CARPE DIEM

(i bones vacances)

OSBORNE

Convertir en emblema nacional allò que et carregues. I protegir-ne la icona mentre elimines els éssers. Ni els nord-americans, no han arribat a tant.

AIRE

Aigua, líquid, riu. Fresca. Nedar, capbussar-se, surar. Ombra. Aire, ventet, brisa. Espardenyes. Res al canell. Badar. Llegir. Badar. Aigua.

Bon cap de setmana a tothom, i bones vacances a qui en tingui.

FIL MUSICAL

Arrebossat de Chopin.

MENJAR LLETRES

El dissenyador i il·lustrador Marc Vicens és de les persones llegides que conec. Al seu blog Menjar blanc fa dialogar regularment lletres i dibuixos. I de fa unes setmanes ençà hi ha anat triant i dibuixant fragments de Cafarnaüm. Com en aquest "Ja pararà" o a "Pescador".

BACK

Bon senyal: no recordar on tenia el botó d'engegada l'ordinador de la feina.

¡VIVAN LAS CLOACAS!

Documental "Las cloacas de Interior" (The State's Secret Cesspit, with English subtitles)

MÉS
Informació de la productora sobre el documental
"Èxit rotund de 'Las cloacas de Interior': 30% de 'share' i 'trending topic' mundial" (Ara, 19-VII-17)
"Los bancos de Andorra permitieron a la policía ver sus cuentas en busca de pruebas contra Mas o Junqueras" (La Vanguardia, 19-VII-17)
Antonio Rey, "'Las cloacas de Interior': antitelevisión" (El Mundo, 19-VII-17)

CONSTITUCIONALISME ÉS NACIONALISME

"El nacionalisme espanyol? És clar que existeix. Existeix perquè hi ha un percentatge majoritari de ciutadans a la majoria del territori, i un percentatge notable a d'altres punts, que pensa que Espanya és una nació. I no pensen que Espanya és nació perquè té una Constitució, sinó que creuen que la nació existeix anteriorment a la Constitució. Però com tots els nacionalismes d'estat, el nacionalisme espanyol no té necessitat de manifestar-se contínuament per existir com a tal. Ja té els seus símbols, els seus equips en les competicions internacionals, és reconegut per la comunitat internacional amb símbols propis... Això està fermament assentat i es veu en detalls de la vida quotidiana."

Voilà: "El constitucionalisme és un nacionalisme espanyol". Per això ens paguen (o ens haurien de pagar), als investigadors: per saber sumar i relacionar dades i, llavors, posar paraules entenedores a qüestions d'interès general. Xosé Manoel Núñez Seixas, catedràtic a Santiago i professor a la Ludwig-Maximilians Universität München, a qui vam tenir com a keynote speaker al congrés del projecte "Funcions del passat", és una autoritat internacional a llegir i a seguir en qüestions de nacionalisme i identitat.

DETROIT

Que el capitalisme porta d'alguna manera (o de diverses maneres) a la devastació ho hem après intel·lectualment, fent l'esforç de distingir el nostre benestar puntual de la mà de dades i d'informació a l'abast sobre els efectes indesitjables per a tanta altra gent. A Detroit ho entens de cop i sense paraules perquè ho veus en forma de solars buits, fàbriques abandonades i edificis esventrats al bell mig del que va ser la capital mundial de la indústria automobilística, amb els Ford, Cadillac, Studebaker, Dodge i Chrysler rivalitzant als carrers, a les fires i als aparadors, i a l'òpera, al Riverfront i a la borsa. Veus el que queda del que havia estat, contemples el capital i una capital esdevinguts no res, buit i runa. T'adones que fonamentar i arrasar potser no sempre són antònims. I vas a buscar aquell verset desolat de l'Eclesiastès (Coh 2,11) on el Predicador escriu: "després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball".

NASSOS TRENCATS

Dies enrere, a la presentació a la llibreria Seminary Co-op d’un llibre del poeta i activista Kevin Coval, el presentador va comentar que estimar Chicago és com estimar una dona guapa amb el nas trencat. Allà assegut lluny del meu país petit, la bona imatge em va fer pensar tot d’una en la literatura catalana.

Em va fer pensar en una literatura guapa a qui les alegries (la presència com a convidada a la fira de Bolonya, per exemple) li duren quatre dies. Nas trencat. En un sector esqueixat però fibrós i voluntariós damunt del qual els responsables polítics a banda i banda de la plaça de Sant Jaume han volgut estendre en pocs mesos dos cars plans de promoció de la lectura que regategen euros a biblioteques escolars, promotors residents o professionals del sector i els gasten en uns anuncis banals que han entretingut, això sí, els opinadors durant setmanes. Nas trencat. La Institució de les Lletres Catalanes perd el bell logo republicà dissenyat per Josep Obiols i passa a ser considerada com “els altres serveis del Departament de Cultura” quan ni és un servei ni mai s’havia volgut que fos com els altres, i al gremi tothom calla amb l’alegria funeral dels que o no saben o no els importa o tenen el cul (l’ajut) llogat. Nas trencat. Des d’un diari general d’aquells que havien tingut influència es critica el llibre coordinat per Xavier Pla sobre la recepció de Proust a Catalunya perquè no posa l’èmfasi en la traducció al castellà d’Alianza (com si Josep Pla i els seus contemporanis haguessin hagut d’esperar a finals dels seixanta per llegir À la recherche...), i la discussió acaba embolicada amb el Procés. Nas trencat.

I així anem fent, sempre demanant permís o disculpes per existir. Potser perquè no ens agrada prou la dansa. Merce Cunningham ho havia dit ben clar mig segle enrere: “Del que es tracta no és de cap llicència, sinó de llibertat, és a dir: d’una consciència absoluta del món i alhora de la desconnexió d’aquest món”. Llibres i autors guapos, nassos trencats i tota la llibertat del món. Que cadascú es fixi en el que li sembli.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 19-VII-17
Versión en castellano

MOTOWN

Quin seria per a vosaltres el tema o el grup més representatiu del so Tamla-Motown? Abans de respondre massa de pressa feu un cop d'ull a l'exuberància de la llista en aquesta antologia de cent títols de la gran discogràfica de Detroit (desplegueu-la clicant a "Mostra'n més").

En volia escollir un per dir-vos que, si tot va bé, avui seré a Hitsville USA, refent mentalment l'espai de creació d'un munt de tonades d'aquelles que sortien i tornaven a sortir de la ràdio i els tocadiscos. Ha tocat aquesta, coreografiada i tot.

Bon cap de setmana a tothom, inclosos els que no sabem ballar.





També hauria pogut ser aquesta cançó, o aquesta (les perruques arquitectòniques no se les va inventar Amy Winehouse), o aquesta altra, és clar...

ANNIE HALL

Aquesta mena de coses belles i vanes que, quan te n'assabentes, et fan feliç, com una espurna, un clatell fugaç o una bona rima: als darrers anys de la seva vida el pianista Bill Evans compartia amb el productor cinematogràfic Jack Rollins (si us agrada Woody Allen sabeu de qui us parlo) la propietat d'un cavall de carreres que es deia "Annie Hall".

QUART CREIXENT

Érem i som pocs, encara que ens costi admetre-ho o recorda-ho. Sempre hem estat pocs. I de tant en tant, a més, algú se'n va. Una abraçada a qui avui estigui de dol. I posat de fons aquest disc, I Will Say Goodbye, dels pocs i bons.

FILOLOGIA

"Tradició" no vol dir adorar les cendres, sinó preservar el foc.

   Gustav Mahler

VESPES I VERSOS

"Un dels poemes seleccionats per a aquest llibre tan ben traduït pels poetes Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana —la primera aproximació al poeta d’Iowa en la nostra llengua; n’hi havia, però, una traducció castellana, Delicias y sombras, a Pre-Textos— és el titulat “Un niu de vespa” (“A Wasp’s Nest”), que explica un fet en aparença molt menor —com són, en aparença, molt menors els fets que explica la poesia de Kooser. No ens enganyem, però: només són menors, en aparença, els pretextos dels poemes, mai els temes als quals aquells serveixen—. El poema que dic: una vespa ha fet niu en una campana que hi ha a l’entrada d’una casa, presumiblement la del mateix poeta. (Una campana com aquella que feia brandar la senyora Ingalls, de La casa de la pradera, per cridar el seu home i les seves dues filles a dinar, posem per cas.) Quantes coses que diu sense revelar-les del tot, aquest breu poema: sobre la naturalesa de la vida, és clar (i tot, a partir d’una modesta campana, “una vella peça d’una boia, fosa en bronze”, i d’una vespa que ha donat una vida nova —muda, en principi, però musical en el fons— a aquella):

Rarament la fem sonar, vivim tots sols,
no hi ha a qui cridar perquè torni del camp,
per tant ja va bé que ella hagi decidit
construir al cor d’aquell silenci.

El poeta hi afegeix que, amb el feinejar constructor de la vespa, hi ha com una “queixa càlida” que “amplifica una nota / clara i persistent de la campana / que ens guia pels passos estrets / i a través de les generacions”. També aquests poemes de Kooser ens guien —o potser encara millor: ens orienten— per la vida i el coneixement profund d’aquesta." [...]

  Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17)

PASSEN COSES

"Crec que és humà pensar que si algú es troba en unes circumstàncies dolentes en algun moment devia fer alguna cosa per provocar-les. Però la vida no va així. A la gent li passen coses, i realment no ens adonem com és de fàcil que passin".

Una història americana avui, aviat potser també europea.

ALLÒ DE MICHIGAN AVENUE

Malalts de legitimitat i de sempre voler quedar bé, quan algú que admirem diu o va dir alguna cosa inconvenient que pensem però, discrets, ens reservàvem, respirem tranquils: ja podem renegar citant l'autoritat! Com ara les paraules d'Oscar Wilde sobre la famosa Water Tower de Chicago, present a totes les guies: "És una monstruositat acastellada amb pots de pebre enganxats a sobre".

SOBRE KOOSER I UN OCELL MATINER

Aquí teniu un recull dels apunts i comentaris que han anat apareixent sobre L'ocell matiner i altres poemes de Ted Kooser publicat per El Gall Editor:

- David Castillo, "Ted Kooser" (Cultura, El Punt-Avui, 15-X-17) > El llibre és un autèntic cofre ple de tresors.

Ramon Guillem, "La transparència buscada" (Cartelera Turia, 6-IX-17) > Hi ha llibres que ens arriben en el moment just, autors que desconeixíem i que de sobte, com si sempre hi foren, passen a ser part indestriable de la nostra manera d´entendre la literatura i, en aquest cas, el poema i la seua concepció creativa.

- Josep M. Fonalleras, "Cuirasses" (El Periódico, 12-VII-17) > Com diu el poeta Ted Kooser, «hi ha dies que la por de la mort / és tan ubiqua com la llum».

- Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17) > Llegiu aquesta obra, una antologia de dos llibres de l’autor —una mostra, per tant, parcialment diacrònica de la seva poesia: Delights and Shadows (2004) i Splitting an Order (2014)—. Llegiu-la, sí, fins i tot els que sigueu poc aficionats al gènere líric.

- Teresa Costa-Gramunt, "Ted Kooser, un poeta gens complaent" (Núvol, 11-VI-17) > Una poètica que s’allunya tant de l’hermetisme o del trobar clus, com de la poètica del so pel so, així com del camp oníric o surrealista. A L’ocell matiner i altres poemes trobem fotografiat amb l’objectiu d’aquest autor sensible a l’entorn el que passa aquí i ara, explicat amb paraules i metàfores precises.

- Pere Antoni Pons, "La densitat existencial i emotiva de la quotidianitat" (Ara Llegim, 24-VI-17) > Sé que estic davant d’un poema valuós si és singular, si té consistència com a artefacte verbal i si té precisió expressiva, tres qualitats aplicables a qualsevol tipus de poema, des del més hermètic fins al més assequible, des del més tradicional fins al més trencador. Segons aquesta brúixola, l’obra del nord-americà Ted Kooser (Ames, Iowa, 1939) és plena de poemes valuosos.

- Carme Miró a Sonograma, Quadern de llibres (29-V-17)

- Sam Abrams, "Poetes del món" (Avui Cultura, 21-V-17) > La versió de 32 poemes de dos dels millors reculls de l’autor és molt cenyida, feliç, natural, rodona i treballada. Es nota que Llauger i Subirana s’han compromès a fons amb la lírica de Kooser.

- Carles Domènec, "L'ocell matiner i altres poemes", (Bearn, 19-V-17)

- Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana, "Un dinar a Dwight amb Ted Kooser" (Núvol, 25-IV-17)

- Fitxa del llibre al web d'El Gall Editor

I sobre Ted Kooser...

- Lloc web del poeta
- Pàgina sobre ell a la Academy of American Poets
- Un vídeo excel·lent, "Passing Through: Ted Kooser" (The Nebraska Project)
- A.J. O'Connell, "Set coses que no esperava aprendre sobre la poesia en una lectura de Ted Kooser" (en anglès, BookRiot, 20-VII-15)

1958

"Go ahead, make my day", li diria.

Així, amb la perfecció sonant de fons, com si no hi hagués refugiats ni terminis ni no referèndums ni gana ni bullies, havent punxat al botonet aquell perquè no deixi de sonar i tornar a sonar, us desitjo un bon cap de setmana.