DISSABTE SANT

Mai més ben dit. I el plaer i el privilegi de ser testimonis de la perfecció.

DIVINA

VINT ANYS

EL POEMA

En un petit quadern que tens sobre els genolls
escrius com si les teues paraules,
com si tot el que escrius, amb una lletra breu,
fins i tot acurada,
anàs a necessitar-ho alguna persona, urgentment,
abans de tirar-se el grapat d’aigua matinal a la cara
i sortir al carrer:
com si depengués de tu, d’açò que escrius,
molt lent, amb tant d’amor,
la salvació d’una persona.
Si no escrivisses ara no podries dormir,
i potser la consciència, insomne, t’acusaria.
No saps per a qui escrius, per què escrius.
Una sintaxi elemental, unes paraules clares.
Recolzes el quadern als teus genolls
i tenaçment escrius al teu llit revoltat.
De sobte no podries dormir si no escriguesses,
una darrera l’altra, unes poques paraules.
Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom.
Qui sap? Ningú no sap res de res, res.
Després del seu treball diari, un home escriu
amb una lletra lenta, petita, clara, amarga.

  Vicent Andrés Estellés
  El poema dit per Josep Porcar


MÉS
Ovidi Montllor assabentat de la mort d'Estellés (VilaWeb)
Entrevistat per Montserrat Roig, el 1978
Estellés al F l u x abans d'ara

VACANÇA

Viatjar és avui, bàsicament, esperar-se.

TAN PETITS

Laia Manresa ha presentat a Documenta, un certamen internacional de creació documental auspiciat per Telefonica, el curtmetratge "Tan petita", basat en un diàleg entre Heura Marçal i la seva llevadora, mentre fullegen l'àlbum de fotos del naixement de la filla de la poeta de Bruixa de dol i Raó del cos. M'estimo més no dir-vos-en gaire res: que el mireu, això sí.

El curt inclou la versió musicada per Jabier Muguruza (sí, en petits retalls o moments el país que volíem algun dia ha existit) del poema "Tan petita...".

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m'omple les mans de maons?
Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
—Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no et deixo saltar!

 Maria-Mercè Marçal

NOLENS VOLENS

Sigues generós: dóna'ls motius. Malpensaran igualment.

ANUNCIS (D'ABANS)

Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d'un animal de càrrega.

 Mt 21, 4-5

Giotto (capella Scrovegni, Pàdua)

NEGRES

Hi ha dies que, com deia Tete Montoliu, tots ens tornem una mica negres. Descansi en pau Bebo Valdés, i que el seu piano ens acompanyi.

Bon cap de setmana de Rams.

PATERNAL

—Però a mi no em veureu gaire el pèl, aquests dies, eh...
—És una amenaça?
—No, és un anunci.

ÀNGELS A CAL BARBER

En el Dia Mundial de la Poesia, una blasfèmia clàssica, amb versió inèdita en català de propina a càrrec de Carles Torner i que serveix, a més, per anunciar urbi et orbi els 50 poemes amb àngel (títol encara provisional) que preparem junts per a la col·lecció d'antologies d'Ara Llibres.


ORAISON DU SOIR

Je vis assis, tel qu'un ange aux mains d'un barbier,
Empoignant une chope à fortes cannelures,
L'hypogastre et le col cambrés, une Gambier
Aux dents, sous l'air gonflé d'impalpables voilures.

Tels que les excréments chauds d'un vieux colombier,
Mille Rêves en moi font de douces brûlures :
Puis par instants mon coeur triste est comme un aubier
Qu'ensanglante l'or jeune et sombre des coulures.

Puis, quand j'ai ravalé mes rêves avec soin,
Je me tourne, ayant bu trente ou quarante chopes,
Et me recueille, pour lâcher l'âcre besoin :

Doux comme le Seigneur du cèdre et des hysopes,
Je pisse vers les cieux bruns, très haut et très loin,
Avec l'assentiment des grands héliotropes.

 Arthur Rimbaud




LA PREGÀRIA DEL VESPRE

Inclinat com un àngel que fos a cal barber,
empunyo fort la gerra mentre en degota escuma,
ventre i coll arquejats, mossegant la Gambier,*
em deixo dur ben lluny pel velam que s’esfuma.

Com excrements calents d’un colomar remot
mil somnis em turmenten d’una cremada viva.
També el meu cor és trist: sembla, de l’arbre, un brot
tot ple dels regalims daurats de la saliva.

Havent-me ja empassat els meus somnis a glops
me’n torno i he buidat quaranta cops la gerra.
Em concentro en la urgència entre la gent que xerra:

tan dolç com el Senyor, entre cedres i clops,
pixo fins dalt del cel, molt amunt i, ben xops,
s’inclinen, assentint, espígols fins a terra.

 Arthur Rimbaud
 versió de Carles Torner ©

* Una Gambier és una pipa barata, de fang.

AMB PARAULES

Perquè després diguin que no tenim sentit de l'humor, ni paciència, ni morbo: algunes de les respostes a la pregunta llançada (també podríem dir llençada) pel gran programa "El gato al agua": "¿Te han discriminado por no hablar catalán o vasco?"

Aquí la imatge ampliada

QUÈ FALLA?

És certament entranyable glosar Vladimir Putin donant lliçons sobre democràcia bancària i respecte a la iniciativa privada, però trobo que posats a parlar de Xipre estaria molt bé que els pseudoexperts radiofònics o periodístics (que la setmana passada ho eren sobre el Vaticà i no en van encertar ni una, i la setmana que ve ho seran sobre la March madness) comentessin el detall potser de pes que en aquell país ara membre de la UE pràcticament no es paguen impostos.

I com que avui és sant Josep, i posats a parlar d'informació maldestra, no us perdeu els vídeos de la sèrie que la comissió d'investigació ciutadana 0responsables va fent sobre l'accident del metro de València d'aviat farà set anys, amb 43 morts i zero respostes (ni tan sols cap informació verament contrastada) per part dels polítics de llavors, enderiats per la visita de Benet XVI. És impagable la intervenció, al segon capítol, de Nuria Romeral, primer cap de premsa de Camps, després Secretària de Comunicació del seu govern i avui directora de Ràdio Nou. I fa gràcia que ens recordi aquestes coses El Mundo, paladí etern de la causa pepera amb un tap a cada orella. Cosas veredes, Pepito.

¡ATIZA!

Aquesta gent tan instruïda que confon el castellà amb la universalitat. I, de vegades, una mica de violència amb una certa lògica.

ROMA

Com un homenatge al Climent del Josep Maria i amb el meu agraïment al Massimiliano, que me n'ha passat el cd, aquí teniu la "Roma" (tirant a gallega) d'en Vicente (Amigo).

Bon cap de setmana per a tothom, inclòs l'Ibra.

IDUS DE MARÇ

Tem les grandeses, ànima.
I les teves ambicions, si vèncer-les
no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada.
I com més endavant vagis,
més caldrà que estiguis atenta i vigilant.
I quan arribis a l’acme, Cèsar, per fi,
i prenguis figura d’home així gloriós,
aleshores vigila sobretot quan surtis al carrer,
insigne dominador amb el seguici:
si per atzar surt i se t’acosta d’entre el poble
algun Artemidor que porta una carta
i diu precipitat: "Llegeix això a l’acte,
són greus assumptes que t’afecten".
no deixis d’aturar-te, no deixis d’ajornar
qualsevol conversa o treball, bandeja
tots els qui et saluden i es prosternen davant teu
(ja els veuràs més tard). I fins i tot el senat
que també esperi. Tu assabenta’t sens trigar
de l’escrit tan seriós d’Artemidor.

 Konstandinos P. Kavafis
 Traducció d'Alexis E. Solà

REBELLE

Éditions Bruno Doucey anuncia l'aparició de Trois fois rebelle, una àmplia antologia bilingüe de l'obra de Maria-Mercè Marçal traduïda per Annie Bats, que ve a ser com dir molt ben traduïda.

I com que a casa del pobre tot fa festa grossa, val a dir que el llibre forma part de la tria de traduccions que l'Institut Ramon Llull presentarà a partir del 22 de març al Salon du Livre de Paris, i que ara fa uns dies va ser destacat de forma entusiasta al programa de llibre del Canal+ francès.

Visca el traginar de cançons en cavall sense brida.

MÉS
Al fb de l'editor, Bruno Doucey.
Trois fois rebelle a France24: "Une poète catalane rebelle..." (a partir de 4:50).

© Pilar Aymerich

PÚBLIC

Sempre hi ha algú a qui no li sembla bé el que fas. Això és bo: vol dir que no estàs sol.

DIÀLEG DE LA LITERATURA CATALANA

Avui comencen els actes de commemoració del norantè aniversari del PEN Català, l'organització de la qual Carles Riba digué que hi feien "d'una mena d'ambaixadors intel·lectuals de Catalunya i de la seva fe republicana i de la seva voluntat de permanència com a valor espiritual en el món".

Cap a la Biblioteca de Catalunya hi falta gent, doncs, a veure l'exposició...

4 PARLEN DE POESIA

Contra el tòpic que diu que no es pot explicar, o que les explicacions no s'entenen, al canal Cetrencada de VilaWeb, elaborat pels estudiants del Taller de Periodisme Integrat de la UPF, Sergi Ducet i Maria Josepa Cusidó acaben de penjar-hi el resultat de les seves converses amb Jordi Guardans, Eduard Carmona, Josep Pedrals i un servidor sobre la poesia. Ens han preguntat quina relació tenim amb el gènere, com ens hi vam acostar, si és o el sentim a prop o lluny de la gent... Per poc que us interessi el tema, segur que al resultat (per escrit o en els diversos talls de les entrevistes en vídeo amb tots quatre) hi trobeu alguna cosa de profit.

Parlem de poesia
i
Versos a tocar

THAT'S THE TIME

Una balada de referència, amb la veu primer greu i després meandrosa de Johnny Hartman per acompanyar i assuavir-nos el cap de setmana. Jamie Cullum en té una altra versió (n'hi ha desenes) també molt recomanable.

COSES DEL NOUCENTISME QUE AVUI ENS PODEM ESTALVIAR

"La dona és l'encant de la casa; la dona és la qui posa ordre a la casa; la dona és la qui fa graciosa la casa: quan ella és allí, totes les coses atreuen la mirada, i porten el goig al cor; quan ella és allí, tot respira alegria, i tant a les festes, com als dies feiners, decorre, en santa normalitat, el cicle anyal. Ella té la virtut de moderar les joies, ella té la virtut d'apaivagar les dolors, vivint-les, entremesclades, com el qui passa un rosari quotidià. Quan és així la casa, fins el marit hi guanya, perquè la llar és el recer per l'home; és la base sobre la qual, com sobre terra ferma, es té per poder prendre embranzida. Quantes i quantes vegades, quan l'home torna fatigat de les tasques exteriors, ple son esperit de preocupacions, en arribar a sa casa, es despulla d'aquelles contrarietats i reposa tot ell per continuar l'endemà la rude tasca!"

 Jaume Bofill i Mates, D'espiritualitat femenina (1916)

INTERIORITAT

Buit com un timbal. De vegades penso que gràcies a això ressona alguna cosa.

CORRIDA FLAMENCA

Del 7 a l’11 de març la Fira del Llibre de Brussel·les tindrà com a país convidat Espanya per mostrar “els grans noms i les joves esperances de la literatura espanyola”. Vist el programa, finançat per l’Instituto Cervantes i l’Ambaixada d’Espanya, espero de fa dies la reacció dels columnistes de la premsa constitucionalista indignats perquè la tria d’autors se salti per la cara l’article 3.3, el que diu que “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Perquè entre els escriptors que representaran la literatura espanyola no n’hi ha ni un que no escrigui en espanyol. Hi van, això sí, l’uruguaiana Carmen Posadas, l’argentí Carlos Salem i el basc Fernando Savater (convidat a un debat sobre l’ètica de les corridas de toros). Què comparteixen aquests tres autors? La llengua: el seu ús literari del castellà. Què se suposa que és, doncs, la literatura espanyola? La que s’escriu en espanyol. Benvinguts a la conclusió a què altres vam arribar ja fa temps, i que tants van impugnar per terra, mar i aire amb ocasió de la invitació catalana a Frankfurt el 2007.

Però hi ha un altre detall a subratllar, donat que a Brussel·les sí que formen part de l’expedició escriptors catalans i “aclimatats” com Javier Calvo, Víctor del Árbol, Javier Cercas o Alicia Giménez Bartlett. Novament: què tenen en comú? Tots escriuen en castellà. El missatge és prou clar: “Si vols sortir a representar-nos escull la llengua correcta”. S’equivoquen autors com Bernardo Atxaga, Xuan Bello o Manuel Rivas si es creuen part de les literatures espanyoles o d'Espanya. Què som, llavors, els espanyols que escrivim en una altra llengua? Li deixo a vostè, amable lector, la conclusió.

A Brussel·les, Josep Carner, príncep de la poesia catalana i diplomàtic de la República espanyola, hi va viure un quart de segle d’exili perquè als anys trenta del segle XX aquestes coses no s’entenien. Vuitanta anys després l’Espanya democràtica va a la capital de Bèlgica i d'Europa a oferir converses sobre caravel·les, toros, nazis i extraterrestres en la llengua única del Estado. ¡Ea!

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 6-III-13
Versión en castellano.

4/3/1943

Avui hauria fet anys, i en fa poc més d'un que no és entre nosaltres. Salut, Lucio!

Dice che era un bell'uomo e veniva,
veniva dal mare
parlava un'altra lingua,
pero' sapeva amare
e quel giorno lui prese a mia madre
sopra un bel prato
l'ora piu' dolce prima di essere ammazzato...





MÉS
Versió de la cançó en francès en veu de Dalida.

I ELLS HO REBEN ALLÀ

Sento la ranera asmàtica d'un fax en funcionament i gairebé m'emociono. La simple tecnologia surt de l'olla exprés de la nostra biografia i el pas del temps sentimentalitzada i amb oloreta a record.

SEU VACANT

Mentrestant, bon cap de setmana.

FIL MENTAL

ORENETA

Un pal de telèfon fa
que pensi en una oreneta
l'oreneta en un viatge
tot i que una oreneta
abans volia dir casa.

                      Oktay Rifat
                      versió de JS