Per cloure el mes més breu, un "lasting treasure" de les versions i la cançó encalmada que m'han fet descobrir l'Oriol i el Jordi (gràcies, amics!). Segur que Carole King també somriu, escoltant-la.
I molt bon cap de setmana a la resta.
MÉS
Dues versions més, peculiars i esplèndides, de Clem Snide: interpretant "Whiter shade of pale" i "Bird on a wire".
Passo per davant de la nova megaoficina del Banco Popular al Passeig de Gràcia (banda Llobregat) i m'adono que amb els logos que hi han posat, d'on ha desaparegut discretament la paraula "Banco" i a l'adjectiu el precedeix una altra P, el PP podria ben bé estalviar-se les costoses seus que ha hagut de pagar de tan trista manera. Només que canviessin el color corporatiu ja estarien escampats per tot Espanya. Al cap i a la fi, uns i altres treballen pel mateix: Déu (el de l'Opus i el BOE), els diners (els de l'Opus i el BOE) i la clara vocació de sentir-se "perteneciente o relativo al pueblo". Al revés te lo digo para que me entiendas.
Una lliçó de control i coordinació col·lectius en dos minuts. Que tots els èxtasis a la vida fossin tan llargs com aquests cinquanta-un tocs seguits d'ahir a la nit.
barca possession city per allasfcb
Les lletres gallegues commemoren avui el dia del naixement de Rosalía de Castro (a Santiago de Compostel·la, el 24 de febrer de 1837, vuit anys abans que Guimerà i Verdaguer). A Mag Poesia hi trobareu un parell de versions catalanes de les que en féu Josep M. Llompart, entre les quals aquesta, d'una indiscutible actualitat, cantada fa molts anys per Amancio Prada.
LA JUSTÍCIA PER LA MÀ
Els qui tenen fama d'honrats a la vila
m'han pres tota quanta blancor jo tenia,
de fems em sollaren les gales més fines
i la meva roba esquinçaren a miques.
No em deixaren pedra on ho pogués viure;
sense llar ni cobri, vagava pels cingles,
vaig dormir en els boscos amb la salvatgina;
els meus fills, els àngels que jo tant volia,
van morir: moriren de fam que tenien!
Restí deshonrada, marciren ma vida,
un llit em pararen d'esbarzers i aritges,
i aquelles raboses de sang maleïda
en un llit de roses en calma dormien.
―"Oh, jutges, salvau-me!", vaig cridar... Follia!
De mi feren burla, mentí la justícia.
―"Bon Déu, ajudau-me!", vaig clamar esvanida.
De tan amunt que era, bon Déu no em sentia.
Com lloba, aleshores, sofrent o ferida,
d'un salt agafava la falç i sortia
a poc a poquet... Ni l'herba sentien!
La lluna es va pondre, la fera dormia
amb els seus companys en cambra polida.
Els vaig mirar freda, i amb la mà estremida
d'un cop, d'un sol cop!, els deixí sens vida,
i allà vaig restar, al peu de les víctimes,
tranquil·la, esperant que trencàs el dia.
I llavors... Llavors es féu la justícia,
jo, amb ells; la llei, amb la mà que els feria.
Rosalía de Castro
Trad. de Josep M. Llompart
Trobo que no se subratlla prou la principal aportació catalana a l'imaginari metafòric de la vida i el debat polítics. Ni cebes ni pals de paller: el nostre gra de sorra és el bunyol de vent.
M'agrada la Kathleen Edwards i m'agraden aquests concerts en petitíssim format.
Bon cap de setmana ben acompanyats, doncs.
MÉS
La darrera cançó, "Change the sheets", produïda d'estudi.
A la primera lliçó dels manuals de gestor públic suposo que hi figura el consell de presentar sempre que es pugui els problemes com a oportunitats (de canvi, de millora). Aquest any en fa set-cents de la mort del filòsof i escriptor Ramon Llull, un dels fundadors de la literatura catalana i un dels primers a utilitzar, ja al segle XIII, una llengua romanç per parlar en prosa de Déu i del bon govern del món.
Llull té la gràcia i la complicació que va ser mallorquí i alhora, per família i per com anaven llavors les coses (abans de l’Espanya sempiterna dels Wert i Margallo), català. Té la gràcia i la complicació que va ser filòsof i, alhora, teòleg, i no només teòleg sinó aferrissat propagador de la fe cristiana (“foll de Déu”, li deien, i “Doctor il·luminat”). Té la gràcia que va escriure en català però també en llatí i en àrab (i, menys, en occità, francès o castellà) perquè és un apologeta i la llengua per a ell se subordina a la funció del text. Té la gràcia i la complicació que va escriure centenars d’obres, desenes de milers de pàgines, que avui no sempre són fàcils de llegir i entendre.
Això no obstant, els set-cents anys de la seva mort em semblen una ocasió excel·lent per reivindicar la feina intel·lectual, el compromís personal, la visió internacional, la màxima exigència a una llengua viscuda en comunitat i, alhora, la prioritat del plurilingüisme i l’aposta central per les traduccions. Ja tindríem política cultural: mirin si donen de si, les gràcies i les complicacions d’un personatge com Ramon Llull! Deixem en segon pla si hi haurà o no canvi de govern a les Balears i al País Valencià (malament, quan els clàssics depenen del que interessi a un Bauzá o del que opini un Toni Cantó). Donem mitjans i altaveu als savis (Lola Badia, Albert Soler) que coneixen Llull, fem encàrrecs als grans escriptors que el sàpiguen llegir (com va fer Enric Casasses amb el que ja havia fet Verdaguer a les Perles de l’Amic e Amat), pensem en institucions com el Centre de Documentació Ramon Llull (centrellull.ub.edu) de la Universitat de Barcelona en termes d’infraestructures d’estat. Aprofitem l’oportunitat. No n’hi haurà gaires més de tan bones.
-------------------------------
Publicat a El Periódico, 18-II-15
Versión en castellano
« Bilan. Toujours, hélas, provisoire. »
« Chaos. Toujours indescriptible : c’est sa seule description. »
« Vide. Toujours sidéral. »
Enric Bou fa avui una bella entrada al seu blog Marjades ("Gérard Genette: el plaer de les llistes") parlant del Bardadrac de Genette, un dels sants patrons de l'estructuralisme i la narratologia, sobre l'ordre possible o il·lusori dels records i les idees, sobre l'ordenació del text i el pensament, i la sensació, al final, que potser els allistaments, a banda de necessaris, són també inútils, o superflus, o innocents, o passavolants.
Peter Gabriel va fer ahir seixanta-cinc anys. De les seves cançons jo en triaria aquesta, per exemple (o "Here comes the flood", per no ficar-nos en Genesis i ofegar-nos de pura nostàlgia).
I bon cap de setmana.
MÉS
Bé, en un altre sentit potser també hi hauria pogut posar "Big time", que va ser el tema escollit per Charles H. Ferguson per obrir Inside Job (2010).
"Here comes the flood" a quatre mans entre Peter Gabriel i Robert Fripp.
"i, també, de l'organització del treball. Per treballar-ho, hem convingut en crear dos grups de treball,"
"Escriure un poema és com teixir una xarxa de pesca: t'has d'esperar un temps per saber si agafa o no algun peix."
Kay Ryan, "The Art of Poetry No. 94" (The Paris Review, 187, 2008)
via @parisreview
Ara fa cent trenta-un anys, tal dia (més o menys) com avui de 1884, va néixer a Barcelona Josep Carner, un d'aquells que no t'acabes mai. Salut a la seva memòria.
Si a vosaltres també us passa que mai no esteu segurs si els 30 graus Fahrenheit de Nova York, per exemple, són molt o poc fred, us agradarà aquest mapa dels països del món que medeixen la temperatura amb graus Celsius i Fahrenheit, com l'acudit aquell del que anava per l'autopista amb tots els altres cotxes en contra direcció.
via Beautiful Maps (@BeautifulMaps)
L'altre dia vaig haver d'omplir un aplicatiu acadèmic i allà on demanava de resumir-ho tot tot tot en només dues paraules clau vaig estar a punt de posar-hi VOCAL JAZZ. Per coses com aquesta, per exemple.
I bon cap de setmana, ep.
No ens acabem d'entendre a nosaltres mateixos i ens costa tant intentar explicar-nos. Fa riure una mica, doncs, quan encadenem alegrement, amb veu greu o lletra Garamond, deduccions i pronunciaments sobre els altres.
La gent de Bookriot (Book Recommendations and Reviews) proposen quaranta petits consells per a una millor vida lectora. Són propostes elementals però eficaces, per poc que juguis a seguir-ne algun, ni que ja us considereu bons lectors.
Hi he arribat via el compte de Twitter de la NYPL, la biblioteca pública de Nova York (@nypl), un molt bon recurs digital. Tan recomanable com el de @BookRiot mateix. De res.
Entrades
Comentaris
