CLARINET

Ahir va fer anys del naixement a Chicago de Benny Goodman, el clarinet al club dels déus menors del jazz.

ANNIE HALL

Aquesta mena de coses belles i vanes que, quan te n'assabentes, et fan feliç, com una espurna, un clatell fugaç o una bona rima: als darrers anys de la seva vida el pianista Bill Evans compartia amb el productor cinematogràfic Jack Rollins (si us agrada Woody Allen sabeu de qui us parlo) la propietat d'un cavall de carreres que es deia "Annie Hall".

ESTRELLES

De vegades és bo tornar als clàssics però en la seva versió original.

Bon cap de setmana als que saben guanyar i als que saben perdre.




MÉS
La versió potser més coneguda del tema de Hoagy Carmichael, interpretada per Louis Armstrong. I aquí en la veu de Nat King Cole. Tot i que a mi potser m'agrada més aquesta altra de Jo Stafford.
En un anunci de Lucky Strike, cantada per un Frank Sinatra jovenet jovenet.
Avui hi juguem 12.

ROLLINS: AL FONS A LA DRETA

Tanqueu els ulls i recordeu els moments inicials, els preliminars, en posar-vos a veure una pel·lícula de Woody Allen: bona música de jazz, fons negre, tipografia blanca fina, sempre la mateixa, i el "A Jack Rollins and Charles H. Joffe Production" obrint-ho tot o just abans de la llista d'actors. Dijous va morir, als cent anys, Jack Rollins, productor de Woody Allen, mànager de molts altres artistes ben coneguts i la figura en qui s'inspira una de les grans pel·lícules del director de Manhattan: Broadway Danny Rose (1984). Aquí el teniu per sempre al fons a la dreta de la fotografia, en una mena de contracameo, donat que a l'escena estan parlant precisament d'ell.

ALLAN STEWART

Noms d'agost al F l u x: Woody Allen.

PINT DE VUSTA

Diu que a Woody Allen. El documental s'explica que al seu dia el director va proposar a United Artists rodar una pel·lícula gratis si acceptaven no estrenar Manhattan, que li semblava un horror... Com ara Cervantes, convençut que passaria a la història per les seves Novelas ejemplares.

QUINA SORT, NO CONEIXE'L

Quan es menciona el nom de Benny Goodman, em vénen al cap unes paraules de Woody Allen a la biografia que li va dedicar Eric Lax (avui per cert a la junta del PEN internacional): quan en una botiga o en una conversa em trobo amb gent que no coneix Benny Goodman penso "Quina sort que tenen!", perquè encara han d'experimentar, encara poden sentir allò que jo vaig sentir la primera vegada que vaig escoltar-lo tocant el clarinet... No em demaneu per què, però puc retreure el lloc exacte on llegia aquell llibre i l'angle just de la llum del sol que hi entrava aquella tarda, i sé que per un instant vaig tenir la impressió que l'àngel de la certesa acabava de passar, d'alguna manera, per allà a prop.

I SI DEIXEM WOODY ALLEN TRANQUIL?

Fa dies que volia deixar escrita la meva perplexitat davant del safari llepafils contra Woody Allen i el rodatge de la seva pel·lícula barcelonina, i avui trobo que en Pep Montes ja ho ha comentat amb encert al seu bloc, o sigui que us hi remeto. Sorprèn la nostra innovadora capacitat per al ridícul col·lectiu. I és curiós (per dir-ho fi) constatar amb quina ineluctable inèrcia algunes velles icones intel·lectuals fan el camí de signes distintius a senyals de vulgaritat: ara i aquí, a la vila mundial amb més allenians per quilòmetre quadrat, resulta que el que toca és fer un articlet contra les molèsties per la filmació d'una pel·lícula, divagar fent sumes i restes trampejades o directament demagògiques sobre els ajuts públics al cinema i/o esbufegar per la terrible xaroneria a què la fama i el turisme sotmeten la nostra sofisticada capital.

Vist tot plegat, fins i tot alguns que uns mesos enrere trobàvem pèls a la sopa en assabentar-nos de la notícia comencem a pensar ara si no s'hauria de deixar l'home tranquil, permetre-li treballar i badar com deia el mite que poden badar per aquí famosos que a d'altres bandes no surten de l'hotel, i guardar-nos els trabucs, les serres mecàniques i els burins per a quan s'estreni la pel·lícula. O per a la propera vegada que a Londres, a Nova York, a Roma o a París (ciutats on diria que també s'han filmat algunes pel·lícules) un estranger estupend es miri amb ulls grossos i un sospir els indígenes estupends que ara arrufen el nas quan li diguin que vénen de Barcelona.

WOODY, NO!

Una de les conseqüències de la fama mundial és la tonteria banalitzant. Ho dic tant per la meva capital com per un dels meus directors de cinema predilectes (deixem el futbol per a un altre dia, avui). Fa temps que circulava el rumor que Woody Allen, Amic de Barcelona que té a la ciutat un dels públics més fidels del món, planejava rodar una pel·lícula als nostres carrers. Ara ja sembla que la cosa és imminent, perquè el projecte té dates (Allen i família s'instal·laran a Barcelona pels volts del proper estiu) i comença a tenir també noms propis. I no n'hi ha hagut prou amb els retortolligaments de ventre en saber que la protagonista serà Penélope Cruz (Almodóvar ja en va fer una catalaneta ingènua amb pis modernista i mare falsificadora a Todo sobre mi madre): s'acaba de filtrar que li donarà la rèplica, ració doble de cosmopolitisme, Javier Bardem. Si aquest és el nivell del casting barceloní, un prefereix no imaginar-se gaire el guió ni les localitzacions... Diu que no serà la típica pel·lícula amb postaletes gaudinianes. Ah,no? ¿De veritat, senyor Allen, que no té a mà cap altra parella per associar arreu del món amb la ciutat de Cerdà, Balaguer, Gamper, Salvat-Papasseit, Miró, Sert, Rodoreda, Seguí, Samaranch, Amaya, Porcioles, Puig Antich, Serrat, Ocaña, Sisa, Maragall o Monzó? I Scarlett Johansson? I Mira Sorvino? I Mia Farrow? I Diane Keaton? I Jonathan Rhys Meyers? I Hugh Grant? I Sean Penn? ¿Quin mal hem fet nosaltres per haver de veure'ns duts pel món de la mà de dos que ja van demostrar del que són capaços amb Bigas Luna a Jamón, jamón, lliçó de sofisticació línia Monegros? La nostra pel·lícula serà coproduïda per Antena 3, és clar, però també hi ha pel mig Mediapro. Que Jaume Roures ens agafi confessats.