys d'acord, us recomano seguir els comptes de twitter dels professors Alfons Aragoneses, Jorge Cagiao y Conde, Jaume Claret i Miguel Martínez, d'on jo he tret els enllaços anteriors i altres de semblants.

Apa, tornem a la cassola.

IN ABSENTIA

Sense ganes, sense paraules, sense perspectiva, sense humor. Sense humor ni perspectiva ni ganes ni paraules.

AQUÍ AL REPLÀ

Bon cap de setmana, si és que això és possible.

MONTSERRAT ROIG, TOT TERRENY

Fins al 30 d’abril tenen l’oportunitat d’anar a veure l’exposició “Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia” a El Born Centre de Cultura i Memòria (cert: els gestors municipals han tingut millors dies, rebatejant). Roig va ser escriptora i periodista (a més de feminista, antifeixista, catalanista i algun altre adjectiu que em dec descuidar), i la inspirada autora de l’adagi que diu que a la literatura catalana un o una, faci els anys que faci que s’hi dedica, sempre està tornant a començar.

Potser no és mala idea, doncs, tornar a Montserrat Roig, perquè ha passat més d’un quart de segle de la seva mort, els seus llibres costen de trobar a les llibreries, van desapareixent els darrers testimonis directes dels camps d’extermini (per a nosaltres la memòria dels deportats no morirà mai gràcies al seu Els catalans als camps nazis, premi de la Crítica Serra d’Or, promogut per Josep Benet però assumit per ella amb passió professional i personal fins a fer-ne un tros de la seva vida). I perquè la magnífica sèrie dels retrats fotogràfics que va fer-li la seva amiga Pilar Aymerich mostra una veritable donassa (donota com a femení d’homenot és un d’aquells substantius, ai, amb gènere marcat) i il·lustra bellament dues dècades, els setanta i els vuitanta, centrals per a la cultura catalana moderna.

Roig va ser, amb Baltasar Porcel, la gran entrevistadora d’aquells anys: a l’exposició, seguin sense pressa a veure fragments de les seves entrevistes en el blanc i negre del temps en què molts pensaven que tot estava per fer i tot era possible. Es va estrenarl'any 1977 amb el programa Personatges al Circuit Català de TVE, en un mitjà nou on el català també començava a obrir-se pas. En literatura havia debutat amb els contes de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, premi Víctor Català (va rebre’n la notícia tancada amb a Montserrat per protestar contra els consells de guerra de Burgos), i la novel·la Ramona, adéu, i ja no va parar fins als reculls d’articles dels seus darrers dies. Inquieta, directa, entusiasta, generosa. En vida i ara també en aquesta memòria exposada, a la recerca de la utopia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 21-III-18
Versión en castellano

CIM

La vista des de la fotocopiadora mentre per fi imprimeixes l'original que s'arrossega de fa un any i mig ve a ser aquesta.

Vull dir que he fet el cim. Demà agafo l'avió.

TRANSPORT

Treballo a casa en aquest punyetero llibre que he de dur dimarts a l'editora i potser m'acabarà duent ell a mi vés a saber a on, i el dit màgic de l'spotify escull "I Wait for Late Afternoon and You" i la veu de Patricia Barber omple l'estudi. Apujo el volum, suspenc el paràgraf, tot d'una sóc al Green Mill amb ella asseguda al piano a pocs metres, les cambreres fent contorsions poc creïbles per entre les taules i el meu àngel dels viatges somrient aquí al costat, a les fosques, perquè ha tornat a guanyar la partida, taral·lejant I count on smaller things, minutes, seconds, days...

CAMINANT

                       Melior est mors quan vita amara. (Eccl. 30, 17)

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
¿quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix véns per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

                  Jacint Verdaguer, Al cel (1903)

CINISME I POSTVERITAT

"Al gobernante de Catalunya lo pone o lo quita el pueblo y el Parlament."

Poques vegades he llegit en tan poques línies un catàleg tan evident i il·lustratiu de sentències fetes a mida per qui les diu sobre una cosa que no entén però que aspira a controlar a base de reescriure'n els fets i, sobretot, les consideracions. Amb la cirereta esplèndida de dir a la gent des de dalt del tron que qui mana és la gent.

Al pot petit hi ha la màxima impostura.

MÉS
I no us perdeu Enric Millo fent els cors a la cantata "You Love to Be Harassed".

OBEDIENCIA DEBIDA

Em sumo a la proposta de Max. Si per decisió d'un jutge l'Ajuntament de Barcelona ha de penjar obligat una imatge del rei Felip VI al seu Saló de Plens, que sigui aquesta: la millor il·lustració de l'obediència deguda.

FULLA I OCELL

Wendell Berry, lector de Carner ;)

I JA ENYOREM DEMÀ

Ara que sembla que ha deixat de ploure, alguns ja ho trobem a faltar.

Bon cap de setmana a totes els desacompassats.





MÉS
Els Jayhawks al NPR Music Tiny Desk Concert.

LLEGINT L'ACTUALITAT

"¿Dónde está el hombre justo, que no lleve un revólver sino un libro, que no sea un soldado pero sí un misionero para la libertad?"

  Sant Joan (Salvat- Papasseit), Humo de fábrica (1918)

SUCUMBITS

"L'esperit que sucumbeix sota el pes de la quantitat ja no té altre criteri que l'eficàcia."
    Simone Weil

(i si tinguessin almenys el de l'eficàcia!)

FINS QUE NO ENS ALCEM

We never know how high we are
Till we are called to rise;
And then, if we are true to plan,
Our statures touch the skies—

The Heroism we recite
Would be a daily thing,
Did not ourselves the Cubits warp
For fear to be a King—

  Emily Dickinson

UNA MICA DE CADA

Hi ha cantants que queden, no saps ben bé per què, per sempre en un segon o tercer pla, i després ve que mai no deceben. Ella n'és un.

Bon cap de setmana, amb una mica de cada.




(Aquí una altra cançó de primera, del mateix disc: "Hand on my back")

ROTONDITAT

"Ara Catalunya té dues capitals: Barcelona i Waterloo. I Girona més..."

Voltant desesmats a la rotonda on s'ajunten els carrers de Cursileria, Foradelloc, Santa Innocència i Cul-llogat.

TRANQUILS

Les solucions als problemes generen els seus propis problemes.

    Peter Burke, Què és la història cultural? (2004)