HEANEY I EL TERRORISME

"Abans de morir, al 2013, les darreres paraules que Heaney va escriure a la seva esposa van ser noli timere (no tinguis por). Pensant en el nou any, seria dolent no recordar-les. Perquè com més temem, més guanyen ells". Així es clou una bona peça del periodista Xavier Greenwood ("My family escaped the Manchester attack. Seamus Heaney’s words kept fear at bay") al Guardian sobre com Seamus Heaney (és a dir, la poesia) el va ajudar després d'un atemptat, i ens pot ajudar a nosaltres, a posar paraules a la por i a la vergonya. Per exemple.

PD. Quan tornarà a haver-hi un editor disposat a publicar Heaney en català?

LLIBRES RECOMANATS

Aquests són dies de demanar i comprar regals i haurien de ser-ho també de parlar de llibres, de fullejar-ne, de recomanar-ne, de regalar-ne. Tot i que fa poc ja us vaig apuntar els meus dos favorits indiscutibles al millor llibre de tots els llibres que s'han fet i desfet en aquest 2017, també he participat, com cada any, en la selecció a El Periódico dels millors (ja ens entenem) llibres de l'any. Aquí en teniu la tria, resultat de sumar i organitzar les opinions de cinquanta-dues persones implicades en el sector. I aquí els deu recomanats de literatura catalana. Trieu i remeneu. I regaleu-ne.

NADAL SEGONS GIOTTO

Cappella degli Scrovegni

Hi ha el bou i hi ha la mula
i hi ha la menjadora
i sant Josep, que pensa,
cara a l’espectador;
i un ramadet d’ovelles
i una cabreta bruna
i dos pastors d’esquena
que miren l’enrenou
que fan, sobre la cova
—la cova que no és cova—,
cinc àngels voleiant.
Cinc àngels que voleien
fent clares ballmanetes
davant d’un cel de fosca
que va perdent el blau.

I, al fons de tot de tot,
hi ha unes muntanyes grises,
fetes de roca dura,
tallades com cristalls.
I davant les muntanyes,
a un relleix de la penya,
estricte, hi ha el portal
—que no és un portal—.
És un sopluig de fusta,
precís, clar d’estructura,
senzilla arquitectura
per confegir un cobert.
I en el seu àmbit pobre,
hi ha la Verge Maria
i el Nen, que és la Paraula,
i que ara no diu res.

I treu el cap, sol·lícita,
en un racó, una dona,
i tot està aturat
en un moment etern.
I els nostres ulls sorpresos
s’ho miren, i una llàgrima
va congriant-se, càlida,
al cor del nostre hivern.

Narcís Comadira, Llast (2007)


MÉS
Comadira recita el poema, i versió en alemany.
Website de la Cappella degli Scrovegni.
Antologia de Narcís Comadira a Cátedra, El arte de la fuga.

TORNEM-HI

Un altre glop de vi, un cigarret i anem, que ja torna a ser hora de baixar a ballar a l'embús de cada dia. Els mestres bé ho saben:

So come, my friends, be not afraid
We are so lightly here
It is in love that we are made
In love we disappear
Tho' all the maps of blood and flesh
Are posted on the door
There's no one who has told us yet
What boogie street is for

AMANECE, QUE NO ES POCO

JORNADA DE REFLEXIÓ

La immersió lingüística també pot provocar hipòxia cerebral, i problemes aguts de puntuació.

via @QuimMonzo

ELS MILLORS LLIBRES DE L'ANY

No us deixeu enganyar, en això La Vanguardia i la resta de diaris també s'equivoquen. Fent servir l'estilisme après de Joan Oliver, els quatre millors llibres d'aquest 2017 que ja s'acaba són tres: Cafarnaüm i L'ocell matiner i altres poemes. 

TESTES A L'ESCAPARATA

Pregunta:
"SSS: ¿Quién ha hecho que hoy poy hoy ERC y el resto de los independentistas no tengan líderes porque están descabezados?"

Resposta:

MARIANO, MESTRE PERRUQUER

Antonio,
mestre perruquer,
ha sorprès a la seva muller
en amorosa baralla
amb un tercer,
i el cap li talla,
amb la navalla
tot cridant:
Traïdora! Infidel!
i tot pensant:
Bonica i barata
obtinc així
una testa model
per a l'escaparata.

        Pere Quart, Les decapitacions (1934)

MARMOTA CASTIZA

Busqueu la pancarta eterna...

2017

1934

2017

JOVENTUT EVAPORADA

Ahir a la reunió del patronat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana veient imatges dels participants al que serà el documental (esplèndid) sobre el CCC, dies enrere al seminari "Politics of the Spirit" repassant els noms, les edats i els rostres dels impulsors del PEN Català, de la Institució de les Lletres Catalanes i de tantes altres iniciatives culturals abans de la guerra civil, dies enrere mirant-me la fotografia redifosa en què apareixen tres responsables de la Crida a la Solidaritat (Colom, Sànchez i Riera) joves i barbuts...

Cada vegada la mateixa impressió comparant-ho amb les imatges de Brussel·les, dels darrers 11 de setembre, de bona part de la mobilització associada al Procés: que la joventut hi ha perdut protagonisme. O Catalunya era més jove al 1920 i al 1975 i el país s'ha fet gran (que també) o el pòndol de moure les coses s'ha desplaçat dues, tres, quatre dècades endavant, deixant els joves d'avui, la gent de vint anys, fora d'un aspecte més de les nostres (i de les seves) vides. Potser la CUP n'és l'excepció, però en general és com si els que són a la vintena (entesos com a subjectes i agents principals, no com a decorat de fons) haguessin deixat de jugar aquesta partida.

BUZZ BUZZ BUZZ

Els que van fer els llums nadalencs de la Gran Via barcelonina deuen ser admiradors de Vincente Minnelli i Judy Garland. O de Stacey Kent, que juntament amb Al Jonson fa una versió esplèndida (pel meu gust millor que la pel·liculera) de la cançó i l'escena del tramvia.

Apa, bon trajecte a tots plegats.

PARTITS I SILENCI

"Sempre s'ha de prendre partit. La neutralitat ajuda l'opressor, mai la víctima. El silenci encoratja qui turmenta, mai qui és turmentat.”

                                Elie Wiesel, al discurs d'acceptació del premi Nobel de la Pau de 1986








(via @brainpicker)