LLULL COM A OPORTUNITAT
A la primera lliçó dels manuals de gestor públic suposo que hi figura el consell de presentar sempre que es pugui els problemes com a oportunitats (de canvi, de millora). Aquest any en fa set-cents de la mort del filòsof i escriptor Ramon Llull, un dels fundadors de la literatura catalana i un dels primers a utilitzar, ja al segle XIII, una llengua romanç per parlar en prosa de Déu i del bon govern del món.
Llull té la gràcia i la complicació que va ser mallorquí i alhora, per família i per com anaven llavors les coses (abans de l’Espanya sempiterna dels Wert i Margallo), català. Té la gràcia i la complicació que va ser filòsof i, alhora, teòleg, i no només teòleg sinó aferrissat propagador de la fe cristiana (“foll de Déu”, li deien, i “Doctor il·luminat”). Té la gràcia que va escriure en català però també en llatí i en àrab (i, menys, en occità, francès o castellà) perquè és un apologeta i la llengua per a ell se subordina a la funció del text. Té la gràcia i la complicació que va escriure centenars d’obres, desenes de milers de pàgines, que avui no sempre són fàcils de llegir i entendre.
Això no obstant, els set-cents anys de la seva mort em semblen una ocasió excel·lent per reivindicar la feina intel·lectual, el compromís personal, la visió internacional, la màxima exigència a una llengua viscuda en comunitat i, alhora, la prioritat del plurilingüisme i l’aposta central per les traduccions. Ja tindríem política cultural: mirin si donen de si, les gràcies i les complicacions d’un personatge com Ramon Llull! Deixem en segon pla si hi haurà o no canvi de govern a les Balears i al País Valencià (malament, quan els clàssics depenen del que interessi a un Bauzá o del que opini un Toni Cantó). Donem mitjans i altaveu als savis (Lola Badia, Albert Soler) que coneixen Llull, fem encàrrecs als grans escriptors que el sàpiguen llegir (com va fer Enric Casasses amb el que ja havia fet Verdaguer a les Perles de l’Amic e Amat), pensem en institucions com el Centre de Documentació Ramon Llull (centrellull.ub.edu) de la Universitat de Barcelona en termes d’infraestructures d’estat. Aprofitem l’oportunitat. No n’hi haurà gaires més de tan bones.
-------------------------------
Publicat a El Periódico, 18-II-15
Versión en castellano
La versió catalana del diari és de jutjat de guàrdia! Han fet una traducció automàtica del castellà en lloc de publicar directament l'original català.
ResponEliminaTens raó, Enric. No m'havia passat mai. He demanat explicacions (fan quedar qui signa com un analfabet), i diu que demà publiquen l'aclariment i una fe d'errates.
ResponEliminaamb el teu permís, m'agradaria penjar-lo al web del gremi de llibreters i fer-lo córrer entre les llibreries: escampar-ne els arguments i fer que Llull es trobo als prestatges, taules i paradors de manera especial aquest any.
ResponEliminaSerà un honor, Marià! Gràcies per la redifusió.
ResponElimina